Qui dia passa, any empeny - 3 d'octubre

Els paral·lelismes que presenten les vides i les actuacions d’algunes persones són, a voltes, tan evidents, que em fan creure en la reencarnació, com els passa als practicants de certes religions orientals i a molts extreballadors de Canal 9. Fa uns dies, els convidava a comparar l’aspecte físic d’Isabel II amb el de Rita Barberá, un fenomen inquietant. Avui, en l’aniversari de la fundació de la Real Academia Española, l’any 1714, per part de Felip V, els he de confessar que el primer Borbó m’evoca sovint la imatge de l’ínclit Eduardo Zaplana, fundador de la “nostra” acadèmia, que acaba de publicar un diccionari preciós, a molt bon preu. Les paraules i expressions que van en cursiva en aquest article, per cert, són la meua modesta aportació a la pròxima edició del diccionari.
 
Com Felip V va fer amb els decrets de Nova Planta, als inicis del segle XVIII, Eduardo Zaplana, a finals del segle XX, va voler esborrar a consciència els últims vestigis d’identitat cultural i, potser, de vergonya, que quedaven en les institucions públiques valencianes. Com Felip V i els seus favorits de la cort, Zaplana i els seus assessors intentaren eliminar a qualsevol preu les diferències que dotaven de personalitat el poble valencià, les famoses senyes d’identitat. L’un, per uniformitzar-nos amb Castella i l’altre, també. Les coincidències continuen quan els dos personatges s’atorguen una autoritat moral que no tenen en absolut per controlar una llengua que ni és la seua ni volen assumir com a pròpia. Felip V, que parlava francés, va intentar que el castellà fóra l’única llengua dels seus súbdits perquè les diferències el marejaven. Zaplana, que és de Cartagena, va intentar tancar el valencià en una gàbia institucional, i en va donar la clau als polítics, amb la mateixa intenció que el rei francés: veure si callàvem i deixàvem de molestar amb les nostres peculiaritats, els nostres drets i les nostres mandangues.
 
Les intrigues cortesanes que el rei Felip V va promoure al seu voltant fomentaren enveges, enemistats i enfrontaments que dispersaven la força dels enemics i, per tant, els afeblien; com va passar amb les relacions que va establir Zaplana amb alguns mitjans de comunicació i amb els nomenaments dels seus amics, i amigues, per a càrrecs que els venien molt grans però que els valencians hem estat pagant generosament, a tanto por porrate, durant molts anys.
 
Potser perquè els valencians som curts de memòria i hem oblidat els seus xanxullos, o perquè Eduardo Zaplana no té la categoria d’un personatge històric, encara no s’ha publicat la seua llegenda negra, que sí que acompanya la memòria del primer Borbó; però els efectes nefastos de les seues obres han estat tan semblants com les dues cares llargues dels personatges, l’un blanc com un paper i l’altre bronzejat com un xulopiscinas.
 
Però més enllà de la hipotètica reencarnació, una miqueta basta, bizarra que en dirien els moderns, del rei amb cara d’espardenya en un personatge de pel·lícula de Bigas Luna, hi ha un misteri en la vida de Zaplana que resulta encara més pertorbador: ¿com és possible que amb la quantitat de corrupció, sospitada i confirmada, que ha embrutat la reputació de tants personatges “populars” valencians i que, fins i tot, n’ha portat alguns a la presó, Eduardo Zaplana haja eixit sempre amb la cameta en alt, és dir, de rositas?  


 

Comentaris

Jaumejoan L\'Horta
3.

Doncs això: "Atado" i "bien atado" i molt d'assessor de "despachos de abogados" de prestigi.

  • 4
  • 0
AMARCORD Oliva
2.
Si Zaplana haguera actuat al 1707 la fèrula del Borbó hauria estat una broma al costat de l'impostor cartagenero moreno.
Eixe interrogant que planteges al final de l'article, és també, per a mi, un misteri que em fa perdre el respecte per les institucions estatals. Però el cartagenero de Benidorm a més de protegir-se amb periodistes fellons, també va saber conrear l'amistat i la protecció del maquiavèl·lic Rubalcaba. El químic barbut que sempre ha sabut el que es covava per les clavegueres de l'oclocràcia espanyola. Eixa és, pense jo, la taula de salvació que ha fet surar al fètid Honorable President de La Generalitat Valenciana. Per a on ell ha passat s'ha destil·lat merda de tots els colors, i els seus epígons van prendre bona nota però sense la cuirassa protectora del Palco del Bernabeu (la ruleta del Crupier Florentino)
  • 6
  • 0
Castellonenc Castelló de la Plana
1.
Zaplana és un polític corrupte, que de moment a sabut escapulir-se dels tribunals, tot i que als seus inicis, ell ja ens va donar la pista de per què es dedicava a la política.

"YO ESTOY EN POLÍTICA PARA FORRARME I PODER COMPRARME UN COCHE DE TROPECIENTAS VÁLVULAS"

Com podeu vore, tota una decalració de programa polític del que patiriem desprès els valencians.

No vullc deixar de nomenar, ja que parlem d'Eduardo Zaplana, la seua madrina, la que el va promocionar i el va aupar al càrrec......MARIA CONSUELO REYNA, Consuelito, la "jefa" de les ties maries, reventaplenaris.....

Zaplana-Consuelito, Consuelito-Zaplana, un tandem nefast i corrupte, al servei de l'Imperi Castellà i de les seus pròpies butxaques.
  • 3
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat