El «numerito» i l’amnèsia del ministre de Justícia

 
Així, amb l’expressió, “numerito”, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, definí la manifestació de suport a Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, als carrers de Barcelona. El ministre feia mofa de les persones que van eixir al carrer el dia 6 per recolzar l’expresident i les exconselleres de la Generalitat de Catalunya que van anar al judici obert pel referèndum del 9 de novembre de 2014. Una “gracieta” més del govern del Sr. Rajoy en el seu intent de “diálogo” amb Catalunya.

Però el senyor ministre deu tindre mala memòria, ja que no recorda (ni tampoc ha qualificat de “numerito”) la manifestació en suport del qui va ser President de la Generalitat del País Valencià, Francisco Camps. Fou el 20 de maig de 2009, quan el President Francisco Camps va anar a declarar com a imputat per la seua presumpta relació amb la trama Gürtel. Camps es va fer acompanyar al Tribunal Superior de Justícia valencià pel seu govern, encapçalat pel conseller Juan Cotino i també per l’alcaldessa Rita Barberà, amb centenars de persones, amb senyeres de la ciutat, que l’esperaven a la porta del TSJ i que el van rebre amb crits de “president, president”, mentre proclamaven la innocència de Camps.
 

Suport a Mas, Ortega i Rigau

Com ens recordava la periodista Tere Rodríguez (Avui, 6 d’octubre de 2015) en relació a la manifestació de suport a Camps, “des del PP ningú es va atrevir a dir en aquell moment, que aquestes manifestacions eren inacceptables o que es tractava d’una amenaça” a la Justícia, com ara s’ha dit, per la manifestació de suport a l’expresident Mas i a les exconselleres Ortega i Rigau. I tampoc ningú des del PP va qualificar de “numerito” aquella manifestació.  La diferència entre el suport a Camps, el 2009, i a Mas, el dilluns dia 6, és que el primer va rebre el recolzament d’uns centenars de persones i el segon, de més de quaranta mil ciutadans.

El judici a Mas, Ortega i Rigau té per objectiu fer-nos creure que posar les urnes és un delicte, quan en realitat és la manifestació de la democràcia. Per altra part, que Mas, Ortega i Rigau hagen estat jutjats per desobediència al Tribunal Constitucional, hauria de fer reflexionar al PP, abans de tirar la pedra i amagar la mà, ja que el Govern Valencià, presidit pel Sr. Camps, va desobeir reiteradament la Justícia.
 

El diàleg de Rajoy

Caldria recordar als qui ara acusen Mas, Rigau i Ortega de desobediència al Constitucional, que el Govern de Camps mai no acatà les sentències de la Justícia que  homologaven els títols de català i que reconeixien la unitat de la nostra llengua. Van ser vint-i-una les sentències del Tribunal Superior de Justícia, tres del Tribunal Suprem i una del Constitucional, les que el Govern de Camps va desobeir. Per altra part, els reiterats recursos de la Conselleria d’Educació, amb el conseller insubmís (i no jutjat) Alejandro Font de Mora, en no reconèixer la titulació de Filologia Catalana en la convocatòria de les oposicions per accedir al cos docent, costaren als valencians, 60000 euros, que evidentment no pagà el Sr. Font de Mora de la seua butxaca, sinó tots els ciutadans del País Valencià.
 

Manifestació de suport a Camps a la porta del TSJ
Alejandro Font de Mora, el conseller insubmís al Constitucional
El ministre Catalá qualifica de numerito la manifestació de suport a Mas, Ortega i Rigau, però no la de Camps

Per aquella desobediència del Govern de Camps i més en concret del conseller Font de Mora, mai no es va produir cap judici. I la desobediència era també al Constitucional (i a d’altres instàncies de la Justícia), el mateix tribunal que ara ha jutjat Mas, Ortega i Rigau. La llei de l’embut, a la qual és tan aficionada el Govern d’Espanya.  

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat