Els mèrits no són privilegis (Carta oberta al President de la UPV)

Distingit President,

Fa unes setmanes, vaig saber que la Unió de Periodistes Valencians (UPV) havia aprovat un document sobre l’eventual reobertura de RTVV. L’he llegit amb estranyesa per diverses raons. En primer lloc, perquè l'informe parteix d'un desconeixement absolut del seu objecte d'estudi: RTVV i el sector audiovisual valencià. El autors hi expliquen només allò que vostè mateix i alguns membres de la seua directiva han dit els darrers mesos en mitjans de comunicació, centres d’influència i xarxes virtuals. Objectiu únic, retòrica a banda: una RTVV “des de zero”; és a dir, reobertura d’una empresa pública al marge dels drets laborals de la plantilla. Poca broma! Sobre els béns materials, immobles, deute financer, arrendament de serveis amb altres empreses (neteja, manteniment, etc.), contractes de continguts amb les majors de Hollywood, FORTA o amb els diferents proveïdors de productes i serveis, ni pruna. Tampoc sobre el model organitzatiu i de gestió empresarial, política comercial, etc. Només sobre els treballadors. “El Micalet de la seu s’ha obert com una mangrana. La culpa la té l’obrer que l’ha fet de mala gana”, cantaven els Pavesos.

“Una RTVV des de zero”, que no respecte els drets laborals és una reivindicació tan injusta com impossible. Nosaltres mateixos vos ho vam explicar detalladament en una reunió prèvia a l’assemblea en què es va aprovar l’esmentat document. Sense èxit, com hem vist. Un informe, d’altra banda, que no aprovaria l'assignatura d'Estructura de la Comunicació com a treball de primer de grau universitari. La inconsistència teòrica, la falta d’una mínima metodologia homologable i de qualsevol referent validat per l'acadèmia són massa evidents. En una universitat pública, si més no. L'error de plantejament n'invalida la redacció i també les conclusions. Els autors obvien el fet que el Partit Popular, amb el tancament de RTVV, no solament va clausurar uns mitjans de comunicació, sinó, en primer lloc, una empresa de comunicació: és a dir, una empresa –amb les conseqüències econòmiques directes i indirectes que el fet representa per al teixit productiu valencià i també per als drets laborals dels seus treballadors. Com si hagueren tancat la FORD d’Almussafes, president. Com li deia, qualsevol alumne universitari de primer d’una universitat pública hauria sabut que l’enfocament adequat de l’informe hauria d'haver estat l’Economia Política de la Cultura i la Comunicació –és a dir, l’Economia, amb les seues connexions amb el món institucional, l’estructura mediàtica i les indústries culturals i els productes –mercaderies ideològiques– que en depenen.
 
 
Sense cap mena de guia teòrica, els autors es llancen a una sèrie de llocs comuns que justifiquen una posición, com dic, (pre)judiciosa. Finalment, l'informe obvia –i això és gros!– que en una empresa de comunicació els periodistes són només una part minoritària de la plantilla. En el cas de RTVV, el 10%. De fet, una televisió i una ràdio poden emetre regularment sense periodistes, però no ho poden fer sense tècnics electrònics, informàtics o de so, posem per cas. Al marge del tuf gremial que això destil·la, la UPV hauria de ser més exigent en les seues manifestacions públiques, si pretenen que els seus comunicats tinguen un valor referencial per a l’opinió pública. Contràriament, en compte d’enriquir debats i ajudar a prendre determinacions polítiques, les comunicacions poden enterborir-les sota el verbalisme.
 
Crida l’atenció que la UPV torne a insistir, ara que el Govern valencià estudia la manera de reobrir RTVV, en la croada contra els extreballadors de RTVV. Sobretot si sabem que la reobertura de la RTVV representaria una successió empresarial, fet que obliga a tenir en compte la plantilla despatxada. Com passaria si l’empresa fabricara rajoles, sucs de mandarina o espardenyes d’espart, companys. Insistisc: l’únic camí legal de reobertura és la recuperació dels treballadors i la consegüent devolució de les indemnitzacions! La proposta de la UPV dóna per bones, finalment, les raons del primer ERO de RTVV executat pel Partit Popular contra la plantilla de l'empresa, el qual no va tindre en consideració ni oposicions ni titulacions ni antiguitat, la qual cosa va portar a la nul·litat, tal com tornaria a passar ara si s’aplicara la proposta de la UPV.

D’altra banda, he de manifestar el meu estupor per la impugnació del concepte de meritocràcia –“norma que permet accedir a les posicions de poder, no per naixement o riquesa (és a dir, segons els patrons d'afiliació) sinó per mèrits (pautes d'aplicació)”–, que desprén la vostra postura. De tot el que proposa el document de la UPV, això és el que més em dol! Sóc el primer membre de la meua familia que vaig poder accedir als estudis universitaris gràcies a l'esforç dels meus pares, tots dos fills de classe treballadora, i a les condicions de la universitat pública en què vaig cursar els meus estudis de diplomatura, primer, i llicenciatura i doctorat després. Ens agrade o no, aquesta és la regla del joc per a RTVV o per a la Universitat o l’administració que tant se val. Impugnar el principi de meritocràcia és tant com retornar a estadis pre-democràtics.

Personalment, vaig aprovar dues oposicions a RTVV que vostès no prenen en consideració. En paral·lel, he estat professor en diverses universitats que sempre han valorat els meus mèrits. Com altres companys de RTVV, també he estat Professor associat a la Universitat de València (UV) com a docent d'Estructura de la Comunicació en el Grau de Periodisme durant 12 anys. Curiosament, ni jo ni els meus companys acomiadats de RTVV no podem continuar com a professors associats precisament perquè altres companys universitaris tenen preferència laboral gràcies a l’oposició que van aprobar a la UV. Pense, a tall d’exemple, en els meus respectats José María Vidal, Andrés Boix o Guillermo López, amb qui he compartit durant anys un mateix alumnat. És de raó que jo haja perdut el meu lloc de treball a la UV davant de les seues places consolidades per oposició justa i neta. També hauria de ser de raó que jo puga recuperar el meu lloc de treball a RTVV, que també vaig guanyar de forma neta i justa.

Entenc que bona part dels afiliats de la UPV –aturats o treballadors en precari– vegen la reobertura de RTVV com una possibilitat d’ocupació. Sóc el primer a defensar-los. Però els seus drets no poden ser a costa dels meus. Jo mateix he proposat en diversos fórums i reunions amb representants polítics la possibilitat –una volta reoberta RTVV–d’incentivar l’eixida pactada dels treballadors més majors, cosa que facilitaria la incorporació de joves treballadors –periodistes i no periodistes. El fet comportaria, com és natural, la convocatòria d’una important oferta pública d’ocupació per banda de RTVV i, en definitiva, de la Generalitat, al llarg d’aquesta legislatura. Una proposta que només depén d’un bon acord d’ERO entre els nous directius de RTVV i el Comité d’Empresa.

Espere que la UPV rectifique una postura pública del tot indigna d’una organització progressista.

Afectuosament,


Extreballador de RTVV per oposició de l’any 1988.
Llicenciat en Periodisme i doctor en Sociologia
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat