Diari La Veu del País Valencià
Qui dia passa, any empeny – 13 de juliol
Diumenge 13 de juliol de 1997 va morir, després d’haver passat unes quantes hores en coma, Miguel Ángel Blanco que, encara que era gallec, havia estat regidor del PP a Ermua, on vivia des de feia bastant de temps. El dia 10, membres d’ETA van segrestar el regidor i exigiren al govern espanyol el trasllat de diversos presos de l’organització a les presons del País Basc. En acomplir-se les 48 hores de termini, i a pesar que el segrest i l’amenaça de mort havien generat un important moviment popular que reclamà la llibertat immediata del regidor, M. A. Blanco va ser abandonat enmig d’un bosc pròxim a Lasarte amb dos trets al cap que li causaren la mort, la matinada del dia 13.

Fins ací, la crònica breu i objectiva d’uns fets tràgics que van commoure el món i que foren la llavor d’un moviment ciutadà de repulsa contra la violència terrorista, l’anomenat “esperit d’Ermua”, simbolitzat amb unes mans blanques, que va ser un pas molt important per a iniciar el procés de pau i la dissolució i el desarmament d’ETA.

Aquell mateix any, a instàncies, sobretot, de RTVE, i amb el suport del govern d’Aznar, diversos grups musicals, polítics, institucions culturals i persones, organitzaren un concert d’homenatge, per la pau, amb la intenció de recollir diners per a encetar el funcionament d’una fundació que porta el nom del regidor assassinat i que supose que encara deu estar activa perquè, a les xarxes, hi ha algunes convocatòries per a recordar l’aniversari del segrest i l’assassinat.

En aquell concert, celebrat el dia 10 de setembre a las Ventas, foren xiulats, insultats, denigrats i escridassats homes com Raimon, per cantar en valencià; Pepe Sacristán, mentre recitava un poema de Bertold Brecht, per comunista; i fins i tot Ruiz Gallardón, que era el president de la Comunitat de Madrid, Déu sap per què.

Després, RTVE va fer donació dels diners recaptats en l’acte a la germana de M. A. Blanco, Maria del Mar, que va assumir la presidència de la fundació, la qual compta, entre els seus patrons, amb personatges com Esperanza Aguirre i Herman Tertsch.

Per aquell temps, feia vint anys de l’assassinat de Miquel Grau i quatre del de Guillem Agulló, que no generaren ni la mateixa resposta popular ni, sobretot, la mateixa solidaritat mediàtica. Com si unes víctimes de la violència foren més importants que unes altres…

Però, com sabem, ningú caça sense gos i, ara, comptem amb unes informacions, s’ha de suposar que fiables, de la policia que ha investigat el cas Gürtel, que asseguren que, des de l’any 1999 al 2004, com a mínim, el senyor Correa va cobrar diversos actes que va ‘organitzar’ per al PP, no dels diners, negres, blancs o tintats, de la caixa B, sinó de diners que procedien directament de la caixa de FAES o com, coses de la vida, de la Fundación Miguel Ángel Blanco.

Un d’aquells actes pagats amb les diners que les persones de bona voluntat aportaren per a contribuir a la lluita per la pau, contra tots els terrorismes, contra tots els actes de violència i amb la intenció d’ajudar a totes les víctimes del terror, va ser, segons la policia, el congrés que va proclamar Esperanza Aguirre presidenta ‘regional’ del PP de Madrid. La nit és llarga, com canta Raimon quan el deixen.

Comparteix

Icona de pantalla completa