Una fascinació gradual, igual que el creixement. Lectures infantils, lectures adolescents, primeres vegades… El canvi de prestatge en la llibreria amb moviments de pròfug cap a eixa de la banda esquerra que proclama: literatura adulta… El primer llibre rellegit… Moments imprescindibles que haurien d’estar presents en la vida de tota persona del segle XXI. Dic haurien perquè no s’hi donen, almenys en la gran majoria.
Fa uns dies els mitjans de comunicació feien ressò de les dades que l’estudi realitzat per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya delataven. Com ja és habitual, igual que informes amb sigles tan inclinades com la torre amb el mateix nom, la mitjana espanyola és inferior a l’Europea (un 71% front a un 59,1%), en aquest cas quant a hàbits de lectura. Per si no fóra ja suficient ultratge a l’orgull patriòtic de molts, l’estudi compta amb un detallat rànquing de comunitats més i menys lectores. Malauradament, aquesta vegada, els valencians no hi figurem al pòdium igual que ho féu Fernando Alonso en eixe circuit blasonat per alguns i costejat per tots. No, ací som els dècims. No ens desanimem, som els primers en un altre rànquing: en el dels hàbits de lectura en llengua pròpia… No, a quin sant! Era broma. Som els primers per la cua. Sempre m’han ensenyat a no comparar-me amb els altres (‘les comparacions són odioses!’, deia ma mare), però és inevitable envejar el 28,1 de Catalunya, el 12.4 de Balears, o fins i tot el 5% de Galícia i el País Basc, perquè al País Valencià només un 2% dels llibres que es compren són en la nostra llengua. Ço és: dos de cada cent persones compren un llibre en valencià. Tenint en compte que som poc més d’uns 5 milions i fent un càlcul per damunt damunt, el percentatge es redueix als estudiants que els compren per obligació, a la Fira del Llibre d’abril… i para de contar!
Jo també ‘confesso’: mai he memoritzat cap norma ortogràfica. No obstant això, considere que escric d’una manera prou decent. Sí, ja ho sé. Entenc la incredulitat. Com pot ser, si el valencià no és ni la meua llengua materna? –vos preguntareu. Doncs llegint, senyors i senyores! Llegint, llegint, llegint. O en plural de la primera persona de l’imperatiu, que és com s’anomena el nou pla de foment a la lectura que ha presentat el govern regional.
Funcionarà aquesta vegada? Potser, no sóc cap sociòloga ni cap política; només sóc una estudiant de valencià que pot dir amb el cap ben alt que llegeix en valencià, igual que en dues llengües més; malgrat que ha de baixar el cap quan setmanes com la passada titulars com ‘Sólo los canarios compran menos libros que los valencianos’ o ‘Los valencianos, malos lectores’ acusen una realitat aclaparadora: la manca d’identitat d’un poble.
