Qui dia passa, any empeny - 14 de novembre

Antigament, la posició dels astres i, particularment, de la Lluna, condicionava la vida de les persones: calia sembrar amb la lluna nova, els embarassos duraven deu llunes i les persones es tallaven els cabells o les ungles amb la lluna nova perquè, després, creixien més i amb més força. La influència de la Lluna era tan evident que hi havia persones “lluneres” o “allunades” que es comportaven d’una manera inconstant, com el nostre satèl·lit, que canvia d’aspecte quatre vegades cada mes.
 
La ciència moderna atribueix aquestes creences a la superstició i a la ignorància i, per això, des de fa molts anys, les aparicions dels licantrops, les aventures nocturnes dels vampirs o les danses de les bruixes que volen amb les seues graneres a la claror de la lluna plena han quedat reduïdes a la categoria de llegendes o de contes infantils.
 
Però, en l’actualitat, disposem de centenars o milers d’estudis científics, avalats per organismes internacionals i per institucions acadèmiques de prestigi, que demostren com el poderós influx de la Lluna accentua la simptomatologia d’algunes malalties mentals agudes, origina les marees, condiciona la germinació de les llavors, accelera o retarda el creixement de les plantes i dels arbres, marca el ritme de les grans migracions animals i regula els períodes fèrtils no sols de les dones, sinó de la major part de les femelles dels animals superiors.
 
De manera que no ens hauria d’estranyar que, tal dia com hui, quan la Lluna només estarà a 365.500 quilòmetres de la Terra, encara que, potser, els núvols o la contaminació no ens la deixen veure, un 14% més gran que normalment, i un 30% més lluminosa, el seu influx ens haja portat a la situació en què ens trobem: desconcertats, perduts en un món que esdevé cada dia més inhòspit per a la immensa majoria de persones, dirigits per gent allunada, sense criteri i, sovint, sense trellat.
 
És ben probable que la victòria electoral de Trump al Estats Units o la investidura en diferit de Mariano Rajoy, a Madrid, no tinguen només un origen selenita i que les persones que els han votats, que els han investits d’un poder que els ve molt gran i que ens pot fer molt de mal, ho hagen fet per algunes altres causes; però mai no hem de menysprear el poderós influx de la Lluna.
 
La influència del nostre satèl·lit sobre el comportament humà, científicament demostrada com he dit abans, ja va ser advertida per Copèrnic a mitjan segle xvi, quan va escriure i publicar el seu llibre De revolutionibus orbium. Una revolució universal, una obra que deixava ben clar que, en contra de les creences majoritàries, el centre de l’univers humà, del cosmos abastable per nosaltres, no era la Terra, sinó el Sol, de la mateixa forma com ara caldria fer una revolució que deixara ben clar que el centre de la vida no són els capitals, ni els interessos de les grans companyies, sinó el benestar de les persones. Si no fem aquesta revolució, aquesta volta que capgire tot l’univers abastable pels humans, només ens quedarà aferrar-nos a la superstició, tornar a la ignorància i creure que Trump o Rajoy, i les idees de segona mà que defensen, són el centre de l’univers.
 
L’única lectura positiva del fenomen és que Selene sempre ha estat considerada una divinitat femenina i que, potser, aquesta revolució copernicana tan necessària l’encapçalaran les dones, a partir d’aquesta mateixa nit, quan l’influx de la Lluna més pròxima, més gran i més brillant dels últims anys, ens desperte de la letargia i ens transforme en persones amb criteri, amb trellat i amb esperança en el futur.

Josep Franco
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat