L’alcalde lector compartia adversitats amb un regidor que no era de llegir gens. Ni ell mateix sabia els anys que feia que no agafava un llibre i això que de tota la vida havia fet -i feia- de mestre en una escola amb les parets plenes de murals de xiquet, d’acolorides radiografies del món. Solia assegurar, rialler, desvergonyit i estúpid que aquelles llargues corrues de formigues que embrutaven el paper, en més d’una ocasió, se li havien posat narius endins i escolat fins el cervell provocant-li un mal de cap terrible, una desorientació brutal. Tot plegat, llegir el neguitejava, l’anguniejava, l’avorria encara que mai no ho digués en públic. Aquell tipus no tenia cap somni ni anhel i només el movia la voracitat pel poder petit, l’enveja, la venjança, la maledicència, l’estómac furibund. Fet i fet, tampoc no es movia en cap direcció, desproveït com estava de brúixola o senyal, ni tenia res ni ningú. Tossut i primari, era, si fa no fa, tan miserable i immòbil com aquest país nostre que va ple d’alcaldes, advocats, mestres, metges, llauradors, diputats, banquers, botiguers, infermers, xofers i perruquers que mai no llegeixen ni llegiran absolutament convençuts per ignorància de la inutilitat de l’esforç. I és sobre aquest erm que al nostre país han arrelat les supersticions, els mites, la propaganda i els seus propagadors infames i corruptes. País sense llibres on les desigualtats s’han fet cada dia més insalvables, el coneixement inaccessible i incomprensible, on la gent segueix el miratge d’un món ple de coses que no valen per a res. La ignorància ha estat qui ha legitimitat el neorègim grotesc que durant aquest darrers anys ens ha dut la devastació social i econòmica més brutal que mai no hem conegut i segurament serà també la ignorància -o l’absència del vers- la que ens acabe portant el vent pestilent d’un feixisme quotidià que ens ha d’acabar per asfixiar com cadellets indefensos. Sense els llibres tot intent col·lectiu de vèncer la ruïna moral que ens tenalla serà en va.
L’alcalde lector de vegades sentia una enorme tristesa de llibre amb les pàgines en blanc o d’escoles amb les aules buides o de futur incert. Llavors, se n’anava als afores del poble, just en els límits del seu univers, se’n pujava damunt d’un caixó, llençava la mirada cap a l’infinit i xiuxiuejava uns noms contra el vent… Conrad, Wolf, Zweig, Carroll, Huxley, Zola, Neruda, Mailer, Talese, Benedetti, Rosetti, León, Fuster, Kipling, Perucho, García Márquez, Rodoreda…
