Anem a ser seriosos, deixant de banda legislacions i opcions que hi ha hagut al llarg dels temps, i vetarem així a tots els sabudets que s’apuntaran el tanto i diran la seua per lluir-se, jo vull plantejar el tema des dels sentiments, des de la fel, perquè així es fan les coses quan estàs indignat. Segons l’impagable DNV, una comunitat és: “Grup social o conjunt de persones unides per un vincle territorial, ideològic, religiós o d’interessos comuns”, mentre que un país es defineix com: “Territori limitat de forma natural o artificial, que constituïx una unitat geogràfica, política o històrica”. Ací és on vull anar jo. Per què?, doncs molt fàcil, perquè amb la definició de comunitat no es reflecteix la vinculació a cap altra cosa que no siga una part del territori opressor, en este cas Espanya. En canvi, quan defineix país com a territori, quan parla d’unitat, es representen els valors que han forjat, a sang fins i tot, el poble valencià.
M’aventen molts pals en esta secció i els assumisc, només faltaria. El que vull transmetre hui és l’absurd que sona això de comunitat, perquè un grup social unit per tot el que diu en la definició el trobem a tot arreu, per exemple al costat de ma casa n’hi ha una comunitat musulmana ben polida, i que tenen interessos comuns. En canvi, hem de reconèixer i adonar-nos que amb això de territori limitat ja anem davant, ja el tenim, sabem i reconeixem el nostre estirat territori i l’identifiquem sobradament amb només uns mirada. Per això, la nostra denominació per a acabar de constituir i consolidar-nos com a nació passa per, primer, canviar el nom a la nostra terra. I compte, de moment encara que estem dins d’Espanya també es pot fer, i ja vindrà l’hora de retre comptes amb l’Estat. Jo em quede amb la puresa de les definicions, vos deixe el terreny preparat perquè m’aventeu sense por amb historietes i lleis.
