Ara, vulguem o no, ja estem capficats en els Nadals. La quotidianitat dels nostres quefers diaris ens recorden que la cronologia respon a la crida anual del mes de desembre i les decoracions dels comerços, els betlems municipals i privats i les garlandes són per tot arreu. De fa uns anys ençà també s’ha afegit l’ornamentació i guarniments lumínics dels balcons, abillats amb ninots de pega que fan l’efecte d’encolomar-se pel finestral, en fi, cosa de la ment humana que lluita per superar-se i allò de passar de taca d’oli potser es queda curt, però si fa no fa, a la xicalla, sembla il·lusionar-los, i no serè jo qui critique els costums. Els hàbits festívols. Si de cas, massa bé que ho descrivia Josep Pla (Les hores) i que recordava Joan Francesc Mira pel desembre del 1974 en l’article “L’arbre de Nadal, resignadament” (Mira, 1987), però, cautelarment (per si no tenen temps d’acudir a la font, sempre tan justa i necessària, i no faig recurs al prefaci eucarístic de la consagració) m’apropiaré de dos conceptes del senyor Mira: 1) el sant nòrdico-celto-germànico-angloxasó (sic), i 2) colonialisme cultural. I açò, els conceptes, si ja eren una realitat allà pel 1974, ara en el 2013 ho són més encara. Tan bon punt que fins i tot els nostres xiquets han après abans a cantar Merry Christmas and a happy new year que a Betlem me’n vull anar. A més, l’ambientació musical, sovint, no ajuda gaire. Qui no ha entrat a fer unes compres a un mercat (o supermercat, ara ja tot va acompanya del superlatiu, enrere han quedat els comerços de proximitat o el mercadet municipal) i sent El camino que lleva a Belem o San José al niño Jesús un beso le dió en la cara o altres villancicos andaluces, tan tendres i encisadors, que fins i tot somies que un coro rociero està fent-te companyia mentre empenys el carret de la compra? Ho deia Mira, colonialisme cultural. I devoció per Santa, que clar està, compta amb el beneplàcit de celebrar la seua diada molt abans que els Reis mags de l’Orient, i qui no opta per fer els regals al principi dels Nadals, pensant que els xiquets tindran més temps per a jugar-hi? Damunt, Santa, compta amb el patrocini d’un refresc de cola, o és a l’inrevés?
>
Villancets: vella de vós som amorós
Villancets: vella de vós som amorós
Però el cas no és aquest, el cas és si sabem que cantem per Nadal, o sinó canten (mal fet, cantar bé, decent o malament, és intrínsec en l’ésser humà. Canten, això és propedèutic, els ho assegure), sinó cantem, que oïm durant aquests dies? Són villancets, nadales o Christmas carols (o songs)? Doncs anem a pams, perquè tots tres termes són mots de conceptes diferents. Els villancets són cançons populars, transmeses oralment i que probablement foren una herència de les cançons trobadoresques (medievals), gaudiren de cert prestigi durant el renaixement i la seua temàtica és profana, encara que hi ha algunes de religioses, però no fan referència a la Nativitat de Jesucrist. El mot villancet, prové del castellà villancico (i aquest del llatí villanus) i simplement significa cançó dels vilatans, és una mena de cançó poètica (hi ha una estructura poètica també anomenada villancet). Tenim un recull excepcional de villancets en el Cançoner d’Uppsala (o Cançoner del duc de Calabria titulat: Villancicos de varios autores a dos, y a tres, y a cuatro, y a cinco bozes… Recopilat a València per Ferran d’Aragó) el qual conté villancets en castellà, portuguès, català i gascó. Per altra banda, les nadales són cançons d’estructura senzilla de caràcter religiós, quasi exclusivament al voltant de la Nativitat de Jesucrist, encara que puguen contenir variants en el text que puguen fer referència a aspectes profans, infantils, però no deixen de contenir moralitat cristina. No se sap amb certesa quan aparegueren, però els primers manuscrits daten del S XV. Al País Valencià, el doctor Sanchis Guarner, l’any 1960, publicà el nostre, quasi oblidat, Cançoneret valencià de Nadal (reeditat l’any 2006 per l’AVL) on ens fa un petit, però valuosíssim, recull de nadales valencianes. I per últim tenim els Christmas Carols o Christmas songs, els termes (el primer deriva de la famosa novel·la de Dickens amb el mateix nom) fan referència a tot tipus de música interpretada durant els Nadals als EEUU i àrees d’influència (que avui, excepte Rússia, Xina i alguns països àrabs, és quasi tot el món), la temàtica dels textos és inversemblant des del Pare Noel, els rens i el seu trineu, fins a fer glòria i devoció per la Nativitat, el gall d’indi, la neu, i el vesc als EEUU, això sí, cadascuna d’elles amb la seua peculiar forma d’entendre la fe catòlica, el recapte d’estrenes, la fartera i la llar familiar al voltant d’un piano tots cantant feliços, nevant i amb cases fortament il·luminades amb ornaments. American happy, dels barris de classe mitjana, si més no. No van a exportar els Nadals dels suburbis urbans i rurals,…
>
Nadales: Pastorets i pastoretes
Nadales: Pastorets i pastoretes
Ara, avui, ja som a Nadal (ho diu la publicitat de la Loteria, per a més inri) i potser no som a temps d’aprendre un bon repertori de nadales valencianes, encara que sí és un bon punt per a demanar-se de regal, si potser, alguna recopilació, algun treball d’alquimisme musical, excel·lents que els hi ha, per aprendre les nostres nadales, ara que potser també, la nova assignatura de «cultura del poble valencià» ens sorprèn i les nostres nadales hi tenen cabuda i a poc a poc, allò del colonialisme cultural queda una mica combatut, però no sé si podrem amb Santa, o què?
>
Christmas carols: Santa claus is coming to town
Christmas carols: Santa claus is coming to town
