A la lost room del meu carrer es pot jugar al ‘dia dels morts’ i fer-se passar per un grup d’infectats candidats a zombis. Els participants, en una hora, han d’aconseguir entrar al laboratori on trobaran la vacuna que els pot salvar. El web d’un altre escape room de la ciutat anuncia l’aventura, ‘La maledicció del Faraó’. En aquest cas, els jugadors han de descobrir, en un despatx d’El Cairo propietat de l’arqueòleg desaparegut M.A. Martínez, les pistes que conduiran a la descoberta d’un fabulós tresor.
És ben natural que l’invent entusiasme, atès que, a la gent, li encanta resoldre enigmes sempre que el fracàs no represente cap perill per a la integritat física d’un. L’entreteniment sembla d’una gran innocència; i ho és. Una trapelleria més, pròpia d’una societat que, des de sempre, s’ha refugiat en l’oci per no haver d’enfrontar-se a la realitat de les pròpies tragèdies col·lectives. Com més es mata o més es mor, més es riu, es menja –el qui pot-, es balla i es jau. Tot canvia quan la cerca del benefici, siga divertint o espantant, s’oblida de qualsevol límit ètic, bé per falta d’escrúpols bé per pura ignorància.
Als holandesos, que van patir una repressió ferotge per part dels ocupants alemanys, tampoc no els ha fet ni gota de gràcia. Verbene ha respost, amb una certa supèrbia, les crítiques. Si d’Ana Frank hi ha un museu, si s’han fet llibres, pel·lícules i, fins i tot, musicals, no entén perquè ell no pot fer un joc. La guerra, s’exclama enfurismat, va passar ja fa setanta anys. Es veu que el regidor del partit liberal de la ciutat que acull l’escape búnker, Bram Danen, també està encantat amb la proposta, la troba tot un repte de l’emprenedoria local. En qualsevol cas, l’un i l’altre, apel·len a la funció educativa de l’escape room, com si l’educació i la diversió foren la mateixa cosa, per no parlar de com banalitzen el passat i negligeixen el paper de la funció de la memòria col·lectiva en el manteniment d’un ordre democràtic.
És evident que la prioritat del benefici empresarial, l’exaltació de la ignorància o el menyspreu pel passat no són una exclusiva nostra. Verbene, Danen, i tutti quanti no saben que, en l’oblit, és on s’acreixen els monstres com l’austríac Norbert Hofer, l’hongarès Gabor Vorna, la francesa Le Pen o tota la colla de neofranquistes –i no tan neo– que habiten confortablement la dreta espanyola. Fet i fotut, només cal repassar les hemeroteques i comprovar amb quin desvergonyiment se sol comparar amb els nazis els dissidents de l’invisible nacionalisme espanyol o com se li treu ferro a un franquisme que va matar durant quaranta anys ininterrompudament fins que es va convertir en el progenitor de l’actual monarquia parlamentària.
Netherlands: Anne Frank ‘escape game’ criticised for insulting Holocaust survivors