Tothom espera que les experiències que li depara la vida siguen normals, evitar les dificultats i els problemes. Quantes vegades hem dit o hem sentir dir: —no vull problemes—. Ningú vol complicacions, maldecaps,… i té el seu dret d’exigir-ho. Clar, hom i vostès sabem on vivim, a quina mena de societat nacional pertanyem administrativament i som conscients que molts compatriotes, amb finalitats que van més enllà de dificultar les experiències de la vida, fan coses anormals, d’estranya adopció, elucubren, comploten (fins i tot entre ells)… Són aquests fets, paranormals, els que ara amb una sèrie d’experiències aniré relatant. El recull d’experiències tracten sobre aspectes que a un país normal serien anècdotes, lapsus linguae, lapsus calami, lapsus memoriae, equivocacions o simples malentesos, però ací… ai ací! Encara l’aire bufa de ponent, temps tindrem i junts ens ho farem.
Qüestió de noms, avingudes i veïns
Ara fa justament un any, dalt o baix, que una llargaruda avinguda d’Algemesí va viure una petita batalla ideològica. Igual com a Algemesí, molts pobles valencians comptaran entre les seues places i carrers amb algun vial amb nom propi, significatiu i dignificant. Parle d’aquells carrers, avingudes o carrerons que reben per nom País Valencià. Aquests pobles, a més a més de comptar amb carrers amb noms dignificats, segurament, motiu dels sufragis sinèrgics apocalíptics comptaran, repanxolats al seus respectius salons de plens, recollits al lloc que anomenen casa de la vila, amb batlles que d’un moment a l’altre, sinó ho han fet ja, voldran, per motu proprio o per esmenes de l’oposició, fer un change, una enganyifa, un xantatge a la resta de la ciutadania. Com!? La primera autoritat d’un poble, pot fer, fa xantatges als seus ciutadans? I tant. Igual com passà a Algemesí ara fa un any, a molts pobles valencians segurament els seus batlles ja hauran proposat retirar honors a dubtosos cabdills d’indecorosa memòria civil, social, ètica i moral a canvi de retirar de la llista de carrers aquells noms, que segons ells, fan ús incorrecte de la toponímia actual de la nostra preuada Comunitat (religiosa veïnal subjugada…) Valenciana.
Bé, allò a Algemesí es va solucionar (per segona vegada), però com deia aquell: —bo amics fins a la propera aventura—. «Tornaran», com diu la cançó de Rafa Xambó: «tornaran les històries amagades a colp de fusell» Tard o d’hora tornaran amb la cantarella. I quan tornen, l’avinguda, potser tornarà a tindre sort. Perquè la sort hi va jugar fa un any un bon paper. Si aquesta avinguda en comptes de tindre més de 900 metres de llargada i fins a més de 150 cases, edificis i baixos conjuminant un bon grapat de veïns els quals s’oposaren al canvi en el nomenclàtor, si en comptes de reunir aquestes circumstàncies es tractés d’un carrer curt i eixerit de pocs veïns, quina hagués estat la resolució? S’ho podeu imaginar?… el canvi de nom.
La sort fou de l’avinguda, no dels veïns que la formen sinó de l’espai físic, del vial que configura el carrer llargarut per poder comptar amb els seus residents i usuaris que donaren aquell dia, sota una pluja fotesa, la cara, davant l’ajuntament, per ella, per l’avinguda, per la seua avinguda del País valencià.
Estigueu, estiguem, atens, altre dia,…, «tornaran les històries….» la seua història està tan farcida de putrefactes personatges històrics amb els quals proposar un change, a l’anglosaxona, que sempre tindran un pretext per voler fer el canvi de placa.
