Emigrants menors d’edat, vulnerables i sense veu

 
Aquest és el lema proposat pel papa Francesc per commemorar hui dia 15, la Jornada Mundial del migrant i del refugiat.

A partir del fragment evangèlic, “qui acull un d’aquests infants en nom meu, m’acull a mi” (Mc 9:37), el papa Francesc ens recorda als cristians el compromís de solidaritat amb el proïsme, ja que l’acolliment d’aquests immigrants marca “el camí que condueix a Déu”. I és que acollir els germans és “condició necessària perquè aquest itinerari es concrete: Déu s’ha fet un de nosaltres”.

El papa ens recorda en aquesta Jornada Mundial del migrant i del refugiat, que “l’obertura a Déu en la fe, que alimenta l’esperança, es manifesta en la proximitat afectuosa envers els més menuts i els més dèbils”.

En el seu text, el papa també denuncia l’explotació exercida per gent sense escrúpol, que fa mal a “tants xiquets i xiquetes iniciats en la prostitució, en la xarxa de pornografia, esclavitzats pel treball, reclutats com a soldats”. És per això que el papa fa una crida en relació als “emigrants menors d’edat, especialment els que estan sols”, per demanar que la societat es faça responsable dels xiquets desprotegits, pel fet que “són menors, estrangers i indefensos”, criatures que viuen lluny de la llar paterna i “separats de l’afecte de les seues famílies”.

El papa ens recorda en aquest missatge que “l’emigració afecta tots els continents, adquirint la dimensió d’un dramàtica qüestió mundial”, ja que són milers d’hòmens, de dones i de xiquets “obligats a abandonar la llar”.

Evidentment el papa centra el seu missatge en els menors d’edat, pel fet que són “els que més sofreixen les conseqüències de l’emigració, causada per la violència, la misèria o les condicions ambientals”. 
 

En el seu text el papa denuncia “la carrera desenfrenada per aconseguir un enriquiment ràpid i fàcil ”, que porta “el tràfic de xiquets, l’explotació i l’abús de menors”. Per això el papa defensa el drets dels menors a “un ambient familiar sa i segur, una educació en la família i en l’escola el joc i les activitats recreatives”.

El papa anima els cristians a “reconèixer el pla de Déu en aquest fenomen, amb la certesa que ningú no és foraster en la comunitat cristiana”.  El papa també demana en aquest missatge, “protecció, integració i solucions estables” per als menors i els jóvens  emigrants que han de fugir dels seus països, degut a que estan amenaçats per “la vulnerabilitat, la indigència, o la falta de mitjans de supervivència”.

El papa fa també una crida urgent als governs dels pobles per acabar amb el sofriment que viuen els menors, que encara “s’agreuja en aquells casos” on aquests xiquets o jóvens estan “en situació irregular”. Per això és dramàtic, com diu el papa, que per aquesta causa se’ls destine “a centres de detencions”, que són els CIEs.

Evidentment que, com afirma el papa en aquest text és prioritari “afrontar en els països d’origen, les causes que provoquen l’emigració”. Finalment el papa demana un compromís “per acabar amb els conflictes i la violència que porta aquests immigrants a fugir” de les seues llars.

El papa ens recorda l’exigència de la Paraula de Déu que ens demana acollir i estimar els emigrants, com ho diu l’Èxode: “No oprimiràs ni vexaràs el foraster” (Ex 22:20) i també el Deuteronomi: “Vosaltres heu d’estimar els forasters, perquè també vosaltres fóreu forasters al país d’Egipte” (Dt 10:10).

L’exdiputat de la CUP, David Fernàndez, en sintonia amb el papa Francesc, deia, molt encertadament, el passat 1 de desembre en un diàleg amb el jesuïta Xavier Melloni, que “el programa bàsic de l’anticapitalisme hauria de ser simplement, no mataràs, no mentiràs, no robaràs”. Per això, com el papa Francesc, David Fernàndez denunciava “el cinisme criminal de la Unió Europea”, enfront del drama dels refugiats, que és encara més greu en el cas dels xiquets, dels jóvens i de les dones. I és que com ha dit el papa Francesc recentment, “l’emigració és l’emergència més gran d’Europa després de la II Guerra Mundial”.

Comentaris

Pudentet La Safor
1.
Dins de molts anys, quan es recorde aquest periode a Europa caldrà dir que varen abandonar als milers de refugiats que sortiren desesperats dels seus païssos en guerra. Serà una ignominia, una taca a l'historia de l'Europa i una vergonya per a tots i totes. El que som veient a les TV`s. xiquets abandonats, families aterides del brutal fret que asola els païssos on es trobent mal vivint en condicions que ni el bestiar no hi ha dret. Els mandamassos europeus mes preocupats per la pugada dels moviments d'ultradreta i de la protecció dels seus priviliegit son els culpables.
  • 0
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat