La rereguarda

22 juliol 2016 01:00h
Arthur Conan Doyle
Un vent gèlid pentinava la costa occidental de la península de Gal·lípoli quan els homes  del batalló de l’ANZAC (Australian-New Zealand Army Corps), que acabava de desembarcar a la platja, ascendien amb dificultat, a causa del pes de les armes i les motxilles, pels turons pelats que acollirien en breu les seues tombes. El vint-i-cinc d’abril del 1915, durant la primera gran operació militar amfíbia que es recorda, la sang de milers de soldats aliats tenyí de roig les aigües de l’estratègic estret dels Dardanels, l’escenari  de la major carnisseria de la I Guerra Mundial. Des d’aleshores, a l’albada, els fantasmes dels malaurats joves vagaregen desorientats enmig de la boira pels camps de blat, carregats encara amb els fusells, esperant que els vaixells que els van transportar fins aquell desolador indret els retornen als llocs d’origen. Una visió pertorbadora que l’artista australià William Francis Longstaff, que havia participat en la cruenta i fracassada batalla aquell diumenge de primavera, plasmà en un oli de grans dimensions, gairebé en una sola sessió de treball, influït pels esperits dels companys caiguts en el combat.

La rereguarda, una pintura “psíquica” producte d’una experiència devastadora, captivà Sir Arthur Conan Doyle, veí de Longstaff a Sussex, que l’adquirí tan bon punt la va veure el 1928. L’escriptor escocès, creador del detectiu més racional de la literatura, era un fervorós creient en el més enllà i professava un profund interès per l’espiritisme, una creença en auge després que aquest conflicte segara setze milions de vides, entre les quals la de Kingsley, l’únic fill que tenia. Obsessionat per la seua mort, Conan Doyle organitzà incomptables sessions espiritistes presidides per la mèdium Jean Leckie, la seua segona esposa, i es dedicà a indagar qualsevol mena de manifestació paranormal com a membre de la SPR (Society for Psychical Research). Estratagemes estèrils i forassenyats que l’ajudaven a apaivagar un dolor immens que conviuria amb ell per sempre.
 

William Francis Longstaff, 'La rereguarda', ca. 1928

 
D’aquesta manera, el pare del flegmàtic i calculador Sherlock Holmes experimentava  una intensa emoció cada vegada que seia a la taula, a l’esquerra de Jean, en un ambient a penes il·luminat per les flames dels ciris d’un canelobre, i creia percebre de primer un suau corrent d’aire fred que travessava l’estança, després el frec del palmell d’una mà sobre el muscle i, finalment, la remor dolça de l’enyorada veu de Kingsley a cau d’orella. En els escassos dos anys que li restaven abans de morir el 1930, Conan Doyle contemplà absort La rereguarda durant hores, tot provant de reconèixer els trets del fill perdut entre els rostres de mirada buida dels espectres que caminen desconcertats pels camps de blat, a la vora del mar Egeu.   
 
[Article publicat a la Cartelera Turia el 3 de juny del 2016]
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next