Qui dia passa, any empeny - 5 de desembre

Aproximadament tal dia com hui de l’any 1484, el papa Inocenci VIII va donar a conéixer la butlla Summis Desideratis, que condemnava la bruixeria i proposava alguns mètodes per a reconéixer-la, investigar-la i condemnar-la. Podríem dir, per tant, que aquell dia va nàixer la “cacera de bruixes” que, amb més o menys virulència, continua vigent en bona part del món. Aquell papa, que encara que havia nascut a Gènova, era napolità de formació i de caràcter, ja havia proposat una croada contra els turcs, però els monarques cristians estaven molt ocupats intentant frenar els moviments renaixentistes i no van acollir la proposta amb entusiasme. També va nomenar Torquemada Gran Inquisidor dels regnes hispànics i, abans de morir, l’any 1492, va investir cardenal el seu nét, que només tenia 13 anys.
 
La butlla papal d’Inocenci VIII va afectar particularment el jove Giovanni Pico de la Mirandolla, que va ser excomunicat per haver escrit i publicat un Discurs sobre la dignitat humana en el qual reivindicava el dret inalienable a la discrepància, el respecte a la diversitat cultural i religiosa i el dret al creixement i l’enriquiment legítim, amb independència de la procedència, la raça, la llengua o la religió de cada persona. El papa, com si fóra un contertulià contemporani, va vincular aquestes tesis a la màgia i la càbala i les va considerar herètiques, de manera que Pico de la Mirandolla es va veure obligat a fugir a França, encara que, més tard, tornà a Florència, convidat per Llorenç de Mèdici, i fins i tot va ser perdonat i acceptat novament al si de l’Església pel nostre Alexandre VI, perquè uns tenen la fama i els altres carden la llana.
 
Però la conseqüència més greu d’aquella butlla papal que condemnava la bruixeria, la sofriren algunes dones de l’actual Alemanya, que foren perseguides amb sanya per dos dominics, autors del Malleus maleficarum o Martell de les bruixes. Aquell llibre que s’havia de convertir en la guia per a detectar, jutjar, torturar si calia, les bruixes, i condemnar-les, sobretot a la foguera, no va rebre el suport de l’Església ni de la Universitat de Colònia, on impartien doctrina els autors. Però un d’ells va incloure, en la introducció, una nota falsa de suport, signada per quatre homes de pes, dos representants del papa i dos de la universitat, i es posaren a la feina. També Gregori Maians he deixat escrit que alguns dels seus contrincants ideològics falsificaren cartes de rectors i catedràtics sense vergonya ni escrúpols... Per si algú creu que hi ha institucions incontaminades amb el virus de l’enveja i la maledicència o que el prestigi professional s’assoleix, sempre, amb mètodes ètics i dignes d’exemple.
 
El cas és que el Martell de les bruixes es va convertir en el manual del bon inquisidor, a pesar de les barbaritats que hi van escriure els autors del llibre, sense necessitat d’arguments ni de documentació, com fan alguns “periodistes” dels nostres dies. Una de les perles del llibre, digna de l’alcalde d’Alcorcón, afirma que les dones, per ser més febles i amb un intel·lecte inferior, són més propenses a caure en la temptació, probablement perquè foren creades a partir d’una costella masculina, en el primer transplantament de la història que va tindre èxit.
 
Per cert, un dels dominics autors del llibre va ser condemnat per la Inquisició, però no he pogut esbrinar si el cremaren o només li donaren bons consells i li enviaren una carta, falsificada, demanant-li que fóra fort.

Josep Franco
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat