Castellà o espanyol?

 
Aquest era el títol d’un excel·lent article (Avui, 30 de gener) del periodista valencià Vicent Sanchis, on l’amic Sanchis ens recordava que els espanyols anomenen indiferentment a la seua llengua, castellà o espanyol. I és que no cal barallar-se pel nom de la llengua que parlen els ciutadans de Burgos, d’Almeria, de l’Habana o de Bogotà,  pel fet que, com diu Vicent Sanchis, “el que no fa absolutament ningú és oferir la possibilitat al consumidor lingüístic de poder triar entre “espanyol” i castellà”, ja que “l’una exclou l’altra, perquè són una sola”. Per això mateix, continuava Vicent Sanchis, “s’entén que hi haja administracions o empreses que denominen el català, “valencià o català, segons les circumstàncies i el territori”. I Vicent Sanchis acabava així el seu article: “El català, doncs, es pot denominar valencià al País Valencià. Però el que no pot ser de cap manera és que l’Estat o alguna empresa, done a triar entre “valencià” i “català”, com dues llengües diferents. I ho fan”. Només cal recordar que les pàgines web de Renfe, del Palacio de la Moncloa i de la Zarzuela (amb el missatge del rei la Nit de Nadal) estableixen versions diferents en català i en valencià. Però no en andalús ni en canari.

El 10 de desembre de 2009, el rei dels espanyols d’aleshores, Juan Carlos I, va assistir a la seu de la Real Academia Española a la presentació dels dos volums de la nova gramàtica castellana o espanyola, en presència dels directors de les vint-i-dues acadèmies hispàniques. El rei (El Periódico de Catalunya 11 de desembre de 2009 ) elogià la unitat de l’espanyol en la gramàtica i subratllà la importància d’aquella gramàtica, ja que prestava “un servei històric a la unitat de l’espanyol i en definitiva, a una cohesió més gran entre els pobles hispànics”. Per cert que l’Academia Mexicana de la Lengua, no és Academia de la Lengua Mexicana. Com tampoc no existeix una Academia de la Lengua Colombiana. Ho dic per als qui voldrien (per negar la unitat de la nostra llengua) que l’AVL s’anomenara Acadèmia de la Llengua Valenciana.


Potser és per això (per la cohesió entre els pobles que parlem la mateixa llengua) que, tant des de la Moncloa (i no cal dir des del PP i Ciudadanos) com des de la Zarzuela, Correus o Renfe, s’intenta evitar qualsevol mena de cohesió entre els valencianoparlants i els altres ciutadans que compartim la llengua de Sant Vicent Ferrer, de Mercè Rodoreda i de Ramon Llull.      

El rei Felip Vè, de trista memòria, va intentar destruir-nos com a poble. El Decret de Nova Planta va ser l’inici d’un genocidi. Per “reparar” aquest mal que ve d’Almansa, alguns han proposat que el successor del rei Borbó demane perdó pel que va fer el seu avantpassat. Jo em conformaria que el rei Felip VIè fera un discurs semblant al que va fer son pare fa huit anys llargs, i defensara la unitat de la llengua que parlem de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó. I evidentment que no continuara fent el ridícul posant a la web de la Zarzuela una versió de la pàgina en català i una altra en valencià. I si no elimina aquestes dues versions, que pose també una versió en murcià, una altra en canari i una més en andalús.

Ningú, amb dos dits de front, contraposaria mai “espanyol” i “castellà”. O sí? ¿I per què continuen fent el ridícul contraposant el valencià i el català, tots aquells que neguen la unitat de la llengua que es parla a Borriana, de la que es parla a Gironella, a Maó, a Ordino, a l’Alguer o a Binèfar?

I amb tot, el PP valencià, i d’una manera totalment irracional, continua fent el ridícul en presentar a les Corts Valencianes una proposició no de llei que defensa que el valencià “és un idioma diferent i autònom de qualsevol altra llengua i concretament del català”. Magnífic! ¿Per què no tornen a presentar la proposició que va presentar el Sr. Bellver fa uns anys sobre l’origen ibèric del valencià? Que presenten també una altra proposició que defense que el castellà d’Utiel i de Sogorb i el de Requena i el de Villena és un idioma diferent i autònom de qualsevol altra llengua i concretament del que es parla a Madrid, a Sevilla, a Mèxic o a Veneçuela. I una altra que negue la llei de la gravetat.

Per altra part, i malgrat l’anticatalanisme evident del PP valencià, resulta sorprenent que el mes passat, l’eurodiputat valencià del PP, Esteban González Pons, organitzara en el Parlament Europeu, un acte en llengua catalana, juntament amb l’eurodiputada de les Illes, Rosa Estaràs i l’eurodiputat català, Francesc Gambús, en homenatge a Ramon Llull. Supose que el Sr. Pons, a Europa, no volgué fer el ridícul que fa el PP valencià i per això organitzà aquest homenatge, en català, a Llull, amb els altres dos eurodiputats de Catalunya i de les Illes.  

Que el PP m’explique perquè ningú no nega mai la unitat de l’espanyol (o castellà) i sí que nega la del català. Tot i que el Sr. González Pons (ho saben els seus coreligionaris valencians?) sí que sembla reconèixer-la aquesta unitat. Però lluny del País Valencià, no siga que ací l’excomuniquen. Com també la reconeix l’eurodiputat català del PP, Santi Fisas, que el 2 de febrer feia aquesta piulada adreçada a la Sra. Bonig (que hauria d’anar a escola per no fer el ridícul): “El valencià i el català són la mateixa llengua. En política no val tot”.
 

Però el PP valencià té una valencianofòbia digna de psiquiatria, des del: “tengo un defecto que es hablar en valenciano”, fins a la piulada que ha reproduït el grup popular de les Corts Valencianes: “El espanyol y el inglés proyecta e integra, mientras que el valenciano aísla y genera tensiones”. Això són les senyes d’identitat del PP valencià!

Comentaris

ricard sanz cardiel Barcelona
7.
Un molt bon article.....evidentment que aquests organismes que donen a triar entre catala ó valencia ho fan exclusivament per enfrentarnos als territoris....fins fa poc la trampa tenia exit...semble que a partir d'ara aixo ja no sera aixins tots sabem que tenim als territoris Balears...Valencuians...Catalans..una unica llengua...amb matisos i diferencies com hi han al castella de burgos amb el castella de badajoz i no per aixo son diferents llengues............no ens deixem enredar mai mes pels governs de madrizzz empenyats en que estem enfrentats i separats...som pobles germans i mantenim en contra d'aquests governs de madriz una sola llengua...femla servir cada dia arreu.........
  • 6
  • 2
Jordiet Elda
6.
#5 Tens raó, Joan. El principal problema, quan menys per a nosaltres, és que els que ven els ven entre els valencians. Cal que no oblidem que malgrat tota la corrupció i els robatoris dels plenúltims governs, el PP continua sent l'opció política més voyada pels valencians. Hem de fer-nos a la idea de que, en les pròximes el·leccions, de continuar co, va la intenció de vot, tornaran a desder tot el que puga fer-se ara.
Els valecians es veu que som com les xicones de les antigues novel·les d'amor: ens agraden roïns i sensevergonyes, encara que acaben deixant-nos en conillet, perqué pensem que podem canviar-los
Ta
  • 5
  • 0
joan palma de la safor
5.

Es veu que l'odi contra la nostra llengua i no voler fer el corredor mediterrani ven vots! No hi ha altra explicació! Senyes repeperes!

  • 6
  • 0
pudentet la safor
4.
Bon article.

La cosa de dir-li a la llengua castellana, espanyola, ve de lluny. Es la concepció imperial del que vol avasallar-ho tot i imposar per la força els seus raonaments, la seva llengua que pensa ell que es d'origen diví (per aixó l'esglesia la parla) i lligada a una monarquia de tint medieval.
De temps colonials hi havien tres coses que la gran espanya, on no es posava mai el sol, aplicava sense pietat: La llengua, la religió ultracatòlica i el saqueig. Evidentment els pobles esclavitzats en quan pogeren se n'anaren d'aquell imperi agobiant. Nosaltres som una colonia mes. També s'han aplicat les mateixes maneres, exactament les mateixes: Imposició de la llengua castellana, esglesia castellana i robatori en els carrecs públics. I no volen que sigam pais ni nosaltres ni Catalunya perque en el fons saven que espanya no existeix i tenen por. Molta por, que d'arguments no en tenen cap i si molta força bruta, medis de comunicació i tribunals domesticats.


Bons comentaris de tots. Execel.lents.

Visca els Païssos Catalans i la seva estimada llengua.
  • 9
  • 6
Jordiet Elda
3.
Estimat Josep Miquel: Per a gustos, els colors.
Jo, personalment, pense que el nom correcte històricament del “castel•là” és eixe, castellà. Si no estic manament informat el nom de “espanyol” començà a utilitzar-se amb més força al regnat de Felip V, quan es va instituir l”Academia Española de la Lengua”, el nom de la qual molta gent pensa que és: Academia de la Lengua Española”, com sí succeïx en algunes de les Acadèmies corresponsals d’América del Sud, América del Nord o Filipines.
Me’n recorde jo, quan tenia set o huit anys , en la dècada dels 60, prop de ma casa estava instal•lada una fira
de tómboles, carrusels, rodes, casetes de tir i coses d’eixes. Ja vos dic que estàvem encara al franquisme dur, encara que no ho sabia aleshores. Vaig fer-me amic d’una família de firers que eren de les rodalies de València i, por tant, parlaven valencià, llengua que jo encara no parlava.. Els vaig sentir i vaig demanar-los: “¿Por qué no habláis en españól?”. I la dona em respongué: “sí que hablamos en espanyol, cariño, lo que pasa es que no es castellano, es valenciano”.
Arran d’esta anècdota he pogut jo comprendre que el castellà podria ser en el conjunto de l’estat espanyol un “`primum inter pares”,la llengua vehicular que es diu, ja que, amb tota seguretat, és la llengua més parlada.
Tanmateix, quan l’Anomenem o l’anomenen “espanyol”, estem/estan convertint-lo en la llengua de l’imperi, una llengua que necessita desqualificar la resta de les llengües de l’estat per a identificar-se excloent les llengües (u per tant les persones que en parlen) que no són el castellà.
També pense, per allò del català valencià que, encara que jo pense que són la mateixa llengua, hem de fer compte que l’estatut d’autonomia diu clarament que la llengua dels valencians és el valencià. Per sort per a tots i desgràcia per a ells, el búnquer barraqueta no més va aconseguir que s’escriguera allò de “mai serem catalans” més que en algunes pintades. Es de veres que crec que són la mateixa llengua. Jo, però, sempre l’he sentida anomenar valencià, així l’anomene i supose que així continuaré a dir-li . És com quan tu li dius a algú “Pepet” quan el seu nom es Josep.
  • 6
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat