L’estafa s’ha consumat. A banda del 23.2, els cinc diputats ‘podemistes’ de la coalició Compromís-Podem- És el Moment, s’han plegat de seguida en el maremàgnum del grup parlamentari de Podemos. En un article escrit per Víctor Maceda en ‘El Temps’ s’explica pas a pas, minut a minut ‘com va morir el grup valencià al Congrés’ i en poques paraules Podemos, que va pressionar Compromís per presentar-se units el 20D, ha preferit no esgotar totes les vies de reclamació del grup parlamentari valencià previstes en l’acord electoral.
Encara que hui Àngela Ballester en un article publicat a La Veu afirme que la candidatura Compromís-Podem-És el Moment “continua sent un èxit”, la realitat és ben diferent. I és que divendres Pablo Iglesias, després de reunir-se amb el Rei, va convocar una roda de premsa amb els seus ‘ministres’; cap membre de Compromís, ni una menció ni fer l’ullet… res.
Les xarxes bullien i, per exemple Lluísmi Campos, destacat membre del Bloc escrivia: “La taronja del meu camp acaba de pujar de preu. Com és la vida”. No s’ha de ser molt llest per a pensar que la mà dreta de Morera el que volia dir és que Compromís podria optar a una cartera en un hipotètic Govern espanyol de coalició, encara que en totes les declaracions d’ahir del líder de Podemos no nomenara els quatre diputats de Compromís per a la investidura.
El que està clar és que Compromís ha d’apendre la lliçó, Compromís ha de ser Compromís i no experimentar pactes electorals abans de les eleccions. Compromís té suficient força per fer el seu full de ruta i després fer els pactes consensuats amb la militància.
Mentrestant, si aquesta legislatura tira endavant veurem al colomer de l’hemicicle del Congrés, on estan les columnes, els quatre diputats valencians treballant i tractant de fer-se visibles…
Compromís ha de ser Compromís.
