Diari La Veu del País Valencià
Xe tu ‘fatxa’, que no sóc ‘catalanista’!
El sufix -ista en català, també en el català que parlem al País Valencià, més conegut per la varietat dialectal anomenada valencià (que també el pot representar onomàsticament com avalen les moltes sentències en esta línia), aporta un sentit de ‘creença’ i acostuma a afegir-se a noms comuns per a expressar l’afinitat amb cert, diem-ho així, dogma. Bé, evidentment és una xicoteta explicació, que em perdonen els que en saben. Soltat el rotllo aclaridor, vull fer notar hui, per estar-ne ja fins a més amunt de la part corporal que estalviarem esmentar en tractar-se d’un registre formal, que això de catalanistes que fan sevir els qui no saben formar més paraules que les que permet una calculadora, afalaga i molesta a parts iguals.

M’explique: afalaga per una banda que et titllen de catalanista si el que volen expressar és que admires la cultura catalana a través de la seua història, la seua manera de fer les coses, l’impuls per a portar endavant una nació i, en el meu cas, la valentia que mostren amb el procés d’independència. Però així, també demane a qui m’acuse que per favor em diga Islandianista, Ulsterista, Euskal Herrista, o fins i tot espanyolista, perquè és una de les cultures que adore d’este món. Perdoneu per forçar el llenguatge amb els sufixos, m’estic agafant llicències des del fetge i per això demane ja disculpes de bestreta…

Tornem al tema. Em molesta, però, que em diguen catalanista en el moment que defense els símbols plenament valencians. Que no ens arriba a més, fatxes? No vos agrada això de fatxes, veritat? Per què no em dius valencianista, ja que defense la nostra llengua perquè els nostres fills, sí els teus també, siguen capaços de dominar-ne més d’una? Per què no m’ho dius quan defense cada dia que ens retornen uns diners que ens han robat?, per què em dius catalanista si el que t’estic dient, sí a tu, és que els del PP a qui tu votes han fet de les institucions el seu particular casino? I mira si té nassos (canviem l’expressió adient) la cosa, que a més ho fan en castellà… No home no, ja n’hi ha prou.

No em vull amagar, de cap manera. Defense un Estat valencià lliure, independent i republicà. Però no estic mec i sé que ara per ara és molt difícil aconseguir-lo, però no per això defalliré. Jo sí que defense els meus símbols, i no són els de Catalunya. Però vosaltres, els qui s’ompliu la boca amb això de ‘catalanistes’, el que heu de fer és intentar parlar-ho en lloc d’acusar i se n’adonareu que ens uneixen moltes coses amb els germans catalans, i potser la més important no la imiteu vosaltres: la de defensar els seus trets identitaris des de la història i la cultura i no des de la ignorància més supina. I mira, això de pancatalanista ja ni ho comente…

Comparteix

Icona de pantalla completa