Sí, t’odie, però vull que quede ben clar que estime la teua llengua, la teua cultura, la teua gent, el teu entorn… I el meu odi no té res a veure amb la incapacitat dels teus governants per posar-se d’acord en crear un govern que la gent ha demanat ni tampoc per la teua inconsistència perpètua a l’hora de consolidar el desenvolupament que la teua gent necessita, no, no té res a veure amb això. El meu odi és molt més profund, més sincer, és un sentiment proporcional al dany que ens has ocasionat, és una resposta natural a les agressions que rebem i continuem rebent els valencians.
Odiada Espanya, els teus líders promulguen la longevitat del teu país, es vanaglorien de ser una nació unida que ha sobreviscut al llarg de molts anys i d’existir com a país més que qualsevol altre estat d’Europa. Però en aquest procés, mentre difonen vilment tot este repertori, obliden que tens les mans tacades de la sang de tots aquells que no han volgut formar part de tu, que han preferit estimar un país que no eres tu, un país que s’identifica amb la terra d’on pertany i que no vol que ningú vinga de fora per a governar-los per la força.
Odiada Espanya, la teua història parla de colonitzar mentre es vessa la sang dels altres, de cremar els qui eren sospitosos de no compartir les teues creences, d’expulsar els qui no compartien la teua fe, de no respectar les identitats d’aquells que han sigut obligats mitjançant la força a formar part de tu, sense voler-ne formar part. La teua història parla de reis salvatges que cremen ciutats i arrasen la seua terra, d’infames dictadors que mataven els qui no pensaven com ell, parla d’anorrear llengües, d’exiliar persones, de cremar llibres…
Ja acabe odiada Espanya. I vull fer-ho recordant-te que, com a valencià, he d’odiar-te, ho necessite, perquè eres incapaç de respectar el meu poble. Ara és amb el finançament i amb la gentola que ensinistres perquè ens governaren durant tants anys. Però sempre has fet patir molt el meu país i això no t’ho podré perdonar mai. Espanya, per la teua arrogància i egolatria ens consideres el teu ‘Levante’, però de tu només ens han arribat agressions, disgustos, ens has intentat eliminar com a poble, ens has saquejat, ens has intentat eliminar la llengua i els nostres símbols d’identitat com a poble… i el més greu de tot és que continues fent-ho. I això, això odiada Espanya, no té cap tipus de perdó per la meua part.
Al remat, ja veus, n’hi ha molts valencians que t’estimen i volen formar part del teu país… Amb mi no comptes, perquè, humilment, t’odie massa…
