Un judici contra les idees

 
El judici que comença hui a la sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra l’expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas i contra les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, no és sinó un judici contra les idees i per tant, un judici polític.

Aquest judici que comença hui, pretén condemnar Mas, Ortega i Rigau, acusats de prevaricació i desobediència al Tribunal Constitucional pel referèndum del 9 de novembre de 2014. El ministeri públic considera Mas l’autor dels fets i Ortega i Rigau cooperadores necessàries. Per això, sobre Mas pesa una condemna de deu anys d’inhabilitació i per a Irene Rigau i Joana Ortega, de nou.

Caldria recordar ara que l’expresident José Mª Aznar va dir que sense violència, referint-se a ETA, es podia parlar de tot. Però es veu que no és així.

En una democràcia no es poden jutjar (i encara menys condemnar) unes idees que, a més, defensa la majoria del Parlament de Catalunya, ni tampoc es pot condemnar l’opció de més de dos milions de persones que, el 9 de novembre de 2014, vam anar a votar.

Un referèndum no pot ser judicialitzat. La voluntat d’un poble ha de poder expressar-se lliurement, sense coaccions ni amenaces. Així va passar en nombrosos països que, lliurement, van poder expressar la seua voluntat en un plebiscit. Per això en els últims anys han estat diversos els pobles que han fet un referèndum (amb resultats diversos) per decidir el seu futur. Així, el 23 de desembre de 1990 es va fer un referèndum a Eslovènia; el 9 de febrer de 1991 a Lituània; el 3 de març de 1991 a Estònia i a Letònia; el 31 de març de 1991 a Geòrgia; el 9 de maig de 1991 a Croàcia; el 8 de setembre de 1991 a Macedònia; l’1 de desembre de 1991 a Ucraïna; el 16 de març de 2014 a Crimea i el més recent, el 18 de setembre de 2014 a Escòcia (Diari Avui, 2 de gener de 2017).
 

Emmudir la veu d’un Poble que vol decidir en llibertat el seu futur, és menysprear la voluntat d’aquest Poble. I només els qui tenen por de la llibertat, són els qui neguen el dret dels Pobles a decidir lliurement el seu futur.

Després del judici a l’expresident Mas i a les exconselleres Ortega i Rigau, ¿el pròxim pas serà jutjar els dos milions tres-centes mil persones que vam anar a votar el 9 de novembre de 2014? És així com funciona l’operació “diálogo” en Catalunya que vol portar a terme el Sr. Rajoy?

Per altra part, l’amenaça de mesures coercitives (com impedir obrir els col·legis electorals) per tal de fer fracassar el referèndum, no és sinó una pas més del joc brut del govern del Sr. Rajoy. ¿Tanta por tenen a saber què vol el poble de Catalunya? ¿Seran capaços d’enviar la guàrdia civil als col·legis electorals? ¿Podran fer callar els ciutadans de Catalunya per evitar que puguen expressar-se amb llibertat? ¿No seria més raonable que el govern d’Espanya es comportara civilitzadament, com ho va fer el govern del Regne Unit de la Gran Bretanya o els altres governs que van pactar un referèndum? Però és evident que el Sr. Rajoy no és el Sr. Cameron.

És clar que aquest judici de hui al Sr. Mas i a les Sres. Rigau i Ortega, no és sinó un judici a la democràcia i una humiliació als dos milions tres-centes mil persones que vam anar a votar el 9 de novembre de 2014. A més, jutjant el Sr. Mas i les Sres. Ortega i Rigau, ens jutgen a tots els qui vam anar a votar el 9 de novembre. I és que si el Sr. Mas i les Sres Ortega i Rigau van organitzar la consulta, aquesta no hauria tingut cap èxit sense la participació multitudinària que va tindre. Per això si en compte de votar dos milions tres-centes mil persones hagueren votat tres mil ciutadans, no hi hauria cap judici com el que té lloc hui.

És evident que l’Estat utilitzarà tot el seu arsenal disponible, tant el de la superfície com el de les clavegueres, per fer fracassar el referèndum. Només una prova d’això: la piulada, del 31 de gener, del Sr. Alejo Vidal Quadras, president del PP català fa uns anys: “Fuera del marco del Estado de Derecho los conflictos de resuelven por la fuerza. Son conscientes de ello los separatistas?”. Anem preparant-nos per rebre tota mena de desqualificacions, única i exclusivament per haver votat!
 

¿Algú, en un món civilitzat, pot creure que es puguen jutjar unes persones pel fet d’haver posat les urnes perquè els ciutadans poguérem votar?
 

Assemblea Nacional Catalana: "Junts ho farem possible" 

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat