Castellà o espanyol?

 
Aquest era el títol d’un excel·lent article (Avui, 30 de gener) del periodista valencià Vicent Sanchis, on l’amic Sanchis ens recordava que els espanyols anomenen indiferentment a la seua llengua, castellà o espanyol. I és que no cal barallar-se pel nom de la llengua que parlen els ciutadans de Burgos, d’Almeria, de l’Habana o de Bogotà,  pel fet que, com diu Vicent Sanchis, “el que no fa absolutament ningú és oferir la possibilitat al consumidor lingüístic de poder triar entre “espanyol” i castellà”, ja que “l’una exclou l’altra, perquè són una sola”. Per això mateix, continuava Vicent Sanchis, “s’entén que hi haja administracions o empreses que denominen el català, “valencià o català, segons les circumstàncies i el territori”. I Vicent Sanchis acabava així el seu article: “El català, doncs, es pot denominar valencià al País Valencià. Però el que no pot ser de cap manera és que l’Estat o alguna empresa, done a triar entre “valencià” i “català”, com dues llengües diferents. I ho fan”. Només cal recordar que les pàgines web de Renfe, del Palacio de la Moncloa i de la Zarzuela (amb el missatge del rei la Nit de Nadal) estableixen versions diferents en català i en valencià. Però no en andalús ni en canari.

El 10 de desembre de 2009, el rei dels espanyols d’aleshores, Juan Carlos I, va assistir a la seu de la Real Academia Española a la presentació dels dos volums de la nova gramàtica castellana o espanyola, en presència dels directors de les vint-i-dues acadèmies hispàniques. El rei (El Periódico de Catalunya 11 de desembre de 2009 ) elogià la unitat de l’espanyol en la gramàtica i subratllà la importància d’aquella gramàtica, ja que prestava “un servei històric a la unitat de l’espanyol i en definitiva, a una cohesió més gran entre els pobles hispànics”. Per cert que l’Academia Mexicana dela Lengua, no és Academia de la Lengua Mexicana. Com tampoc no existeix una Academia de la Lengua Colombiana. Ho dic per als qui voldrien (per negar la unitat de la nostra llengua) que l’AVL s’anomenara Acadèmia de la Llengua Valenciana.


Potser és per això (per la cohesió entre els pobles que parlem la mateixa llengua) que, tant des de la Moncloa (i no cal dir des del PP i Ciudadanos) com des de la Zarzuela, Correus o Renfe, s’intenta evitar qualsevol mena de cohesió entre els valencianoparlants i els altres ciutadans que compartim la llengua de Sant Vicent Ferrer, de Mercè Rodoreda i de Ramon Llull.      

El rei Felip Vè, de trista memòria, va intentar destruir-nos com a poble. El Decret de Nova Planta va ser l’inici d’un genocidi. Per “reparar” aquest mal que ve d’Almansa, alguns han proposat que el successor del rei Borbó demane perdó pel que va fer el seu avantpassat. Jo em conformaria que el rei Felip VIè fera un discurs semblant al que va fer son pare fa huit anys llargs, i defensara la unitat de la llengua que parlem de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó. I evidentment que no continuara fent el ridícul posant a la web de la Zarzuela una versió de la pàgina en català i una altra en valencià. I si no elimina aquestes dues versions, que pose també una versió en murcià, una altra en canari i una més en andalús.

Ningú, amb dos dits de front, contraposaria mai “espanyol” i “castellà”. O sí? ¿I per què continuen fent el ridícul contraposant el valencià i el català, tots aquells que neguen la unitat de la llengua que es parla a Borriana, de la que es parla a Gironella, a Maó, a Ordino, a l’Alguer o a Binèfar?

I amb tot, el PP valencià, i d’una manera totalment irracional, continua fent el ridícul en presentar a les Corts Valencianes una proposició no de llei que defensa que el valencià “és un idioma diferent i autònom de qualsevol altra llengua i concretament del català”. Magnífic! ¿Per què no tornen a presentar la proposició que va presentar el Sr. Bellver fa uns anys sobre l’origen ibèric del valencià? Que presenten també una altra proposició que defense que el castellà d’Utiel i de Sogorb i el de Requena i el de Villena és un idioma diferent i autònom de qualsevol altra llengua i concretament del que es parla a Madrid, a Sevilla, a Mèxic o a Veneçuela. I una altra que negue la llei de la gravetat.

Per altra part, i malgrat l’anticatalanisme evident del PP valencià, resulta sorprenent que el mes passat, l’eurodiputat valencià del PP, Esteban González Pons, organitzara en el Parlament Europeu, un acte en llengua catalana, juntament amb l’eurodiputada de les Illes, Rosa Estaràs i l’eurodiputat català, Francesc Gambús, en homenatge a Ramon Llull. Supose que el Sr. Pons, a Europa, no volgué fer el ridícul que fa el PP valencià i per això organitzà aquest homenatge, en català, a Llull, amb els altres dos eurodiputats de Catalunya i de les Illes.  

Que el PP m’explique perquè ningú no nega mai la unitat de l’espanyol (o castellà) i sí que nega la del català. Tot i que el Sr. González Pons (ho saben els seus coreligionaris valencians?) sí que sembla reconèixer-la aquesta unitat. Però lluny del País Valencià, no siga que ací l’excomuniquen. Com també la reconeix l’eurodiputat català del PP, Santi Fisas, que el 2 de febrer feia aquesta piulada adreçada a la Sra. Bonig (que hauria d’anar a escola per no fer el ridícul): “El valencià i el català són la mateixa llengua. En política no val tot”.
 

Però el PP valencià té una valencianofòbia digna de psiquiatria, des del: “tengo un defecto que es hablar en valenciano”, fins a la piulada que ha reproduït el grup popular de les Corts Valencianes: “El espanyol y el inglés proyecta e integra, mientras que el valenciano aísla y genera tensiones”. Això són les senyes d’identitat del PP valencià!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat