La Supercopa de la República

3 gener 2017 12:44h
L’any 1937, enguany en fa 80, l’estat espanyol estava inmergit en la Guerra mal anomenada “civil”. A conseqüència del colp d'estat del 36, el territori es trobava dividit segons l’hegemonia dels bàndols, els quals miraven de mantenir una certa normalitat en les respectives rereguardes. Al territori lleial a la República de l’est peninsular, les federacions catalana i valenciana de futbol celebraven competicions regulars. En aquell context, el Barça es va imposar en l'anomenada Lliga del Mediterrani, en la qual també van participar Espanyol, Girona, València, Llevant, Gimnàstic de València, Granollers i Athlétic de Castelló. En acabar-se la lliga, es va disputar la Copa de l'España Libre, també anomenada de la República, competició hereva de la Copa d’Alfons XIII que, a partir del 39, es va batejar com a Copa del generalísimo, i ara del rei.

Aquella Copa de la República del 1937 –precedent legal, insistisc, de l'actual Copa del Rei–, la van disputar quatre equips convidats pel València CF –que n'era l'organitzador a proposta del seu president i tinent d'alcalde de l'ajuntament de València Josep Rodríguez Tortajada, militant del Partit Valencianista d'Esquerra. El Barcelona va renunciar a participar-hi perquè va decidir fer una gira per Mèxic i els Estats Units per a recaptar fons per a la República i fer campanya contra l'Alzamiento. Llevant, València, Espanyol i Girona disputaren la Copa pel sistema de lligueta. Llevant FC i València CF van ser-ne els vencedors i van accedir a la final, un partit que es va disputar al Camp de Sarrià de Barcelona –ironies del destí històric, el dia 18 de juliol del 37, a un any, dia per dia, del colp d’estat. El Llevant FC es va proclamar campió de la Copa o Trofeu President de la República per 1-0 i va aconseguir el seu únic títol en les grans competicions oficials.

Ni el títol de lliga del Barça ni el del Llevant del 37 han estat mai reconeguts oficialment malgrat els informes dels historiadors com ara Josep-M. Solé i Sabaté, segons el qual “ningú entendria que un decret de l'època hitleriana estiguera encara en vigor”. De fet, el títol del Llevant continua sense ser reconegut per la Reial Federació espanyola de futbol (RFEF) malgrat que el Congrés dels Diputats va aprovar el 2007, ara farà 10 anys, una proposició no de Llei presentada per Esquerra Unida i defensada per l'actual diputada de Compromís Isaura Navarro a les Corts Valencianes, en la qual s'instava la RFEF a reconéixer –«como legal y oficial a todos los efectos»– el Llevant com a legítim campió. El 10 de juliol del 2009, l'assemblea de la RFEF va rebutjar definitivament la proposta del Congrés de Diputats. 

Pels efectes de la mateixa guerra, la temporada següent no es van celebrar competicions futbolístiques oficials a l'estat. El 1939 ja es va celebrar la primera Copa del generalísimo, en la qual només van participar els clubs de la zona franquista. Sense els equips catalans ni valencians ni els de la ciutat de Madrid, el Sevilla CF es va proclamar campió davant del Ràcing del Ferrol por 6-2. Aquell trofeu sí que ha estat reconegut com a plenament oficial per la RFEF a tots els efectes!

80 anys després, en plena reivindicació de la Memòria Històrica, valencians i catalans tenim, entre molts altres objectius comuns, la batalla del reconeixement simbòlic d'aquells títols. La Generalitat de Catalunya i la Valenciana haurien d'iniciar aquesta petició com una manera de fer justícia formal i de commemorar uns triomfs esportius arrabassats per les armes. "La FEF debería reconocer el título de Liga al Barça como lo tenía que haber hecho con la Copa del Levante”, va declarar al seu moment Isaura Navarro. “No entiendo por qué no ha cumplido el mandato de la proposición no de ley que, por cierto, fue acordado por unanimidad en el Congreso", hi va afegir Navarro.

Tant si ens el reconeixen com si no, les institucions valencianes i catalanes i la societat civil, ja hauríem d'estar organitzant la Supercopa del 37 entre Barça i Llevant, un duel republicà que als blaugranes duplicats com un servidor ens fa notar vida al cos en aquest principi d'any ple d'incerteses! Bon any i bona Supercopa de la República per a tothom!

Toni Mollà
 

next