En moments de desesperació el PP valencià sempre ha tingut a mà un generós repertori de salvapàtries amb què mantenir viu l’esperit del rendible anticatalanisme. Fet i fotut, a la ciutat de València són legió, una casta peculiar. Als seus membres se’ls pot titllar d’àgrafs, de bròfecs, però mai de la vida de ser uns pollets acabats de caure pelats del niu. Tot plegat, els espantajueus locals han sabut viure a cos de rei sense pegar brot, amb els diners de tothom, i a canvi de ser sempre els capdavanters de l’aldarull que acompanya tot escamot executor. Com ara Enrique Esteve, el totpoderós president de Lo Rat Penat des de 1996, d’ofici faller, polític i popular subministrador a tones de retoladors, llibretes, subcarpetes i fulls holandesos.
A penes fa uns mesos el vam veure en una sinistra entrevista per a la televisió de Las Provincias en què assegurava que els diccionaris de l’AVL havien de consumir-se en el foc per tal com els acadèmics havien comès lesa traïció contra el poble en haver reconegut que català i valencià eren la mateixa cosa. Esteve evocava greument aquelles piles d’exemplars del Tirant Lo Blanch, March, Fuster, Estellés… enceses als vuitanta pels seus assilvestrats correligionaris d’aleshores enmig de la plaça de la Verge de València. Feia memòria, també, segur que sense saber-ho, de les foguerades del maig del 1933 a la berlinesa Bebelplatz alimentades amb els volums innocents de Gustav Rengler, Upton Sinclair, Dos Passos, Gorki, Stefan Zweig… Aktion wider den undeustchen Geist… El lector més suspicaç ja s’haurà adonat que aquelles declaracions, fetes enmig de la tronada sobiranista i amb un PP acorralat per la corrupció, no tenien res de casual.
Aquest mantenidor per excel·lència de la flama de la màtria va començar la seua fulgurant carrera relacionant-se a la falla de Pizarro-Cirilo Amorós, a quatre passes d’on encara té oberta la seua pròspera papereria. Fins i tot, amb el temps, arribà a presidir la comissió d’aquesta falla que des de sempre s’ha nodrit de socis tant il·lustres com el constructor Juan Soler o Tàrsilo Piles, Tachi, president de la Fundació del València CF, manifasser d’Unió Valenciana, soci de l’exministre socialista Antonio Asunción en negocis ruïnosos en part subvencionats tant per la Generalitat com pel saquejat Banc de València de l’expresident José Luis Olivas. Justament havia de ser Tachi qui li obrí a Esteve les portes d’UV des d’on acabà saltant al PP, quan en la formació del defenestrat Lizondo ja no quedava ni un sol coll per tallar, ni tan sols les ungles dels peus d’un Fermin Artagoitia que sempre feia tard al repartiment de les carmanyoles.
Des d’aleshores, Esteve, ha estat en totes les ‘guisofiles’, amb un sou de capità general i sense saber parlar anglès, alemany o francès, sense tenir cap màster reputat ni haver descobert cap vacuna contra l’al·lèrgia a la pols dels llibres escrits en català. Fou Director General de Patrimoni Artístic de la Generalitat, vicepresident tercer de la Diputació, capitost a Canal 9 en els temps del gloriós pacte del pollastre, càrrec en IMELSA, EGEVASA o GIRSA, director general del València SAD per a les Ciutats Esportives… té tantes medalles i condecoracions patrícies atorgades per gossets i gatets que si se les haguera de penjar de la pitrera per a anar a la processó del Corpus amb Alberto Fabra, potser caldria que el muntaren damunt d’un carro reforçat arrossegat per dues haques suecanes.
El cas és que les seues virtuts principals per a sobreviure durant tants anys en un oceà ple de taurons han estat la de ser més tauró que ningú, així com la de posar-se de genolls al servei del PP cada vegada que se li ha exigit. La seua biografia va tota plena d’episodis feudals. El president Eduardo Zaplana el col·locà a Canal 9 i li féu la seu de Lo Rat Penat nova de trinca perquè els fidels de la batmania lingüística pogueren anar a escoltar el piano i fer berenars de rosquilletes i orxata. Ell acabà tornant-li el favor al murcià propiciant una suposada apertura lingüística de l’encarcarada entitat i enfrontant-se al blaverisme esquadrista de García Sentandreu i els seus xicots quan va ser necessari per les conveniències electorals dels populars. La maniobra fins i tot li va valdre els insults del líder de Coalició Valenciana, qui el va titllar de “pobre diable” i “indigent moral i intel·lectual” de manera bastant menys cruel que amb la que Esteve sol qualificar els catalanistes.
Fa poc s’alineà al costat d’un altre gran matriota, Serafin Castellano, en la defensa de televisió valenciana, la que mai de la vida no podia tancar virginalment consagrada com estava a la defensa de les senyes de la identitat valenciana de les quals és confrare devot des del seu provincianisme militant. Quan l’engany ja no podia mantenir-se i el tancament de l’emissora era un fet més que previsible, Esteve, no dubtà a retirar del ple municipal de Meliana, d’on és regidor pel PP, la seua moció en defensa de RTVV tot exhibint fosques i miserables raons. L’última que hem sabut d’ell té a veure amb la piscina i el paeller de la seua alqueria al terme d’Almàssera. Es tracta d’unes obres il·legals fetes el 2001 i sobre les quals la Generalitat encara no ha gosat actuar amb la contundència que requeriria el cas. Si finalment ho fa, Esteve és molt possible que faça un mut i a la gàbia i enderroque. Matriotisme obliga més que no pas la llei o l’amor a la natura tota plena de granotes inservibles i bassals on podrien aixecar-se torres de moltes plantes amb vistes a la mar.
Al capdavall, la màtria no està feta només de discursos encesos, de processons, de cadàvers putrefactes d’enemic ajusticiat, de rodonors suaus de regina floral, bunyols d’or i englantines amb les quals guarnir-se els pèls del cul… La màtria és un complex sistema de favors i silencis; de dissimulacions i traïcions necessàries; negoci i ruïna; amics i enemics; encàrrecs vergonyants; paradoxalment, estranyament, poliglota i universal des del seu localisme criminal. La màtria és, posem per cas, també, Levante Suministros de Oficinas SL, una empresa constituïda per Esteve el 1991, administrada ara per la dona ara pels fills, que es dedica a la compravenda de material de oficina. Els registres oficials, les comptabilitats públiques, deuen donar compte de quants ajuntaments i a quins preus escriuen des de fa anys i panys els funcionaris amb els bolígrafs i en les llibretes del president de Lo Rat Penat. Només el 2012, Levante Suministros va contractar amb l’Ajuntament de València de Rita Barberà, matriota monolingüe i monàrquica, materials d’oficina per l’import de 179.999.0’98 euros… Segurament no hi ha prou goma d’esborrar al món per eliminar el riu de comandes que deu haver rebut Esteve dels seus alcaldes, regidors i altres companys del partit de les oportunitats sempre a l’ombra de l’imperi de la llei segons un dels seus més assenyalats pròcers, el també matriota, Francisco Camps.
La magnífica Valencia Té glóries molt excel·lents; Com es la perla d’Espanya, altra cosa no pot ser: Per aixó en gran entusiasme l’Alaba sempre la gent… ai, làs!
