Hui em ve al cap, després que a l’alcoiana Isabel Clara Simó li atorguen el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2017, l’oportunitat que ha perdut el Govern valencià de fer una proposta per retre homenatge a un dels pensadors més importants i reconeguts de tot Europa, sí, de tot Europa, només dedicant el 2017 a Joan Fuster pel 25 aniversari de la seua mort. Res a dir en el fet que siga Miguel Hernández (encara que fa poc anys que ja va tindre el seu any) fidel usuari del valencià en els seus versos (ironia fina intentava ser, però vaja, no m’arriba…), perquè l’oriolà és un valencià universal i un poeta excels, a més de ferm defensor de la llibertat, raó per la qual l’assassinaren els canalles franquistes. No sé, tant costava dedicar este any a l’homenot de Sueca?, o almenys, als de Compromís no se’ls va ocórrer proposar-lo com sí que ho feren amb Hernández?
Intente pensar que la decisió va d’estendre ponts amb les comarques del Sud per a crear sinergies amb un territori cada cop més, precisament, al sud. Això, que és el meu vessant amable, em dura ben poc perquè considere tremendament injust que el Govern valencià no reta homenatge a un dels referents (per a molts el més important) valencianistes del passat segle. I de sobte, quan l’enuig ja es manifesta pel blanc de l’ull, pense en Puig, Oltra, Morera i companyia llegint Fuster en la intimitat, un argument astut per a crear un posat comprensiu amb els més molestos.
Al remat, tot plegat em sembla una mostra més d’esta estratègia políticament correcta del nou Govern valencià. La idea és no molestar ningú, no moure els fantasmes de la Batalla de València, no despertar les ires…, i així, al camí, es queda la política valenta que van prometre durant la campanya de les darreres eleccions autonòmiques.
Estimat Govern valencià, Joan Fuster és absolutament imprescindible per entendre el què que vostès tant defensen. El què som i què volem ser, perquè sense dubte el seu compromís (bonic mot), amb el poble valencià és inqüestionable. La veritat és que potser estes efemèrides i homenatges no agradaren ni el mateix Fuster, però amb la negativa a declarar este 2017 any Joan Fuster han perdut una grandíssima oportunitat per difondre l’obra d’un autor valencià d’arrel, de sang. A més, han perdut també l’oportunitat que molts valencians que no el coneixen, puguen saber més sobre el magnífic escriptor de Sueca.
Lamentablement, quan feia 5 anys de la seua mort, i després 10, i després 15 i després 20, al Govern valencià manaven alguns dels qui el negaren sempre. Per això, i perquè potser no en tornem a tindre una millor oportunitat, tocava posar-li nassos a la cosa i deixar Fuster, d’una vegada per totes, on li toca estar.
I… rectificaran i també retran homenatge a Joan Fuster el 2017? Esperem-ho
