'El gran patrimoni comú que compartim'


Aquesta va ser l’expressió del rei d’Espanya en el seu missatge de Nadal, en el paràgraf on feia referència als sentiments d’afecte, fraternitat i amistat que afavoreixen la bona convivència. El rei deia que aquests valors “ens recorden el gran patrimoni comú que compartim. Un patrimoni que mereix l’atenció de tots i que tots hem d’ajudar a protegir com el millor que tenim i que som; com el millor que ens unix”.

Evidentment el rei no es referia a la llengua que compartim els catalans, els valencians i els illencs, però ho hauria pogut fer, de no haver caigut (com la Renfe, el PP o C’s) en el secessionisme lingüístic.  

I és que un any més, la Casa Reial ha penjat en la seua pàgina web, el missatge del rei en castellà, en basc, en gallec, en català i també en valencià. Però no en andalús, ni en canari, ni en extremeny. En aquest paràgraf que he mencionat (perquè no he volgut perdre el temps comparant les expressions “diferents” que trobem a la resta d’aquestes dues versions del discurs del rei), de les 36 paraules del text reial de la versió valenciana, només tres (atenció per cura, tots per tothom i unix per uneix) són “diferents” en el text adreçat als valencians i en el adreçat als catalans. Si els càlculs no m’enganyen, això vol dir que hi ha un 91’6% de paraules exactament iguals en valencià i en català i que per tant només un 8’4% són diferents. 

Davant la gran “diferència” que hi ha entre un text i l’altre, els partidaris del secessionisme lingüístic no sé si s’adreçaran a la Casa Reial per protestar per la gran quantitat de paraules exactament iguals que hi ha en el text valencià i en el text català. És l’oportunitat del PP, de C’s i de Renfe per acusar el rei de catalanista. Malgrat que, un any més, la Casa Reial ha fet el ridícul fent dues versions d’un mateix discurs amb el 91’6% de paraules exactament iguals.   

Comentaris

Castellonenc. Castelló de la Plana.
9.
#4
"...Però des de que es va aprobar en referèndum l'esmentat Estatut, així està."

L'Estatut d'autonosuya de la Comunidaz Blavenciana MAI S'HA APROBAT EN UN REFERENDUM.....

Els van aprobar els franquistes de UCD, AP i PPSOE al Congrés dels Diputats de Madrid. Als valencians no ens van preguntar mai si el voliem o si no el voliem.

Abans d'afirmar coses incertes, informa't.

L'ESTATUT D'AUTONOSUYA BLAVENCIÀ, NO ENS OBLIGA ALS VALENCIANS, PERQUE MAI ENS VAN DEMANAR LA NOSTRA APROBACIÓ.

PER A MI ÉS PAPER MULLAT COLONIAL.
  • 10
  • 8
carles països valencians
8.
#4
recollons, ignorant!!! " i la nostra llengua passá de ser el català a ser el valencià"

que tu no sabies que des del sigle XIV els escriptors deien llengua valenciana? per favor, assabentat
  • 8
  • 15
@RafelMatadeJonc Aureba la Gran
7.

I torna-li la trompa al xic! Gent, desconnectem. #NiReiNiPor El promer pas per a ser lliures és actuar lliurement. Millor pensar com destronar aquesta monarquia tronada que demanar les molles d'un discurs reial que acceptara la unitat de la llengua.

  • 12
  • 1
Via Fora Alzira (Ribera Alta) PV
6.

En aquesta gent no tenim res a fer, sempre igual "divide y vencerás"... ara bé sempre en el costat de l´altre, en el seu no. Efectivament no els ocorrerà de fer un discurs en canari, tampoc en extremeny i menys en andalús, per posar uns exemples. Tot això no ho discuteix ningú en el estat espanyol, el problema el tenim nosaltres ací que molta gent ho veu lògic que ho facen i la raó principal, vull interpretar-ho així ( sinó seria de mala llet), és que tenen el cap una miqueta confús.

Salut i País !
  • 11
  • 3
carles països valencians
5.
la llengua són més que paraules ... especialment cal tindre em compte la fonética, si tu veus el portugués o l'occità (encara mes) el 90% de les paraules sòn paregudes al valencià ... trau-ne les conclusions.
per exemple, la paraua "pare" en català es pronuncia "para" i milers d'altres paraules (as, en català).
Ara bé, segons la romanistica internacional el català és un dialecte de l'occità ... UNITAT DE LA NOSTRA LLENGUA? CLAR QUE SI HOME, PER SUPOSAT, PERÒ LA MARE ÉS LA LLENGUA OCCITANA. els grans secessionistes han sigut els catalans.
Gràcies a Déu que el poble valencià ha pres consciencia de la seua parla diferenciada i tinguem l'AVL per obrir camns que havien tancat els radicals catalanistes ... la politica déu callar davant la filologia.

Segons alguns lingüistes, l'occità hauria d'incloure's a les llengües gal•loromàniques, i segons altres lingüistes el català també hauria de pertànyer a les gal•loromàniques. Encara que altres lingüistes consideren que el català forma part de les llengües iberoromàniques.
La qüestió en debat és tant de base política com de lingüística, ja que la divisió en llengües gal•loromàniques i iberoromàniques prové de la divisió dels estats d'Espanya i França, i, per això, la divisió té en compte més els criteris politicoadministratius que els històrics i lingüístics. Un dels principals proponents de la unitat de les llengües de la Península Ibèrica és el filòleg Ramón Menéndez Pidal, mentre que altres com Wilhelm Meyer-Lübke (Das Katalanische, Heidelberg, 1925) sempre han fet suport al parentiu que tenen la llengua catalana amb l'occitana.
una relació política, religiosa, comercial i cultural entre Occitània i Catalunya, encara no hi havia una clara diferència entre l'occità i el català. Al segle XII, la koiné de la poesia dels trobadors influí molt en el naixement del català literari. L'occità d'aquesta poesia dels trobadors, com a primera llengua vulgar que assolí el conreu culte, esdevingué un exemple d'ús formal de la llengua vulgar i quan en el català existien diferents alternatives formals, com en el cas de l'article, influí en la tria. Després, a partir del segle XIII, les diferències entre l'occità i el català s'accentuaren a poc a poc, un cop formada la koiné literària catalana i acabada la influència del Casal de Barcelona a Occitània, per la mort de Pere I el Catòlic a Muret. L'abandonament de la koiné literària trobadoresca també va fer més visibles les grans diferències entre les varietats de l'occità, unes varietats que també utilitzaren koinés literàries pròpies. Sobre això, cal destacar la producció literària gascona dels segles XV i XVI o el felibritge provençal
  • 22
  • 20

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat