La reunió pel que sembla va tenir tot l’aire d’una paella kirchs de Torrado o encara el d’una colla de xiconots una miqueta avergonyits pel desaire en públic d’una festejada malacarosa. Ximo Puig va arribar mitja hora tard i no va poder escoltar els ponents que defensaven la reforma estatutària, com molt bé va recordar l’ABC. El rialler Montoro no es va estar d’amenaçar el Consell de retallar-li encara més el finançament si de cas aquest no es feia càrrec de la multa de 19 milions d’euros que la Unió Europea li ha clavat a compte del maquillatge del dèficit perpetrat pel PP durant els exercicis de 2011 i 2014.
Barberà es va estiregassar com una lleona africana en un sofà mentre Pujalte seguia la cerimònia des de l’escala com un aposentador de cinema. La sessió va ser deslluïda. Res no va impedir que la majoria dels diputats espanyols se n’anaren a tocar-se els collons, a prendre el sol o a fumar-se un bon cigar havà quan els seus homòlegs valencians es disposaven a desplegar tot d’arguments a favor d’un país cada dia més presoner de la lògica de la realpolitik i tant sotmès i colonitzat com en els anys setanta. Fet i fet, només 48 dels 350 diputats del Congrés van tenir el detall de fer acte de presència. Ni Rajoy va fer l’esforç de quedar-se i dir quelcom semblant a allò de “me gustan los catalanes porque hacesn cossahsss”. Ni tampoc el socialista Pedro Sánchez. En fi, que els valencians anaren, menjaren, rigueren, es feren la foto de rigor i tornaren per on havien vingut… amb la cua entre les cames… En arribar, ni els periodistes, a excepció dels de la caverna i encara no, van tenir ganes de posar-se a escriure quatre ratlles… total, per a què? Es veu que la cosa anava de xunga i tots ho sabien menys en aquesta casa i en el carrer. Llàstima de bitllets de tren i de dinar.
No és per a riure. La indiferència amb què es va tractar el tema valencià dimecres passat només pot veure’s com una humiliació, que s’acreix amb el silenci calculat, o potser la mandra, dels dirigents del país. Així les coses, si aquest és el tracte rebut i aquesta la resposta política dels valencians al menyspreu de Madrid, què no serà després del 27 de setembre, després de les eleccions catalanes passe el que passe?
