És curiosa l’expressió que utilitzà la xica, la qual podria traduir-se com a ‘donar-se per satisfet’. Prové d’un antic costum d’autoflagel·lar-se per tal d’agrair als déus (en plural o singular) la nostra fortuna. Aquella xica estava satisfeta que l’haguessin citat per a tres mesos vista després de ni tan sols poder ser atesa per telèfon. Sens dubte, tot un colp de còdol a les dents.
Informació i atenció. Això és el que ella anava buscant. Segurament havia escoltat alguna xerrada d’educació sexual a l’institut o algun refistolat i enginyós anunci a la televisió, però continuava amb dubtes. Resulta que l’educació sexual a l’Estat espanyol és una assignatura pendent, i no és perquè l’OMS no considere els adolescents com un grup de ‘risc en matèria sexual’. Un estudi a la Universitat Miguel Hernández recollia els arguments dels joves alacantins per tal de no usar el preservatiu. “Disminueix el plaer”, “por que es trenque en mig de la relació sexual”, “vergonya per no saber posar-s’ho a la parella”, “pudor que els pares els el vegen”. Podríem sumar una llarga llista de ‘mites’ del tipus “la utilització de dos preservatius duplica la seguretat” o “es pot reutilitzar un preservatiu”. Així doncs, què esperàvem si últimament es veuen més anuncis de prevenció de Durex que de les mateixes institucions públiques? Per exemple, l’any passat, el govern espanyol realitzà un total de 54 campanyes de prevenció i informació a la ciutadania: el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat en realitzà 8 (un 14,8% del total).
Però què fou abans l’ou o la gallina? Joseph de Maistre deia que cada Estat (jo afegiria lliure i democràtic) té el govern que es mereix. Si donem una ullada a les principals preocupacions de la població espanyola del passat mes (juny del 2016) observem que el «top 5» l’integren: atur, corrupció, frau i problemes d’índole econòmic i polític. Per al funcionament d’un Estat tot açò ha de ser crucial però, i per a l’evolució dels joves cridats a ser l’immediat futur? Les drogues? Amb un 0,4 al rànquing. La violència contra les dones? Un 0,9. Crisi de valors, educació, salut, funcionament dels serveis públics, problemes amb l’oci juvenil, llei de l’avortament. Cap d’aquests sobrepassa el 10%.
El problema, certament, no són les campanyes, sinó l’efectivitat real d’aquestes. La màxima prioritat hauria de ser el contacte amb la gent. I almenys en salut, resulta que aquest primer contacte de les persones és amb el seu centre de salut, o en el cas d’aquella xica, el seu centre de Planificació Familiar. Tornant a l’educació sexual, intentem entendre ara que 1 de cada 5 joves espanyoles no utilitze cap mètode anticonceptiu; que el 13,6 crega que no pot quedar-se embarassada amb la regla o que el mite del ‘coitus interruptus’ 一la marxa arrere一 reste incòlume. Jo també em done amb un colp de còdol a les dents pensant en tota la informació i l’atenció que se’ns escola per l’albelló del desemparament d’una societat en dejú. Al cap i a la fi: podria ser pitjor.
