2 mesos de vacances per als mestres, 3 de condemna per als pares

He de començar aclarint coses, clar que sí. En primer lloc no és un tema que m’indigne com a valencià, només com a pare, i per altra banda, no és cap condemna per a mi tenir el meu fill a casa i passar totes les hores del món amb ell, només faltaria. Dit açò, crec que és l’hora que algú diga, encara que siga anònimament, el que molts pensem cada dia i no ens atrevim a dir: les llarguíssimes vacances dels mestres i professors suposen una condemna per a molts pares i mares a qui els és impossible estar amb els seus fills perquè malauradament han de treballar.

Com molts dels qui esteu llegint ara mateix este escrit, sóc un pare a qui no li han donat les neurones per a poder estudiar i tenir una millor professió. O potser simplement no he triat el camí de l’estudi i lliurement he decidit buscar-me la vida per una altra via. No estic sol però. En conec molts altres que han estudiat durant anys i panys per formar-se en un camp que no és el docent i ara tenen una feina que requereix molta formació, i tampoc poden passar les hores que voldrien amb els seus fills, per tant, allò de: “Haver estudiat”, potser ho guardem per a un altre moment. El tema és que a partir del 20 de juny i fins al 8 de setembre que ve, he de tindre cura dels meus dos fills i intentar donar-los una alternativa educativa per a la qual no tinc temps perquè forme part d’un mercat laboral que no em permet dedicar les hores que calen per a aquesta fonamental tasca.

Com a pare responsable que em considere he intentat raonar açò amb els professors i demanar-los una alternativa. Malauradament, ni jo ni la mare dels xiquets ens podem permetre l’escola d’estiu que ens recomanen i els nostres respectius pares són massa grans per a passar massa hores amb tant de vigor adolescent. Ells m’intenten explicar que n’hi ha molts estudis pedagògics que expliquen que les etapes educatives han de gaudir d’un descans, però ningú m’adreça a cap autor, vull dir, em pareix que simplement intenten fer-me callar pel camí de la distorsió. Com sóc un pare responsable, insistisc, he intentat llegir sobre el tema i sí que m’he trobat amb una regulació del temps d’escolaritat depenent de molts factors, com per exemple el clima, però això del temps de descans… em permetreu que dubte.

Comptat i debatut arribe a la conclusió que en este tema no tinc res a fer i molt a perdre. No vull entrar a valorar si tenen massa vacances els mestres i professors perquè em considere un gran defensor de la seua tasca i del gran paper que juguen en la societat. El que sí que vull és que algú em done una alternativa per a poder educar els meus fills de la millor manera possible dins una societat complicadíssima hui dia. No demane que treballen més a les escoles, no demane canviar l’horari lectiu, tampoc un canvi total a l’educació, només demane una protecció educativa per a uns alumnes que actualment no poden rebre l’atenció dels seus pares perquè han de treballar moltes hores per a oferir-los, paradoxalment, una millor educació, entre altres coses…

No seré jo qui diga que els mestres tenen massa vacances, però potser al final m’ho faran dir… El que demane ha quedat clar, així que, a qui corresponga que s’ho mire…