Així, títols molt importants, com Cerca de tu casa, d’Eduard Cortés, amb el protagonisme de Silvia Pérez Cruz, que aborda en clau de musical cantat el drama dels desnonaments, Lejos del mar, d’Imanol Uribe, protagonitzada per Eduard Fernández i Elena Anaya, una història de passió, enquadrada en les víctimes i victimaris d’ETA, i El elegido, d’Antonio Chavarrías, una coproducció amb Mèxic que rememora les aventures de Ramon Mercader, l’assassí de Trosky, passaren ràpidament desapercebudes. El film de Jonás Trueba, La reconquista, recentment estrenat, conta una història d’amor en dues etapes amb gran sensibilitat i distanciament, i també són recent arribats Juegos de Familia i El tiempo de los monstruos, dos comèdies suficientment diferents. La primera , de Belen Macías, rodada a València i amb actors com Juanjo Puigcorbé, Antonio Valero, Vicky Peña, Marta Belenguer, Juli Mira, etc., usa l’embolic clàssic per apuntar crisis diverses; la segona, de Félix Sabroso, interpretada per Javier Càmara, Candela Peña, Carmen Machi, entre altres, aposta més pel surrealisme i l’absurd -no exempts de vidriol- són tot un interrogant. Potser, arribem a temps d’avisar el públic que no se les pot perdre.
La porta oberta, de Marina Sereseski, també amb Carme Machi, escortada aquesta vegada per la fabulosa Terele Pávez i per Asier Etxeandía, El futuro no es lo que era, de Pedro Barbero, i Gernika, de Koldo Serra, resisteixen alguna encara a València, unes altres en diferents capitals. Millor sort han tingut El hombre de las mil caras, d’Alberto Rodríguez, amb Eduard Fernández, premiat a San Sebastián i amb una brillant interpretació del canalla Paesa, i Tarde para la ira, el debut en la direcció de Raúl Arévalo, director que ha aconseguit un consistent thriller. Vientos de la Habana, de Félix Viscarret, amb Jorge Perugorría, primer capítol d’una sèrie de televisió inspirada en relats de Leonardo Padura, Spain in a day, d’Isabel Coixet, acaben d’estrenar-se. I ja s’anuncia Jota de Saura, on el mestre Carlos Saura torna a estudiar i recrear un ball tradicional. Però ja serà octubre.
