Joan Fuster sempre definia els termes que tractava als seus articles. Com definim, però, «dona»? Als diferents diccionaris trobem que «dona» és una «persona del sexe femení», una «muller» o, en casos molt extrems, una «costella». En conjunt, les dones també podem ser definides amb el cèlebre «sexe dèbil». Malauradament, la tècnica de Fuster no resulta molt adient per al cas de la dona. Què és «dona»? Què suposa realment ser dona?
Dona és haver d’ocultar els teus mugrons.
Dona és viure el passatge del terror cada vegada que camines sola pel carrer, de nit.
Dona és calfar-te el cap perquè la teua vestimenta no siga ni «puritana» ni «provocadora».
Dona és tindre «bon pit» i «ser guapa» per a poder ser cambrera.
Dona és callar mentre els homes parlen «per a no espantar-los».
Dona és escoltar dia sí i dia també com ha mort una «persona del sexe femení» en mans de la seua parella.
Dona és que et pregunten si «tancares suficientment les cames» en el moment en què et violaven.
Dona és assumir que cobrem menys i morim més per ser nosaltres.
Dona és ser l’arma de doble fil que utilitzen els homes per atacar-se entre ells.
Dona és tindre una pàgina exclusiva en cada tema del llibre d’història.
Dona és ser dolça i amable perquè no pensen que estàs en «els teus dies».
Dona és viure el passatge del terror cada vegada que camines sola pel carrer, de nit.
Dona és calfar-te el cap perquè la teua vestimenta no siga ni «puritana» ni «provocadora».
Dona és tindre «bon pit» i «ser guapa» per a poder ser cambrera.
Dona és callar mentre els homes parlen «per a no espantar-los».
Dona és escoltar dia sí i dia també com ha mort una «persona del sexe femení» en mans de la seua parella.
Dona és que et pregunten si «tancares suficientment les cames» en el moment en què et violaven.
Dona és assumir que cobrem menys i morim més per ser nosaltres.
Dona és ser l’arma de doble fil que utilitzen els homes per atacar-se entre ells.
Dona és tindre una pàgina exclusiva en cada tema del llibre d’història.
Dona és ser dolça i amable perquè no pensen que estàs en «els teus dies».
Durant molt de temps, una dona que treballara amb els nombres no era una matemàtica, sinó un matemàtic. Realment aterrava la idea que una dona poguera confondre’s amb la venerada ciència matemàtica. Justament a aquest món, el dels nombres, cadascun disposa del seu oposat. L’oposat del nombre 8 és el -8 i junts sumen 0, per exemple. Què seria, doncs, dona? Hi ha, realment, un oposat de dona? Què, suposadament, no és dona?
Dona no és tindre un caràcter brusc i violent.
Dona no és ser el subjecte de tota la humanitat.
Dona no és l’alta probabilitat de ser abans cap que secretària.
Dona no és témer que t’atraquen, que et penetren.
Dona no és la responsabilitat de cuidar el «sexe dèbil».
Dona no és entrar a les discoteques sense pagar, però haver d’ensenyar carn.
Dona no és ser objecte ni producte.
Dona no és poder llevar-te la samarreta sense que et consideren una activista de Femen.
Dona no és no tindre un dia que reivindique el teu dret a la igualtat.
Dona no és ser el subjecte de tota la humanitat.
Dona no és l’alta probabilitat de ser abans cap que secretària.
Dona no és témer que t’atraquen, que et penetren.
Dona no és la responsabilitat de cuidar el «sexe dèbil».
Dona no és entrar a les discoteques sense pagar, però haver d’ensenyar carn.
Dona no és ser objecte ni producte.
Dona no és poder llevar-te la samarreta sense que et consideren una activista de Femen.
Dona no és no tindre un dia que reivindique el teu dret a la igualtat.
Ho sé, que exagerat, que general, que ximple! Però és que les dones pateixen desigualtats per ser dones, per no ser homes. És frustrant, sí. I ho és més quan nosaltres mateixes ens imposem aquest ordre elemental del món: a nosaltres mateixes i a la resta. «Dona», en definitiva, hauria de significar «ser persona». «Dona» hauria de ser «ésser lliure». I «ésser lliure» hauria de significar «ser allò que cadascuna i cadascú vulga». «Dona» hauria de significar sumar dona i -dona i obtindre 0. Zero prejudicis. Zero barreres. Zero sostres de vidre. Zero límits. Viure entre un «dona és» i un «dona no és». Justament en mig, superant les paradoxes, mentre escoltem al Parlament Europeu com se’ns explica perquè hauríem de perdre el dret a votar i perquè som menys intel·ligents, i perquè un home ha de dir què som i què no som.