Algunes de les profecies científiques de Verne són ben conegudes, com ara el viatge dels americans a la lluna o la navegació submarina; però els coneixements del novel·lista francés anaven molt més enllà de les informacions superficials que, pel seu temps, podien conèixer les persones amb una miqueta de curiositat científica. Per exemple, el mètode de Verne per enviar un coet a la lluna és un canó de dimensions colossals i, en això, es va equivocar. Però també va preveure el funcionament de les piles de combustible que, ara mateix, intenten sistematitzar els científics per convertir l’hidrogen de l’aigua en una alternativa al combustibles fòssils. I va endevinar que l’alumini, que aleshores era tan car com l’or perquè el procés d’obtenció era molt complex, acabaria convertint-se en un material barat, apte per a construir les naus interplanetàries. Quan Verne va escriure De la Terra a la Lluna, la lliura d’alumini costava 280 dòlars; pocs anys després, en costava només 9…
A pesar de tot, els crítics literaris de l’època el consideraven un mal escriptor, sense estil i de lectura massa còmoda, i els divulgadors científics l’acusaven de ser un diletant que a penes era capaç de fonamentar les seues teories absurdes. Però, ara mateix, Jules Verne és una de les moltes glòries que justifiquen la grandeur francesa o, si volen vostés, el xovinisme, que vindria a ser com el nacionalisme espanyol, però amb fonament.
Farmacèutic, químic i bioquímic, Giner Sorolla va començar a estudiar la tuberculosi i la forma d’eradicar-la del món. Després es va interessar per la manera com es podria derrotar la leucèmia i va acabar convertit en un dels experts mundials en la prevenció del càncer. Tot això als Estats Units, per si algú es pensava que es tractava d’estudis de poca volada. I sense oblidar mai qui era ni d’on venia: d’un matrimoni entre la serra d’Irta i el Montsià, justament on s’uneixen dues terres germanes obligades a ignorar-se o fins i tot a odiar-se, contra els seus interessos comuns i contra natura.
Entre les seues obres destaca l’assaig Un nou gènesi: a l’entorn dels orígens i l’acurat poemari Dol duen les flames, que va prologar Joan fuster.
Vaig tindre la sort de parlar tres o quatre vegades amb el senyor Giner Sorolla i crec que, a més d’un científic important i un poeta notable, era un home pla, educadíssim, amable, sovint somrient i sempre compromés. Jo crec que, sense arribar a caure en el xovinisme ni, menys encara, en la ignorància altiva del nacionalisme espanyol, els valencians ens hauríem de sentir moderadament orgullosos d’homes (i dones) com Alfred Giner Sorolla, que ens ho han donat tot sense demanar-nos res a canvi. Ni tan sols una comissioneta.
P. S.
A tall de lliçó d’humilitat per als culers i, potser, de consol per als xotos, les hemeroteques ens recorden que tal dia com hui de l’any 1931, l’Athletic Club de Bilbao va guanyar al Barça per 12 gols a 1.
