La constitució espanyola que ens regalaren els hereus directes del franquisme, va ser aprovada per unes corts plenes d’addictes al règim tal dia com hui de 1978. Només els tràmits que calia perpetrar perquè entrara en vigor i, potser, la mà d’algun alt funcionari espavilat, són els culpables que l’aniversari se celebre el dia 6 de desembre, una data que la gent aprofita per a fer pont.
El fet que la constitució en vigor no tinga cap sobrenom ja dóna a entendre que no va ser ni popular ni gloriosa. De fet, és el pont qui li ha usurpat el nom i per això es diu Pont de la Constitució… Jo no la vaig votar, i ja no dic res de la gent jove, que se la va trobar instaurada i immutable per a segons quines coses, però molt vulnerable per algunes altres. I ací estem tots, obligats a acatar-la, com els socialistes que volien votar no en compte d’abstenir-se.
Però si tenim en compte qui dirigia la política espanyola per aquell temps, qui l’ha dirigida des d’aleshores i qui la dirigeix ara, no ens hauria d’estranyar gens que l’aniversari de la constitució siga el 6 de desembre i no hui, el dia que va nàixer de veritat.
Des de fa molt de temps, la nit del 31 d’octubre és una miqueta tenebrosa i ara encara ho és més, per les festes de Halloween, que són com un carnaval infantil que els adults aprofiten per fer el fantasma, amb l’excusa que a les criatures els agrada disfressar-se.
En nits com aquesta, quan els esperits i els fantasmes van solts pel món dels vius, ma mare encenia unes quantes “animetes” i les deixava enceses tota la nit i tot el dia de Tots Sants. Ella deia que aquelles flametes tímides evocaven les ànimes dels difunts de la família, però les dones que viuen a la vora del Mediterrani sempre han practicat aquest ritual amb la intenció de guiar els esperits, per evitar que s’enfadaren si trobaven la casa a fosques.
Uns quants anys abans que ma mare heretara aquell costum, i a pesar que l’església encara tenia més poder que ara, la creença popular era la contrària. La gent eixia als carrers i les places i hi encenia grans fogueres amb l’excusa de torrar castanyes i els xiquets se les menjaven amb molta fe perquè cada castanya consumida era una animeta que eixia del purgatori i anava directa al cel. Però la veritat era que, encara que feia fred, la gent preferia passar aquella nit al ras, fora de casa i en companyia, per si algun esperit del veïnat vagava per les cases, disposat a fer mal.
En qualsevol cas, és millor que l’aniversari de la constitució siga el 6 de desembre. No només pel pont sinó, sobretot, perquè aquesta nit vagaria per les cases, probablement fent mal, un únic esperit: el del general Franco.
