Un missal en argentí?

 Un rumor que corre aquests dies pels cercles clericals (tot i que no sóc partidari de fer cas dels rumors) diu que l’arquebisbat de València està sospesant enviar a Roma, perquè siguen aprovats, els textos del Missal Romà en el valencià de Lo Rat Penat i no en la traducció que va fer l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, un text que continua “congelat” en algun calaix del palau arquebisbal del Cap i Casal.

No crec que s’arribe a portar a terme eixa mesura absurda, ja que l’Església Valenciana (i el Vaticà, en cas que ho aprovara) es posaria al marge de la normativa lingüística reconeguda per totes les Universitats del món i pel Govern de la Generalitat del País Valencià. Enviar a Roma uns textos del missal en el valencià de Lo Rat Penat, seria com demanar un missal en argentí o en andalús, cosa impensable.
 

Per això el nou Missal per a Argentina, de 2009, no va posar mai en dubte la unitat de la llengua castellana o espanyola. D’ací que en la 97ena assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Argentina, els bisbes argentins van establir la promulgació de la versió castellana (no argentina) del Missal Romà i dels Leccionaris, uns textos que entraren en vigor el 15 d’agost de 2009.

Era impensable que els bisbes argentins demanaren a Roma l’aprovació d’un Missal en argentí, en un text diferent del castellà. Per això la CEA “en fraterna colaboración con las Conferencias Episcopales de Chile, Paraguay y Uruguay”, van concloure “la traducción de los libros litúrgicos; que tales versiones al idioma castellano (no a l’idioma argentí) usual en el Cono Sur de América Latina han recibido la correspondiente recognitio por parte de la Congregación para el Culto Divino y la Disciplina de los Sacramentos de la Santa Sede”.
 

El Misal Romà, reformat per manament del Concili Vaticà II i promulgat pel papa Pau VI, i que va editar la Conferència Episcopal Argentina, va ser la “versión castellana adoptada por las Conferencias Episcopales de Bolivia, Chile, Paraguay y Uruguay”. Cal recordar que aquestes disposicions, adoptades a Buenos Aires el 13 d’agost de 2009, van ser aprovades pel cardenal Jorge Mario Bergoglio, arquebisbe de Buenos Aires i president de la Conferència Episcopal Argentina en aquell temps, i que és l’actual papa Francesc.

És evident que Roma mai no hauria aprovat un missal en argentí (ni tampoc en mexicà o en colombià), ja que el Vaticà reconeix la unitat de la llengua castellana que es parla a l’Argentina, a Mèxic o a Bolívia. És per això que Roma tampoc no pot aprovar un missal en el valencià de Lo Rat Penat, que trenca la unitat de la nostra llengua, reconeguda per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i que es parla al País Valencià, a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra i a la Franja de Ponent d’Aragó.
 

L’actitud, del tot acientífica, de recolzar i de demanar l’aprovació per part de Roma d’un missal en un valencià no normatiu (és a dir, ple de faltes d’ortografies) seria kafkiana. Com ho hauria estat demanar a Roma l’aprovació d’un missal en argentí. Sí que és veritat que en la versió castellana del Missal Romà per a Argentina, Bolívia, Xile, Paraguai i Uruguai, els bisbes argentins especifiquen que les versions per a aquests països serà en el “idioma castellano usual en el Cono Sur de América Latina”. Però en cap moment pensen en traduccions diferents del castellà i diferents entre sí, per a Argentina, Xile, Bolívia, Paraguai i Uruguai.

El Missal que va traduir l’AVL ja és una adaptació del Missal Romà que va ser aprovat per a les diòcesis de Catalunya i de Balears. Per això, podríem dir que el Missal traduït per l’AVL és com el missal per a Argentina, Xile, Bolívia, Paraguai i Uruguai. Si aquest era una adaptació al castellà del Cono Sur, el Missal Romà de l’AVL també és una adaptació per als cristians valencians. Fer una altra cosa seria complicar-ho tot. I a més, fer el ridícul.

Comentaris

julia Gandia
7.
#6

Micalet, parla vosté sense sabre el problema al fons, trobe que la seua opinió és despreocupada, incoherent i superficial. Supose que vosté ni va a missa ni li interessa la qüestió que ens té tant preocupats als valencians.

Vaig alguna vegada a Monserrat i valore molt que els catalans tinguen gran estima per la seua llengua i puguen pregar en català, hem sent bé allà, al mateix temps vullguera que també nosaltres, al nostre país tinguerem una liturgia en valencià que a tots en unira en la pregària i no ens dividira com ara passa. Molts valencianoparlants no van missa en valencià per que "no entenem eixes paraules estranyes -diuen-" (del llibre de Riutort) a Gandia fa anys que tenim algunes misses en valencià, ans també els cants, però és un conflicte. ( jo crec però en la unitat de la llengua, però el problema no és la unitat si o no, és la possibilitat de sentir-te agust en el que reses i cantes perquè t'identifica).

Els católics valencians necessitem una traducció "nostra" del nostre parlar, que ens unifique.
Els llibres de Monserrat no ens servixen, alguns sacerdots els han usat i han buidat l'església, la gent preferix la missa en castellà, clar, al menys ho entenen.
  • 14
  • 8
Micalet
6.
La nostra llengua catalana és que ha intentat l'església del País Valencià fer desaparèixer, perquè de bisbes també n'hi ha de sectaris fanatitzats. Son molt capaços d'invertar-se una nova llengua per no reconèixer la unitat de la nostra llegua.
Servidor el faria una recomanació. A Montserrat, els poden facilitar els missals que els facin falta.
Tot el que no sigui així és fanatisme i intolerància,
  • 1
  • 7
carles països valencians
5.
#4

Tens molta raó sr jordiet, les coses no són tant matemàtiques o formals com pensa Bausset, a més al nostre país valencià la questió de la llengua no és gens banal. ENS AGRADARIA tindre ja els textes aprovats i gaudir en les celebracions liturgiques de resar i cantar en valencià, però no és aixì. Els bisbes no volen que la llengua siga un motiu de divisió entre els catòlics valencians, el 85% d'ells de llengua valenciana, però de centre-dreta arrimats al PP, i que són els que van a missa (eixa és la realitat)

Pel que diu Bausset, de que hi ha rumors i s'avança en l'aprovació del missal i leccionaris de lo rat penat, es a dir de josep Almiñana, no és gens d'extrany.

Primer: el cardenal ha sigut nombrat membre honorari de la RACV (per quina raó?) estàn preparant el colp.

Segon: El cardenal era el prefècte (màxim responsable) de Congregació per al Cult Diví i Disciplina dels Sagraments. Ha sigut subtituït pel Cardenal Sarah, d'orige africà (molt sensible a les variants linguistiques en àfrica) i si cañizares per valencià no volguè fer-ho per no ferir sensibilitats, este nou cardenal ho farà obeint als raonaments presentats per lo rat penat amb segell del membre honorific cañizares.

Per altra banda, fa uns anys lo rat, va donar a totes les parròquies de la diòcesis un missal i leccionari complet, cal dir que alguns sacerdots ampren este missal i leccionari així com el sagramentari que ja estava editat. El leccionari d'almiñana, llevat de la gramàtica que ampra, de les normes del Puig, la veritat siga dita, és fabulós, la gent ( la gent major de més de 50 anys que són el que van a missa) ho entén, ho llig agradablement i ho entén a la perfecció. pareix que han adoptat la nova normativa de les normes del Puig, amb accents i tot. Val la pena estudiar este leccionari, de alta categoria comunicativa i elegant llengua, si bé es centra molt en la parla de l'horta.

El llibre del poble de Déu de Riutort, un sacerdot mallorquí, enamorat de la llengua catalana, ha quedat allunyat de la parla del poble, tot i que es va fer un gran esforç de valencianitzar els textes queden artificials. Poques parròquies l'ampren.

L'AVL amb nous critèris ha editat per internet una fabulosa traducció, atenent a la normativa de l'AVL, molt valencianitzant i culta, molt pareguda a la d'Almiñana. Inclús agarren la paraula "escampar" per a la consagració igual que almiñana. Bé, eixa paraula tb l'ampra sant vicent i sor isabel en la vita christi. Però el llibre del poble de Déu diu "vessada" ... l'AVL es posiciona en contra del llibre del poble de Déu de Riutort.

En conclusió, entre uns i altres ens estàn fotent bé.

La proposta seria una comissió interdiocesana, assessorada per l'AVL que donara llum a un missal, leccionaris, liturgia de les hores, cantoral etc plenament valencià, on tots els que anem a missa cada diumenge ens sentirem còmodes. Els que no van a missa els dòna igual, s'en foten del missal i del leccionari. TINGUEM QUE PENSAR EN ELS POCS QUE ANEM A MISSA I VOLEM RESAR EN LA NOSTRA LLENGUA.
Jo sóc de xàtiva, només n'hi ha una missa cada diumenge en valencià en sant francecs
¡quina poca vergonya! és d'agrair que al menys hi haja una, aixì estem. Jo vaig cada diumenge i m'agrada molt.
  • 19
  • 5
Jordiet Elda
4.
Per damunt de tot açò hi ha, quan menys, dos qüestions:
Primera: Èl el missal el que ha d'adaptar-se a la llengua del pobre, o el poble qui ha d'adaptar-se a la llengua del missal (com ha passat, al menys, des de que existix la discilina eclesuàstica)?
Segona: Quina és la finalitat de missal, ser gramaticalment correcte o fornir tants al capellans que hucelebren com al poble una eina qualificada en llur camí vers el Senyor?
Amb això vull dir que jo, personalment, veig perfectament possible que hji hagen tants missals com parles, perquè les persones, realment, puguen escoltar el missatge de Jesús enla seua pròpia llengua, la que utilitzen tots el dies a casa u amb els veins.
Ni crec que la uniytat de la llengua siga problema de l'Església que deu també, pense, lliurar-se d'una serie de compromissos culturals i històrics que no tenen res a veure amb la seua missió.
De totes maneres, i encara que reconegués la unitat de la llengua, pense que caldria fer un missal per a Catalunya central y septentrional, un missal per a Catalunya occidental i el Pais Valenciá i un altre per a lles Illes, de la mateixa manera que, tot i reconeixent la unitat del castellà, no tots els missals d?América Latina són el de Conferència Episcopal Espanyola, ni el de les Conferencies episcpals argentina, bolbibinaq, uruguiabna i xilena.
Reconéiser la unitat d'una llengua no és reconeixer-ne la unicitat, uniformitat i monolitisme.
En quant a l'arquebisbe Cañizares, no m'estranyaria en absolut ina actgitud d'este tipus, d'anar a fer la pròpia guerra, sense res a veure amb si seu poble u el seu ramat, copm va demostrar quan no va facilitar cap cpntracte de la visita del Pap Ratzinger als tribunals ni va permetre una inspecció als arxius diocesans no catedralicis. La "curieta" de València es és un micropapat, és intocable.
  • 7
  • 3
Esclafamuntanyes
3.
Molt oportú l’article, com quasi tots els del senyor Bausset, per la circumstància que el Papa és argentí i deu ser coneixedor de l’intent d’escissió lingüística que va protagonitzar al seu país, a últims del s.XIX i primers del XX, el profesor Lucien Abeille, les tesis del qual es van materialitzar al llibre El idioma nacional de los argentinos, on defensava que la llengua parlada a la República Argentina era un idioma genuïnament argentí i, per tant, diferent del castellà. És per això que Francesc està en molt millors condicions que els papes que l’han precedit per entendre el problema valencià i el despropòsit de l’Església valenciana en fer costat a Lo Rat Penat i el partit que recolza els seus plantejaments secessionistes contra tota lògica i evidència científica. Tan difícil és, senyor Bausset, fer-li arribar al Papa, a este papa en concret, tan obert i tan progresista en tants aspectes, totes estes qüestions?.
  • 7
  • 4

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat