El cardenal nord-americà Joseph Tobin ha contraposat l’actitud de Trump a la realitat dels EEUU, que sempre ha estat una nació oberta i acollidora. Per això Tobin ha dit que la política del president Trump és “el contrari al que significa ser nord-americà”. D’ací que les detencions massives i les deportacions col·lectives que proposa Trump, no ajuden la bona convivència. Més encara, són polítiques inhumanes que destrueixen famílies i comunitats.
També el cardenal de Chicago, Blase Cupich, ha qualificat les mesures de Trump com “un moment fosc en la història dels EEUU”, ja que “l’ordre de rebutjar els refugiats es contrària als valors catòlics”. Per això la Conferència Episcopal dels EEUU ha fet un comunicat on defensa el dret de “recolzar tots els qui fugen de la persecució i la violència, i a protegir-los per dignitat humana”.
Sensible al sofriment del seu poble, Jesús va prendre damunt seu les càrregues feixugues dels més dèbils dels seu temps. Però desafortunadament la nostra consciència, sovint adormida, veu el drama que viuen aquelles persones que han de fugir del propi país, amb indiferència. La guerra i la fam han fet eixir de la pròpia terra milers de persones, moltes de les quals han mort al Mediterrani, mentre l’anomenat món civilitzat mira cap a un altre costat aquesta tragèdia.
El passat dia 15, amb motiu de la Jornada Mundial del Migrant, el papa Francesc ens recordava el compromís de solidaritat amb el proïsme, ja que l’acolliment d’aquests immigrants que fugen de la guerra, marca “el camí que condueix a Déu”. Per això, ens deia el papa, acollir els refugiats és la “condició necessària perquè aquest itinerari es concreti: Déu s’ha fet un de nosaltres”.
El papa ens recordava en aquesta jornada, que “l’obertura a Déu en la fe, que alimenta l’esperança, es manifesta en la proximitat afectuosa envers els més petits i els més dèbils”. I ja el 24 de maig de 2013, només dos mesos després de la seua elecció com a bisbe de Roma, el papa Francesc reconeixia que “la carn del Crist es troba en els refugiats”.
Com remarcava el sociòleg Zygmunt Bauman, mort el passat 9 de gener, la migració massiva “no és ni de bon tros un fenomen nou”. De fet, Déu ja demanà als israelites acollir i estimar els emigrants: “No oprimiràs ni vexaràs el foraster” (Ex 22:20) i també: “Vosaltres heu d’estimar els forasters, perquè també vosaltres fóreu foraster al país d’Egipte” (Dt 10:10). Per això només podrem viure l’anomenada modernitat líquida, en l’esperança, que com deia Bauman és un aspecte humà immortal, és a dir, l’element definitori de l’home. És amb esperança que ens cal denunciar el cinisme de la Unió Europea i dels governs que continuen impedint l’acolliment d’aquells que pateixen, com el del president Trump i també el govern del president Rajoy. Per això el 31 de gener, en un article a l’Osservatore Romano, titulat “El tancament no és progrés”, el diari oficial del Vaticà denunciava “la construcció de murs cada vegada més alts”, que marginen els refugiats.
Tant de bo que els cristians, com a deixebles del Crist i també tots els hòmens i dones de bona voluntat, siguem més sensibles per acollir el sofriment del nostre món, per tal d’obrir els nostres cors i els nostres braços a aquells que sofreixen, com ens ho demana Jesús: “Era foraster i, em vau acollir” (Mt 25:35).
Signa i demana a Mariano Rajoy que:
Defensi amb força la seva declaració de no creença en vets i fronteres, tant a Espanya com a Europa.
