Han d’emmudir les campanes?


No és la primera vegada que apareix com a notícia el toc de les campanes. O més aviat, el fet de prohibir tocar les campanes. Ara ha estat a la ciutat de València, concretament a la parròquia de Sant Nicolau i també a la dels Sants Joans i a l’església dels Escolapis, al carrer Carnissers també del Cap i Casal, però n’hi ha hagut altres casos. Fa unes mesos també hi hagué la mateixa polèmica a Girona, pel toc de les campanes de la catedral. I és que els propietaris d’un hotel, a prop de la Seu gironina, es queixaren perquè als clients els molestava el toc de les campanes. Afortunadament l’Ajuntament de Girona, l’abril de l’any passat, va defensar la protecció del toc de les campanes com a Bé d’Interès Local.
Trobe fora de lloc que el so de les campanes, tan tradicional a la nostra terra, puga prohibir-se, perquè siguen molestes, com si es tractara d’un soroll infernal, quan des de sempre han acompanyat la vida dels ciutadans, anunciant la festa i el dol (si el qui havia mort era un home, una dona o un albat) alertant del foc, el toc de sometent o bé alertant de qualsevol altre perill. Cal recordar que d’entre d’altres, hi havia els tradicionals tocs de bateig, combregar, de missa de l’alba o de completes.
 

Campaners de la Catedral de Valencia
 
Arribar a prohibir el toc de les campanes, amb un argument tan poc consistent com és la contaminació acústica, és tan irracional com prohibir el cant del gall a les alqueries i a les cases de camp. I això no és cap fantasia. Ha estat notícia també, que gent que ha anat a passar un cap de setmana a una casa rural, s’ha queixat del cant del gall perquè els despertaven o de que les vaques mugien. I fins i tot hi ha hagut algú que ha protestat per la pudor del fem, natural per altra part, que hi ha en l’entorn rural.
 

El campanar de l'Alcúdia

Crec que és un despropòsit que s’arribe a prohibir el toc de les campanes, ara que en alguns pobles s’ha recuperat el seu toc manual. I és que el so de les campanes, anunciant diversos esdeveniment, forma part de la nostra cultura i de les nostres tradicions, que una societat normal hauria de preservar i de transmetre a les generacions futures.

Consideraria normal que es prohibiren les campanes si el volteig tinguera lloc a les 12 de la nit o a les 3 de la matinada. Però que toquen les campanes a les 8 del matí, per anunciar la missa matutina, o a l’àngelus, a les 12 del migdia, o el toc de difunts a les 4 de la vesprada per convocar un enterrament, ho considere normal i gens molest. O fins i tot el toc de les hores i els quarts, sempre i quant no siga un oc estrident.

Algú s’atreviria a prohibir la traca a l’eixida d’un casament, o el castell de focs artificials al final de la processó? Crec que abans, molt abans, de prohibir que les campanes toquen, s’hauria de prohibir el soroll de les motos o dels qui sense cap mirament pels veïns, van cridant pels carrers a les 2 de la matinada. 
 

El Micalet

Com deia Francesc Llop, de l’Associació de Campaners, (Levante 30 de gener) cal un diàleg que faça possible el merescut descans dels ciutadans i alhora la protecció del nostre Patrimoni.

Per altra part, i ben encertadament, el bon amic Sergi Durbà escrivia el 28 de novembre de 2011: “Els campanars formen part del nostre entorn. No és qüestió de ser catòlic o no. Els campanars han anunciat, al llarg del temps, altres aspectes gens menyspreables: vida, identitat, personalitat, pau”. Per això l’amic Durbà afegia també: “Sentiu les campanes? Ja m’ho direu. Si la resposta és afirmativa, podreu descansar en pau, el vostre entorn encara batega. Amén”.

Com m’ha dit el bon amic Josep Vicent, d’Eslida, “a un campaner, a un enamorat de les campanes, aquestes coses li dolen”. El meu amic encara afegia un comentari amb molt de sentit comú: “ara, el pitjor, la indiferència de la gent”, que, desgraciadament, a vegades calla i es conforma amb el que diuen les autoritats, quan hauria de defensar el nostre patrimoni cultural i denunciar mesures arbitràries i del tot absurdes, com és la prohibició de tocar les campanes.    
 
 
Campaners d'Albaida

Per això felicite els diversos portals presents a la xarxa que promouen i defensen la cultura i el patrimoni campaner, com és la colladecampaners.es d’Ontinyent o també, entre d’altres, la Carlet, Bétera, Atzeneta, Albaida, Alberic, Massanassa, Sagra o la de la catedral de València, integrades en la Federació Valenciana de Campaners, per la seua tasca de divulgació i estudi d’aquesta tradició tan nostra com són les campanes.

Quan la Generalitat del País Valencià va declarar el toc manual de les campanes, Bé d’Interès Cultural Immaterial, seria absurd ara, prohibir aquesta tradició tan nostra, com ben encertadament deia el bon amic Alfons  Llorenç en el seu article al Levante de l’1 de febrer.

Comentaris

carles països valencians
3.
Gràcies monjo Bausset per les teues bones reflexions sobre el toc de les campanes ... molt instructives.

Al remat, siguem clars:

"Les campanes no són el problema de València i molt menys de la Ciutat Vella. Ni tan sols de la contaminació acústica (volen que en parlem?). Les campanes i els seus tocs, dialogant, cal regular-los, no prescindir. Són bens d´interès cultural immaterial del nostre poble, del poble, no dels rectors. Tancant la boca a les campanes perdem cultura. I no guanyem una ben desitjable societat laica. Que la construcció i consolidació d´un país plenament laic i d´una societat plural, oberta i multirreligiosa no ens faja caure en la cristianofòbia (en parlarem) i la multiconfessionalitat del relativisme, que és un multiclericalisme.

La campana ha estat portadora d´un llenguatge universal que ha estat vigent fins els postres dies. Últimament, el canvi de costums i també la prudència de molts rectors han fet que alguns tocs es canviaren d´hora o es suprimiren; per exemple, ja ningú fa el toc de l´alba, a les sis del matí, a solis ortu, una salutació al trenc, a l´eixida de l´astre rei, ara comencen a tocar a partir de les nou o les deu i en dies festius (vivint al costat, no he sentit les campanes de Sant Nicolau abans de les 10 del matí); també s´han anat perdent els tocs del migjorn, en la plenitud del sol, o el de vespres, en la posta.
És cert que poden haver anticlericals que troben el seu so lligat a l´Església, que pot haver persones a les quals el seu laïcisme els faja desitjar l´emmudiment dels campanars. Però, les campanes valencianes, no sols han anunciat fets religiosos, sobre tot han estat al servei del poder civil, mesurant el temps, competència dels poders públics i donant tota classe d´avisos: hores laboral i d´oci, foc, auxili contra lladres, inundacions, tempestes, el dol, l´alegria del naixement o del casament"

CAMPANES I ANTICLERICALISME
Alfons Llorenç Levante 01.02.2017

  • 4
  • 1
TORRENTE
2.
Venim d´on venim i el problema es que l´esglesia dominava tots els àmbits socials. Quan no hi havien rellotges, que el campanari tocara les hores era un servei valorat, pero en estos temps que els ciutadans tinguen que escoltar si es l´hora de l´Àngelus o a saber que, em pareix fora de contexte. Tant les campanes com la crida dels musulmans, son una forma en la que els que tenen el poder li recorden als seus esclaus qui es el que mana en eixe poble. I no digues res per que es paraula de Deu, i la inquisició pot tallarte la llengua.
Com que pensé que a ningú li agradaría el soroll de les falles o de les fogueres tots els dies, entenc que les campanes puguen usar-se en moments puntuals de celebracions, pero aixó de estar a totes hores i tots els dies em pareix massa.
  • 1
  • 13
Cebriâ sabadell
1.

No caiguem en la hipocresia de demanar silenci absolut, quant la gent està engantxada a la tv, tablets, mobils... i tenen por del silenci que ens fa escoltar-nos primerament a nosaltres mateixos.
Tots tenim activades les alertes del wassap, però ens molesten el soroll de les campanes que ens anuncien i ens recorden un altra tipus d´Alerta més transcendental.
Campanes no calleu!!!!

  • 13
  • 1

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat