Qui dia passa, any empeny - 20 de març

Els líders i les “lidereses” del món, que viuen en una altra galàxia, decidiren l’any 2012, des de la seua base d’operacions a les Nacions Unides, commemorar tal dia com hui, 20 de març, el Dia Mundial de la Felicitat “per reconèixer la rellevància de la felicitat i el benestar com aspiracions universals dels humans”. Ni més, ni menys.
 
Encara que la redacció de l’objectiu és una miqueta misteriosa, això vol dir que els humans, en general, aspirem a ser feliços i a viure bé i que els éssers que regeixen els nostres destins, i que no s’inclouen entre els humans, ens ho reconeixen. Però aspirar a un objectiu no significa assolir-lo, com saben molt bé els estudiants o les dones que aspiren a la igualtat absoluta, i com sabem també vostè i jo.
 
Segons els membres privilegiats de la minoria alienígena, que sempre estan pensant en el nostre bé, hi ha quatre pilars sobre els quals caldria construir la felicitat i el benestar de la majoria. No de tots, naturalment, perquè sempre hi haurà descontents, desconfiats i gent amargada.
 
El primer pilar és el desenvolupament econòmic, com és lògic, perquè la cobla ja diu que les tres coses més importants de la vida són la salut, l’amor i els diners, no necessàriament per aquest ordre. No crec que siga un pilar sòlid perquè això de l’economia va molt bé per a uns pocs, però molt malament per a la majoria. Per tant, la primera condició per a ser feliços només la tenen a l’abast uns pocs.
 
El segon pilar, lògic també des del meu punt de vista, és la preservació i la promoció de la cultura. Per ací ja sabem com va la cosa però, a la resta del món, no va millor. Per a preservar les cultures minoritàries del planeta, les Nacions Unides promouen l’alfabetització en anglès, com si tots fórem “ciudadanos”, perquè les llengües indígenes dificulten la comunicació i no tenen futur. Dos a zero.
 
El tercer pilar és la conservació del medi, un repte que han assumit les empreses productores d’energia, les automobilístiques, les farmacèutiques, les agroquímiques i fins i tot les financeres, que no volen deixar en les nostres mans inexpertes una faena tan delicada. A nosaltres ens deixen reciclar i ja fem prou i massa. Tancar Cofrents, netejar l’Albufera, promoure les energies renovables, evitar els incendis i les riuades devastadores amb una política urbanística racional, aplicar sancions a les indústries que contaminen i algunes altres mesures que podrien pal·liar les conseqüències del canvi climàtic són una missió impossible per a la gent vulgar que, a voltes, ni tan sols sap en quin contenidor s’han de tirar els llibres escrits per concursants de Gran Hermano o les promeses electorals.
 
El quart pilar no cal ni explicar-lo perquè és el bon govern i, d’això, anem tots una miqueta escassos, encara que hi ha éssers de llum que continuen votant els mateixos que els roben, els retallen drets que semblaven consolidats i els pixen en la boca per a acabar amb la sequera.
 
En resum, l’única imatge que em ve al cap quan pense que, en les circumstàncies descrites, uns paràsits alienígenes que viuen de la nostra sang pretenen que commemorem un Dia Mundial de la Felicitat, és el món feliç que va descriure Huxley, amb una distància cada volta més gran entre els seus somnis i la nostra realitat. Jo, la veritat, seria una miqueta més feliç si el nostre destí com a persones, com a poble i com a espècie, no depenguera d’unes ments tan peculiars.    


 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat