Diari La Veu del País Valencià
Qui dia passa, any empeny – 4 de gener
Tal dia com avui de l’any 1643, Nadal quan encara no s’havia implantat al Regne Unit el calendari gregorià, va nàixer a Woolthope, un poblet del nord d’Anglaterra, Isaac Newton, l’home que va sistematitzar la llei de la gravitació universal, va fixar les bases de la mecànica clàssica, vigent fins que Einstein va proposar la mecànica quàntica, i va intuir que la llum no està formada per ones sinó per unes partícules que els científics contemporanis anomenen fotons.

Newton, fill pòstum del seu pare, va nàixer prematurament, tan menut que ni els metges ni sa mare confiaven que vivira gaire; però el xiquet tenia ganes de viure i va superar la feblesa inicial amb voluntat i ànim. Després, sa mare es tornà a casar i l’enviaren a viure amb els avis, que el desheretaren perquè es veu que era una criatura díscola, rebel, criada sense l’afecte d’una família i poc propensa a la tendresa.

Com que a casa de la mare i del padrastre tampoc no el volien, el jove Isaac se’n va anar aviat a estudiar al Trinity College de Cambridge, on va aprendre molt però no va perdre la fe. Era un home tan religiós que buscava informacions científiques en la Bíblia i quan va posar a l’abast de la comunitat científica, i de la humanitat, els seus coneixements sobre les lleis que regeixen l’equilibri del Sistema Solar, va declarar que aquella uniformitat tan meravellosa que mantenia l’equilibri dels astres només podia ser l’efecte d’una elecció intel·ligent.

També al País Valencià va nàixer, tal dia com avui i amb el calendari gregorià ben consolidat, un altre home que, potser, no ha aportat tant com Newton a la humanitat, però igualment mereix la nostra atenció perquè, d’alguna manera, tampoc no era estimat per tots, tampoc no ha perdut una certa classe de fe i també domina la mecànica; no la clàssica ni la quàntica, però sí la política.

El dia 4 de gener de 1959, supose que amb un fred que pelava, va veure la llum a la bella localitat de Morella el nostre honorable president Joaquim Francesc Puig i Ferrer, Ximo Puig per als amics.

Encara que, en assolir la presidència de la Generalitat, Ximo Puig no era, en absolut, una cara nova en la política valenciana, hi havia molts experts en totes les matèries que li auguraven una vida institucional curta, però el seu coneixement de la mecànica política l’ha consolidat en un càrrec que feia molts anys que no ocupava un home a qui poguérem qualificar d’honorable sense sentir una miqueta de vergonya.

La carrera política de Ximo Puig es va consolidar l’any 1995, quan va ser elegit alcalde del seu poble; però ja feia molts anys que nadava en les aigües infestades de taurons del partit socialista: des dels vuitantes, quan era regidor de Morella i jo mateix, i perdonen vostés la impertinència, m’embarcava en l’aventura d’aspirar a ser regidor del meu poble, per culpa de Paco Ferrer, un socialista de la vella escola que em semblava un home capaç, honrat i digne de confiança. Però un (quinta)columnista que sempre ha sabut nadar i guardar la roba, em va denunciar als lermistes, que m’apartaren de seguida de la llista, acusat de ser un infiltrat del PSAN.

Si això passava quan les esperances eren noves de trinca, no és difícil imaginar la quantitat d’obstacles que deu haver superat Ximo Puig per arribar a ser el president d’un govern tan plural com el nostre. Per això, i encara que algú puga pensar que estic fent-li l’aleta, vull felicitar avui al nostre honorable president, un home a qui he vist en conferències, exposicions, concerts d’Al Tall o de Raimon, manifestacions i actes cívics on era difícil trobar polítics valencians amb responsabilitats públiques.

Per molts anys, president, i que la sort –i la força– t’acompanyen a tu i als teus socis de govern, fins que, entre tots, ens llevem dels muscles la caspa que ens han deixat tants anys de mal govern.

Comparteix

Icona de pantalla completa