El «numerito» i l’amnèsia del ministre de Justícia

 
Així, amb l’expressió, “numerito”, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, definí la manifestació de suport a Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, als carrers de Barcelona. El ministre feia mofa de les persones que van eixir al carrer el dia 6 per recolzar l’expresident i les exconselleres de la Generalitat de Catalunya que van anar al judici obert pel referèndum del 9 de novembre de 2014. Una “gracieta” més del govern del Sr. Rajoy en el seu intent de “diálogo” amb Catalunya.

Però el senyor ministre deu tindre mala memòria, ja que no recorda (ni tampoc ha qualificat de “numerito”) la manifestació en suport del qui va ser President de la Generalitat del País Valencià, Francisco Camps. Fou el 20 de maig de 2009, quan el President Francisco Camps va anar a declarar com a imputat per la seua presumpta relació amb la trama Gürtel. Camps es va fer acompanyar al Tribunal Superior de Justícia valencià pel seu govern, encapçalat pel conseller Juan Cotino i també per l’alcaldessa Rita Barberà, amb centenars de persones, amb senyeres de la ciutat, que l’esperaven a la porta del TSJ i que el van rebre amb crits de “president, president”, mentre proclamaven la innocència de Camps.
 

Suport a Mas, Ortega i Rigau

Com ens recordava la periodista Tere Rodríguez (Avui, 6 d’octubre de 2015) en relació a la manifestació de suport a Camps, “des del PP ningú es va atrevir a dir en aquell moment, que aquestes manifestacions eren inacceptables o que es tractava d’una amenaça” a la Justícia, com ara s’ha dit, per la manifestació de suport a l’expresident Mas i a les exconselleres Ortega i Rigau. I tampoc ningú des del PP va qualificar de “numerito” aquella manifestació.  La diferència entre el suport a Camps, el 2009, i a Mas, el dilluns dia 6, és que el primer va rebre el recolzament d’uns centenars de persones i el segon, de més de quaranta mil ciutadans.

El judici a Mas, Ortega i Rigau té per objectiu fer-nos creure que posar les urnes és un delicte, quan en realitat és la manifestació de la democràcia. Per altra part, que Mas, Ortega i Rigau hagen estat jutjats per desobediència al Tribunal Constitucional, hauria de fer reflexionar al PP, abans de tirar la pedra i amagar la mà, ja que el Govern Valencià, presidit pel Sr. Camps, va desobeir reiteradament la Justícia.
 

El diàleg de Rajoy

Caldria recordar als qui ara acusen Mas, Rigau i Ortega de desobediència al Constitucional, que el Govern de Camps mai no acatà les sentències de la Justícia que  homologaven els títols de català i que reconeixien la unitat de la nostra llengua. Van ser vint-i-una les sentències del Tribunal Superior de Justícia, tres del Tribunal Suprem i una del Constitucional, les que el Govern de Camps va desobeir. Per altra part, els reiterats recursos de la Conselleria d’Educació, amb el conseller insubmís (i no jutjat) Alejandro Font de Mora, en no reconèixer la titulació de Filologia Catalana en la convocatòria de les oposicions per accedir al cos docent, costaren als valencians, 60000 euros, que evidentment no pagà el Sr. Font de Mora de la seua butxaca, sinó tots els ciutadans del País Valencià.
 

Manifestació de suport a Camps a la porta del TSJ
Alejandro Font de Mora, el conseller insubmís al Constitucional
El ministre Catalá qualifica de numerito la manifestació de suport a Mas, Ortega i Rigau, però no la de Camps

Per aquella desobediència del Govern de Camps i més en concret del conseller Font de Mora, mai no es va produir cap judici. I la desobediència era també al Constitucional (i a d’altres instàncies de la Justícia), el mateix tribunal que ara ha jutjat Mas, Ortega i Rigau. La llei de l’embut, a la qual és tan aficionada el Govern d’Espanya.  

Comentaris

Vicenç Ramnoneda República de Catalunya
4.
Jutges espanyols demanen la intervenció de l’ONU per garantir la independència judicial.

L’ONG Rights International Spain, juntament amb l’associació Jutges per a la Democràcia, demanen a Diego García Sayán, nou Relator Especial sobre la independència de magistrats i advocats de Nacions Unides, que visiti Espanya i pugui comprovar “els diferents desafiaments a la independència judicial”, entres els quals destaquen la ingerència del poder polític, l’escassetat de mitjans o les intromissions polítiques en els nomenaments del Consell General del poder judicial.
A través d’una carta, ambdues organitzacions recopilen els principals “desafiaments a la independència judicial, donada la gravetat de la situació”. http://rightsinternationalspain.org/uploads/publicacion/82f6c32cd8d04bdb3a95e3e705de2d3cf693e211.pdf
Recorden que el sistema de nomenament dels integrants del Consell General del Poder Judicial, el qual possibilita les intromissions del poder polític en l’òrgan de govern de la Justícia. Una situació que “s’ha agreujat amb les reformes promogudes pel Govern de Mariano Rajoy a la X Legislatura, atès que des de llavors, quan un únic grup compta amb una majoria qualificada de 3/5 en una Cambra (com la que tenia el PP en l’anterior legislatura al Senat), es pot nomenar membres del CGPJ sense necessitat d’arribar a consens amb altres partits”.
Tant JpD com Rights International Spain assenyalen que “aquesta reforma ha estat durament criticada, no només per les organitzacions signants, sinó també per informes de diversos organismes del Consell d’Europa”.
Ignacio González Vega, portaveu de Jutges per a la Democràcia ha recordat que segons el Cinquè Baròmetre Extern del Consell General de l’Advocacia del 2015 hi ha “un clamor ciutadà per una reforma immediata i a fons per millorar el funcionament de la Justícia a Espanya”. Ara bé, d’acord amb aquest estudi, una massiva proporció d’espanyols (81%) expressa una mateixa amarga conclusió: “tots els governs, del color que siguin, han tingut més interès per controlar la Justícia que per dotar-la dels mitjans suficients perquè pugui funcionar millor”.
Les esmentades organitzacions mostren també la seva preocupació per les “interferències polítiques mentre els jutges estan exercint les seves funcions” amb una “pressió” que “lamentablement s’ha convertit en alguna cosa normal” i que “busquen influir-hi perquè canviïn les seves decisions”.
Una circumstància que es dóna més sovint “en casos molt sensibles, per exemple, relatius a la llibertat d’expressió i reunió, corrupció i terrorisme”.
Per la seva banda, Lydia Vicente, Directora Executiva de Rights International Spain, insisteix en l’impacte que té l’existència d’una justícia independent en el gaudi dels drets fonamentals: “en els últims temps s’ha posat de manifest fins a quin punt l’existència d’un poder judicial independent és crucial per evitar que es produeixin greus atropellaments als nostres drets i llibertats civils; sense una Justícia independent els principis bàsics d’una societat democràtica corren perill, totes les persones correm perill”.
Una denúncia que demostra una vegada més que l’estat espanyol ha deixat de ser un estat de dret, on no existeix una real separació de poders, després del patètic espectacle del judici polític contra l’ex-President de Catalunya, Artur Mas, i de dues conselleres del seu govern, aquesta nova denúncia feta per membres de l’estructura judicial espanyola confirmen la situació de desaparició de l’estat democràtic i la progressiva turquització de l’estat espanyol.
  • 2
  • 0
Esclafamuntanyes
3.
#1 En estes coses, Micalet, com dirien els creients, "qui estiga lliure de pecat que tire la primera pedra". Però fa bé el senyor Bausset en recordar aquell altre "numeret" que van fer els "mariachis" del senyor Camps el 2009. Quin pardal, l'expresident Camps!... i quin pardal, l'expresident Mas. I quin pardal, també, el pardalot de la Moncloa. Podien anar agafats de la maneta, com diem els valencians. T'has fixat, Micalet, que tots tres afirmen, juren i perjuren que no sabien res de la financiació il·legal dels seus partits?.
  • 1
  • 0
pudentet la safor
2.
La llei es aplicada brutalment contra aquells que no pensen com ells. No més ells tenen sempre la raó (la seva) perque son els amos de la força i de la repressió. El poble es contemplat com una titella reversible que s'atura amb la por, droga aquesta infalible dels governs autoritaris, aplicada per tribunals a sou del seu poder.
Si en quansevol moment el poble demana justicia o es rebel.la del seu poder posen la maquina del terror en marxa. Provenen directament del franquisme i pensen que les coses deven de continuar igual.
Ho vorem ara a Catalunya, una onada de terror vers els tribunals titeres., les amenaçes militars i policials, els avissos de supressió de les institucions representatives del poble. Perque ells odien a molts pobles (el cubà, el filipí, el equatorià, el mexicà, el peruà....tots colonies emancipades) pero el mes odiat es aquell que es rebel.la a la que creuen que es sa casa eterna, com es el poble Català. I ho fan amb contundencia perque enrere no vinga el Basc. I si cal llevar-se la careta de la democràcia se la llevarán que ja es casi a terra (total...si ja es hi..).

I al darrera la por es en ells perque se n'adonen que poden acavar perden-ho tot.

Si et deixes morts al poble
hi eres comdenat a cadàver.

(Aixó se m'acaba d'ocurrir).

Bon article Miquel.
  • 5
  • 0
Micalet
1.
Aleshores es jutjaven amics, ara es jutgen esclaus. La cosa és diferent.
Ara, tota la fúria dels inútils avergonyits pel èxit del referèndum, els fa abraonar contra qui no pensa com ells.
El President Mas va escoltar una demanda popular. Rajoy trepitja la voluntat popular, i l'esbirro ministerial els ridiculitza tant com pot al que no pensen com ell, per això diu "el numerito".
Si fos un "numerito" sense importància, perquè actuen amb tanta ràbia?
El judici no va ser acceptat per cap dels fiscals catalans. Madrid va enviar els seus fiscals per obrir el judici.
El "numerito" el fan el desgovern de Rajoy i llurs sequaços, que tot el món mira com radicals totalitaris.
Rajoy sempre ha sigut un zero a l'esquerra a Europa; és l'únic governant que no sap parlar anglès, però ara a més de burro li diuen la cabra, ja que sempre envesteix als que no pensen com ell.
  • 5
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat