Pensem-ho. Què hi ha de roí que xiquets d’onze o dotze anys vegen aquest tipus de pel·lícules al cinema si de tota manera, a casa, disposen de sèries de televisió i videojocs que els submergeixen de ple en l’intricat món adult? “Buf, ¡qué pechotes!”, “¿Cómo tiene el chocho?” o “¿Nos vamos de putillas?” són expressions pròpies d’un patriarcat antiquat, però habituals també en infants que les trauen de context i les intercalen entre “Mestra, el gos s’ha menjat els deures” i “No s’hi val, has fet trampes”. I a qui culpem? Posem els dos rombes a pel·lícules com Deadpool? “Quan la culpa és de tots, la culpa no és de ningú”, diria l’escriptora Concepción Arnal. Deadpool no és una pel·lícula X: és recomanada per a majors de divuit anys.
Poc convencional i massa brètola, la pel·lícula protagonitzada per Ryan Reynolds narra la vida d’un superheroi amb poders sobrenaturals. Aquest personatge de còmic, però, no és com els anteriors de Marvel, sinó que, ben armat i dotat d’un àcid, irònic i molt obscur sentit de l’humor, esdevé un problema tant per als seus enemics com per als seus aliats. Ara bé, en una societat on els nus de “Joc de Trons” i la sang de “The Walking Dead” són el que més venen, l’aposta de la companyia de Beverly Hills els ha eixit redona: 1 milió d’euros de recaptació a Espanya només el primer dia de la seua estrena o 250 milions de dòlars en menys de dues setmanes als Estats Units d’Amèrica.
Està bé, no agarrem el rave per les fulles: els blasmes que certs col·lectius i institucions profereixen contra l’educació de les escoles en aspectes sexuals també estan fora de lloc en una societat com l’actual, però una cosa és educar els xiquets en l’àmbit anatòmic i sexual de l’ésser humà i una altra de ben distinta enganxar-los a la caixa ‘tonta’ com qui carrega un mòbil i espera que els distraga una estoneta mitjançant mutilacions i sexe sense control, com si això fóra el que passa cada dia. No: eixes pel·lícules, sèries de televisió o videojocs estan molt lluny de reflectir la realitat. La vida tan meravellosa de la novieta de Deadpool, que treballa com a prostituta en un club i viu en un luxós àtic amb el seu superheroi, no ho és tant en la realitat, on les operacions policials contra l’explotació de dones són el pa que acompanya les torrades amb oli i tomaca en els desdejunis.
El llargmetratge de Marvel ha recalcat un problema de valors, creditor d’unes generacions vertaderament temibles. En quina classe de persones es convertiran els xiquets que ara passen vesprades senceres circulant pels carrers d’una ciutat (alarmantment tangible) disparant i assassinant gent indiscriminadament des dels salons de sa casa? Deadpool no és recomanada per a menors de divuit anys, no: és desemparada per a menors de divuit anys.
