Ara el mal ja està fet. Però aquest no és l’únic problema, perquè el senyor ministre, qui ha fet una llei per tal d’eliminar els babaus (milloraria suposadament l’abandonament escolar i amb l’excel·lència, creu, pujarem llocs en l’informe PISA), esborrarà les segones oportunitats (amb les revàlides i altres proves), acarona els desitjos de la Conferència Episcopal Espanyola (la religió compta, i tant! en aquest estat súbdit del Club Solideu), vilipendia les llengües pròpies (deixant-les en segon lloc de rellevància, per darrere del castellà i la llengua estrangera, a més el castellà serà vehicular) i tornar a centralitzar el poder de decisió (el poc que ens quedava en competències educatives) tot i això per a poder fer una educació propagandística del neomovimiento sacronacionalista de l’Imperi Espanyol,… El problema, a banda dels anteriors (compte!, hi ha més: menys beques, retorn difícil de la FP bàsica a la secundària, pressupost escarransit per aplicar la llei que hauran de pagar les comunitats, segregació per sexes si escau, via lliure perquè proliferen els concerts educatius,…) i que tantes tensions dialèctiques han generat, és el temps que ens faran perdre. «El temps!?» Sí, ara per ara, amb la nova llei caldrà que cada comunitat autònoma faça el seu decret d’aplicació, informar a fons cada equip directiu, aquests els seus claustres, canviar els projectes curriculars, les programacions, formar el professorat sobre la nova legislació, a tot i això la llei segurament serà recorreguda (per Catalunya de moment), si apareix alguna sentència, caldrà modificar tot allò que s’haja canviat, en definitiva durant quatre o cinc anys els centres educatius treballaran amb la incertesa que suposa canviar una llei, tot i això els partits opositors ja han anunciat abolicions una vegada perda el PP la majoria absoluta. Més canvis i inestabilitat, compte i ja en portem set, de canvis oi! (se n’albira un vuitè?)
A més, com és habitual, no serà el ministre qui vaja centre per centre a explicar als pares com els ha afectat la llei als seus fills, «no senyor ministre», es més, vostè, sociòleg, mai haurà fet classe amb 40 adolescents, és professor universitari i té altres interessos, «que sap vostè d’una classe d’ESO o Primària?» tampoc li ha importat de saber-ho ni d’escoltar ningú, haurà fet estudis sociològics de comportament, però les aules, això és una altra realitat que només coneix que està dins, de prop, de cara a l’alumne i cal excusar-lo, els seus predecessors tampoc ho feren i així ens ha anat i ens va. Serem els docents, els qui no creiem en aquesta llei, els que haurem de donar la cara per vostè i justificar una llei, morta, com han qualificat alguns, davant els amos, els usuaris, els contribuents.
Si tant desitjava veure el seu nom segellant una Llei Orgànica i que tothom el recordàrem, li recomane, encara té temps, diga’ls vostè al senyor Montoro i el senyor de Guindos, cara a cara, i després a les Conselleries i Consejerias: no es retalla ni un duro més en educació i cal recuperar el status quo dels docents per tal de deixar-los fer la seua feina. Sap quina és? Ensenyar ciutadans/es lliures i crítics.
Amb l’educació que he rebut i m’he forjat, suficient per no escridassar-lo ni xiular-li, li done, l’enhorabona senyor Wert, estiga tranquil i campaner, nosaltres, darem la cara per vostè.
