La Mice de 2017

El darrer cap de setmana de febrer es va celebrar a València la cinquena edició de la Mostra Internacional de Cinema Educatiu, la MICE. Pràcticament, tot allò escrit fa un any té el mateix sentit: aquesta vegada hi havia quelcom més de diners, la inauguració va tindre lloc en el Palau de les Arts i la Mostra tenia extensions a Madrid, Sueca, Benetússer, l’Eliana, Sagunt i un bon catàleg, farcit –com es va poder vore en la cloenda i el lliurament de premis, en la Casa de la Cultura de l’Eliana− de propostes escolars i cineastes de provada joventut. Com a director, continuava Josep Arbiol, amb el seu equip habitual, i el paraigües organitzador de l’associació Jordi el Mussol.

La cinquena edició ha segut un èxit i el seu director, de qui fa un any triàvem la mateixa frase, assegurava que “el seu festival no tindria necessitat d’existir si l’escola aplicara l’ensenyament del llenguatge àudiovisual”. La italiana, actriu i ambaixadora d’UNICEF, Maria Rosaria Omaggio, que va portar el seu curtmetratge inspirat per The kid, de Charles Chaplin, protagonista de la famosa El Virgo de Visanteta (1979), de Vicente Escrivá, projectada en el festival, i l’universal Ventura Pons –de qui parle en un altre article, centrat en l’obertura-reobertura dels cinemes Alba-Texas− van ser objectes de sengles homenatges i van participar en el encontre en el rehabilitat Teatre El Musical, en la frontera Cabanyal / Canyameral. I en la sala municipal Bernat i Baldoví, de Sueca es va projectar El virus de la por, una excel·lent pel·lícula de Ventura Pons que ha tingut molt més èxit en l’estranger que en el nostre malparat país.

El país invitat era l’Índia, un elefant i algunes coreografies concretaven aqueix reconeixement i en diverses seus es projectava Otaal/The trap, un premiat llargmetratge del veterà Jayaraj, els protagonistes del qual no van arribar a temps per l’oposició de funcionaris al visat. La pel·lícula, molt bella, descriu uns fets que −com tants missatges de la MICE− posen en qüestió la condemna que pateixen molts xiquets d’allà i d’ací. La MICE aposta per aqueixa presència de l’àudiovisual en les aules, té la vocació descentralitzadora de cedir responsabilitat i organització a les poblacions que volen col·laborar i el seu autobús de la EMT i els seus anuncis publicitaris i el seu palmarès evidencien que creuen com ells sols en el futur dels més xicotets. Un dels festivals que valen realment la pena.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat