Un missal en argentí?

 Un rumor que corre aquests dies pels cercles clericals (tot i que no sóc partidari de fer cas dels rumors) diu que l’arquebisbat de València està sospesant enviar a Roma, perquè siguen aprovats, els textos del Missal Romà en el valencià de Lo Rat Penat i no en la traducció que va fer l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, un text que continua “congelat” en algun calaix del palau arquebisbal del Cap i Casal.

No crec que s’arribe a portar a terme eixa mesura absurda, ja que l’Església Valenciana (i el Vaticà, en cas que ho aprovara) es posaria al marge de la normativa lingüística reconeguda per totes les Universitats del món i pel Govern de la Generalitat del País Valencià. Enviar a Roma uns textos del missal en el valencià de Lo Rat Penat, seria com demanar un missal en argentí o en andalús, cosa impensable.
 

Per això el nou Missal per a Argentina, de 2009, no va posar mai en dubte la unitat de la llengua castellana o espanyola. D’ací que en la 97ena assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Argentina, els bisbes argentins van establir la promulgació de la versió castellana (no argentina) del Missal Romà i dels Leccionaris, uns textos que entraren en vigor el 15 d’agost de 2009.

Era impensable que els bisbes argentins demanaren a Roma l’aprovació d’un Missal en argentí, en un text diferent del castellà. Per això la CEA “en fraterna colaboración con las Conferencias Episcopales de Chile, Paraguay y Uruguay”, van concloure “la traducción de los libros litúrgicos; que tales versiones al idioma castellano (no a l’idioma argentí) usual en el Cono Sur de América Latina han recibido la correspondiente recognitio por parte de la Congregación para el Culto Divino y la Disciplina de los Sacramentos de la Santa Sede”.
 

El Misal Romà, reformat per manament del Concili Vaticà II i promulgat pel papa Pau VI, i que va editar la Conferència Episcopal Argentina, va ser la “versión castellana adoptada por las Conferencias Episcopales de Bolivia, Chile, Paraguay y Uruguay”. Cal recordar que aquestes disposicions, adoptades a Buenos Aires el 13 d’agost de 2009, van ser aprovades pel cardenal Jorge Mario Bergoglio, arquebisbe de Buenos Aires i president de la Conferència Episcopal Argentina en aquell temps, i que és l’actual papa Francesc.

És evident que Roma mai no hauria aprovat un missal en argentí (ni tampoc en mexicà o en colombià), ja que el Vaticà reconeix la unitat de la llengua castellana que es parla a l’Argentina, a Mèxic o a Bolívia. És per això que Roma tampoc no pot aprovar un missal en el valencià de Lo Rat Penat, que trenca la unitat de la nostra llengua, reconeguda per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i que es parla al País Valencià, a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra i a la Franja de Ponent d’Aragó.
 

L’actitud, del tot acientífica, de recolzar i de demanar l’aprovació per part de Roma d’un missal en un valencià no normatiu (és a dir, ple de faltes d’ortografies) seria kafkiana. Com ho hauria estat demanar a Roma l’aprovació d’un missal en argentí. Sí que és veritat que en la versió castellana del Missal Romà per a Argentina, Bolívia, Xile, Paraguai i Uruguai, els bisbes argentins especifiquen que les versions per a aquests països serà en el “idioma castellano usual en el Cono Sur de América Latina”. Però en cap moment pensen en traduccions diferents del castellà i diferents entre sí, per a Argentina, Xile, Bolívia, Paraguai i Uruguai.

El Missal que va traduir l’AVL ja és una adaptació del Missal Romà que va ser aprovat per a les diòcesis de Catalunya i de Balears. Per això, podríem dir que el Missal traduït per l’AVL és com el missal per a Argentina, Xile, Bolívia, Paraguai i Uruguai. Si aquest era una adaptació al castellà del Cono Sur, el Missal Romà de l’AVL també és una adaptació per als cristians valencians. Fer una altra cosa seria complicar-ho tot. I a més, fer el ridícul.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat