Al caliu de l’Auditori de Torrent, començarà aquest divendres 27 de febrer fins al diumenge 1 de març, el
Festival Brass Torrent 2015. Aquesta serà la segona edició, en la qual repeteixen cartell dos dels millors quintets de metalls del panorama musical: Arts of Brass València i Mediterranean Chamber Brass. Entre els metalls, família instrumental a la qual està dedicat el festival, se’ns cola una magnífica proposta, la de la Sant Andreu Jazz Band, una competentíssima big band de xiquets i adolescents, els quals sota el mestratge i direcció de Joan Chamorro, no deixen d’acumular èxits i bones notícies: exhaurint entrades concert rere concert.
Divendres (20:30h) se’ns presenta una proposta performativa, tacada de teatralització i, sobretot, humor in musica; combinació que tants bons resultats està donant des de fa temps, destacadament, als quintets de metall. L’espectacle està estructurat al voltant de diferents obres o peces musicals de diferents èpoques i estètiques (des de Bach o Händel fins a Gershwin, Paul Nagle i Michael Kamen) i amb el títol de “Carmen alla Brass”, fan un joc de paraules de l’ària homònima de l’òpera Carmen (1875) de Bizet. La finalitat d’aquest espectacle, que inclou canvis d’attrezzo, escenificació i òbviament música original o arranjada per a quintet de metalls, és posar en vàlua la vessant lúdica de la música. El quintet, amb el seu tarannà desimbolt i compromès amb un tipus d’espectacle que supera —afortunadament— els dogmes establerts fa més d’un segle, parafraseja Nietzsche: “sense música la vida seria un error”, deia el filòsof, i els Art of Brass València afegeixen: “sense música i humor, la vida seria un horror!”. Sense dubte és una bona proposta, la que presenta Arts of Brass València, per a tots els públics, fent una clara aposta per la modernització en els procediments i divulgació de la música seriosa (?) en aquest nou segle.
Dissabte (20:00h) tindrem la Sant Andreu Jazz Band, formació nascuda al caliu de Joan Chamorro i la seua Escola de Música de Sant Andreu (Barcelona), la qual, malgrat els —relatius— pocs anys d’existència (2006) és considerada la big band més jove d’Europa. Això implica que la jovenívola formació participa del circuit i ha deixat empremta, conreant diferents èxits i bons reconeixements pel que fa a la crítica. Malgrat l’aparença acriaturada, són tots encara xiquets en formació, una de les lloances ben merescudes és la solvència dalt l’escenari i la desimboltura amb què els xiquets, solistes, fan una passa endavant per oferir un solo. Acabat, mamprenen la tornada al seu seient, sota la mirada del públic, el qual ben bé pot cloure els ulls i adonar-se’n que amb suport, paciència i creença en l’ensenyament musical, es poden fer les coses bé. És a dir, que bé siga clàssica de tradició europea o clàssica del segle XX nord-americana, la música serveix per quelcom més que gaudir de l’activació sensorial, està també per fer sociabilitat, o allò que se’n diu: fer colla al voltant del fet. Aquesta big band, perfectament pot estar això, una colla de xiquets, i adolescents, de músics amb les bateries omplertes d’il·lusió, de confiança i de repertori. D’estàndards del jazz: dixieland, New Orleans i swing. Amb tres discos a les espatlles (Jazzing: live at Casa Fuster, Jazzing vol. 2 i Jazzing vol.3), i un bon grapat de concerts a diferents escenaris, mítics del jazz com el Jamboree i temples musicals com el Palau de la Música Catalana, han comptat amb col·laboracions de luxe, han fet vibrar un bon grapat de públic, i és sense dubte, una bona ocasió per escoltar-los i delectar-se del seu saber fer. A més qui sap si, qui pren les decisions transcendentals, queda seduït pel walking bass, camina cap a l’eloqüència i, transigent, posa la llavor perquè això brolle ací.
Diumenge (19:00h) tancarà el festival el quintet de metalls Mediterranean Chamber Brass, els quals avalen la seua trajectòria pels càrrecs desenvolupats com a intèrprets, entre altres a l’Orquestra Nacional d’Espanya (ONE) o com a professors de conservatori. No obstant açò, allò que pren consideració i dictamina la qualitat no és tant la vàlua com a solistes o pedagogs sinó els assemblatges i mecanismes com a formació cambrística, la versatilitat i la diversitat d’estètiques del repertori, i això sembla que també ho tenen resolt amb els diferents premis i reconeixements que fins ara han aconseguit a nivell internacional així com les diverses gires, tot i tenint en compte que és un conjunt amb set anys i escaig de trajectòria. Prova de l’èxit de la seua consolidació dins del panorama cambrístic internacional és que el quintet MCHB són els responsables i organitzadors del Fesmon, festival adreçat a l’ensenyament i divulgació dels instruments de vent-metall. Diumenge oferiran un programa ben interessant el Quintet n1 de Victor Ewald, Sevilla de la Suite espanyola Op. 47 d’Isaac Albéniz (amb arranjament de Maxi Santos), una selecció de peces de West Side Story, Killer Tango de Sonny Kompanek i Amazing Grace.
