«La neutralitat de l’Estat no significa deixar de banda el fet religiós»


Aquestes paraules de la Presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, podrien resumir l’acte que va tindre lloc dimarts 21, en la presentació del document, El fet religiós en la Catalunya del futuren defensa de la llibertat religiosa en una República Catalana.

Aquest acte, al qual vaig assistir en representació del P. Abat de Montserrat, va comptar amb els representants de diverses confessions religioses: el Budisme Tibetà, el Budisme zen, l’Església Catòlica, el Consell Evangèlic de Catalunya, l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya i l’Església Ortodoxa, entitats totes elles signants d’aquest document.

L’acte de presentació d’aquest text, amb un auditori d’unes 300 persones, va comptar amb la presència de la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, la Consellera de Governació, Meritxell Borràs, el notari Lluís Jou, president de l’Acadèmia de Legislació i Jurisprudència de Catalunya, el Sr. Carles Armengol, del Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans  i el P. Hilari Raguer, monjo de Montserrat i historiador.
 

Després de la salutació de la Presidenta Carme Forcadell, que donà la benvinguda als assistents, prengué la paraula el Sr. Carles Armengol, que va fer la presentació d’aquest document. Posteriorment va ser el Sr. Lluís Jou qui contextualitzà el document en l’àmbit legislatiu .

El P. Hilari Raguer va defendre el dret “a una democràcia catalana laica, en un punt d’equilibri entre el confessionalisme impositiu i el laïcisme agressiu”.

En aquest acte també van intervindre els representants de les confessions religioses esmentades abans, entitats que donen suport al document. Aquest text vol remarcar la importància d’un model aconfessional per a la futura República Catalana, i la neutralitat que ha de tindre el govern en relació a les creences religioses.
 

Va cloure l’acte la Consellera de Governació, Meritxell Borràs, que com la Presidenta del Parlament ha donat suport a les propostes d’aquest document. La Consellera Meritxell Borràs va dir que “convé que tots els sectors socials s’impliquen en el canvi que viu el nostre país”. Per això defensà el dret a que el fet religiós “participe en la vida pública i faça sentir la seua veu”. Com digué la Consellera Borràs, el fet religiós no pot quedar “arraconat a la sagristia i a la vida privada”. 
 
Cal fer notar que la Presidenta del Parlament de Catalunya, en la seua salutació, destacà la importància de la laïcitat, que “es basa en la separació entre l’estat i les esglésies”, i per això mateix, en la neutralitat “de l’Estat respecte les religions i els corrents seculars, però sense que aquesta neutralitat signifique deixar de banda el fet religiós”. La Presidenta del Parlament va defendre la necessitat de construir el País “entre totes i tots, des de la pluralitat, la diversitat i el respecte per les creences i religions de cada persona. Només així”, conclogué la Presidenta, “farem un país millor”.
 

Lama Dondrub i Lluís Nansen Salas, budistes


Arxiprest Stavrophor Joan, ortodox

L’acte en defensa de la llibertat religiosa en una República Catalana, comptà també amb l’assistència de diversos diputats del Parlament, a més del Conseller de Sanitat, Toni Comín i de la Consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, i els representants de les dèsset entitats promotores d’aquest document, com l’Escola Pia de Catalunya, la Federació Catalana de Pax Romana, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, la Fundació Joan Maragall, el Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, Justícia i Pau, la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya o la Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes de Catalunya.

Comentaris

Jordiet Elda
8.
#6 Torrent: si no t'embolique més el cap, jo et diria que una religió es alò`que et dóna les eines pera a fer la voluntat del Dèu que es manifesta, però que, la major part del temps, la passem buscant-hi eines per a convéncer els altres que la de Déu és la nostra voluntat. En altre nivell, com la política i el poble. Per Aixó n'hi ha exponents de religió com Mare Teresa, com Torquemada i com el Daesh. Només em falta saber que hi pensa Trump.
  • 0
  • 0
Jordiet Elda
7.

#4 Dis-me alguna bandera o senyera o com vulgues anomenar-les que, en el mateix sentit que tu d'esta que és terrorista, no siga també terrorista. A que és la teua? Què tindrà el meu fill lleig, que no s'el veig.

  • 0
  • 0
Torrent
6.

No sé que es una religió. Sé que cada persona pensa el que li dona la gana, i es feliç amb la seua imaginació, pero realment, nó sé que es una religió. No sé que es una religió i el que vullga explicarme-ho es pensa que es mes llest que jo. No sé que es una religió, i si tu ho saps, no tardaràs molt en dir-me, qué mala persona soc.

  • 1
  • 0
Esclafamuntanyes
5.
Cada vegada que m'assabente de les animalades del DAESH o l'ISIS, o com es diga, me'n recorde de les Croades cristianes, de la Inquisició, o de l'OPUS i no puc evitar pensar en aquella definició que va fer Marx de la Religió: "L'opi del poble". I pense també en persones com Bausset, o com el papa Francesc, i em pregunte si realment creuen en l'existència indemostrable de Déu, el dels cristians, els dels musulmans o qualsevol altre déu, i m'agradaria que em digueren o m'explicaren, en què consisteix per a ells, persones tan cultes i intel·ligents com són, eixa creença, i si realment té algun sentit mantindre a tanta gent en la ignorància.
  • 5
  • 1
✌️️ ΘΥΒΡΙΣ
4.

Fóra impossible que un acte ecumènic com aquest el presidira una bandera terrorista.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat