Sant Josep a Benissa

 
Hui, 19 de març, festa de Sant Josep, vull recordar un article deliciós a la revista Sicània, de juny de 1959, on l’escriptor Jordi Valor i Serra descrivia amb detall la festa de Sant Josep a Benissa. Al final de l’article, Jordi Valor deia: “El més grat de la vida són els records i enyorances dels millors moments viscuts”. És amb eixe sentiment, compartit amb Jordi Valor, que vull recordar el seu text, com homenatge a aquest gran escriptor alcoià.

Jordi Valor destacava com n’era d’important “la dolçor inefable dels més sants costums de la nostra terra”. I d’entre tots ells, Valor defenia “la diada del patriarca Sant Josep a la vila de Benissa”. Valor ens recordava que a prop del 19 de març, malgrat  “la neu a l’ombra de Bèrnia o de la més llunyana Serrella, la tebior primaverenca comença a envair l’àmbit dels lluminosos carrers benissencs”. De Benissa, Jordi Valor descrivia “la magnífica església parroquial de la Puríssima Xiqueta” i “la pietosa tradició dels Set Diumenges de Sant Josep”.

En la festa de Sant Josep, a Benissa, quan acabava la missa en honor del sant patriarca, la gent feia un solemne esmorzar, “generalment de bunyols amb cafè”. I després, com deia Valor, “ve lo millor. Les visites als Peps i Pepes que són a muntó en la vila”. Per això els amics “formen colles de sis o set per banda i au, a casa de Pep de Tal; i després a tal Pepeta, i a la senyora Pepa; i a Pepiqueta de Tal; i a Mari Pepa”. I vinga entrar i eixir de les cases i dolços i més dolços: “pastisset per ací, bunyolet per allà, que si polvoró, que si sospirs de monja, que si mantecat casolà, que si rotllet d’ou”.
 

Sant Josep

Amb el pap ple, com deia Jordi Valor en aquest article, “qui dina després”. Per això “la dona o la mare de cadascú es queixen de que tan bon putxero siga rebutjat per l’espòs o fill, ignorant que vénen atapeïts de pastes i copetes, farcides de bunyols o pastissos”. I és que, com escrivia Jordi Valor, “el dia de Sant Josep a l’esmentada vila de Benissa, té la importància vital d’ésser el dia del Sant del trenta per cent, i crec que em quede curt, del seu cens de població”. De fet, els dos únics amics de Benissa que coneixia jo, es deien Josep: el bon amic Josep Enric Sala, que va viure a l’Alcúdia i el magnífic professor meu de francès al batxillerat, Josep Iborra.

Jordi Valor definia el dia de Sant Josep, “com lo més gran de l’any a Benissa, després del de la Patrona, la Puríssima Xiqueta”. I per això, acabava l’article demanant a Déu que “vullga molts anys conservar en aquesta vila la santa tradició de la festa josefina, curumull i corona de les nodrides Comunions dels Set Diumenges de Sant Josep”.  

58 anys després d’aquest article, segurament que els costums hauran canviat molt a Benissa. No sé si hi haurà encara el “trenta per cent” dels habitants d’aquesta vila que porten el nom de Josep, Pep, Pepa o Pepica. O bé predominaran els Jonathan, Ivan, Kilian, Jessica, Abril, Leyla o Aran.

En qualsevol cas vull desitjar a tots els ciutadans de Benissa, una bona festa de Sant Josep, amb “bunyols, polvorons i sospirs de monja”.

I que el patriarca Sant Josep continue protegint els ciutadans d’aquesta vila tan bonica de la Marina Alta i també a tots els del País Valencià.

Comentaris

AMARCORD Oliva
4.
A Benissa, igual que a Oliva o a Xaló, hi havia molts Peps, Vicents i Francescs (a Pego Nandos), llavors els sants més celebrats per nombrosos. Com be diu l'article. no calia dinar o sopar perquè el cos anava ben servit de bunyols coca e llanda, bescuits i tortada (els més riquets), braç de gitano o rollo banyat (flaviola).
Recorde que per a felicitar el sant, al comiat li deiem al celebrat: "De hui a l'any que ve". Era una manera molt nostra de dir felicitats i d'agrair la seua bona voluntat plenar taula amb deleitoses viandes que no tots els dies podiem assaborir.
M'agradava, i encara m'agrada felicitar amb el saludat: "de hui a l'any que ve"
  • 0
  • 0
carles països valencians
3.

fantàstic

  • 0
  • 0
Joan Josep Cardona Benissa
2.
Un magnífic apunt etnogràfic del pare Bausset. Era Sant Josep, com bé ell diu , una festa , no grossa, però significativa en l´àmbit familiar. En poques cases benisseres no hi podien faltar Peps i Pepes i això era recordat amb el pelegrinatge que començava després de la missa de 8 i mitja del matí . Acabat amb el combregar d´eixe dia els denominats "Set diumenges de sant Josep" aquelles cases on es celebrava l´onomàstica ja tenien disposada una taula amb un gran llibrell de bunyols i plats amb sucre on sucar-los. Invariablement anís per a les senyores i conyac per als homes. I fou gràcies al recordat mestre Jordi Valor i Serra que aquest quadre de costums aparegués a "Sicània" (benemèrita publicació sufragada a les costelles de Nicolau Primitiu) que fos coneguda l´entranyable celebració benissera. I passen els anys, i les memòries s´obliden sense que aquell bon mestre siga recordat en placa de carrer a Benissa, que bé que s´ho mereix. Ell fou el veritable pare a Benissa de la recuperació literària de la nostra llengua.
  • 3
  • 0
Josep Mª Terrassa
1.

Gràcies Josep Miquel per aquest article, i de passada, de tots els que vas fent i que em proporcionen moments de saviesa, de devoció i de motius de pregària.
Bona diada de sant, també per a tu.

  • 1
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat