Cadascun de nosaltres passem, segons un estudi recent d’una empresa proveïdora de serveis d’Internet, una mitjana de 3 hores connectats a la xarxa (sense comptar els motius laborals). És una part molt significativa del nostre dia (de fet, supera les 3 hores en menors de 35 anys), però encara l’hegemonia està al nostre televisor amb quasi 4 hores de connexió diàries. Si parlem de dispositius, més del 88% usem el telèfon intel·ligent, aparell que ja supera el tradicional ordinador. 6 punts més que el 2014. Poca broma amb el creixement.
La xarxa és, per tant, un ecosistema habitual per a tots nosaltres i també ha canviat la manera amb què ens relacionem amb la informació. De rebre ímputs unidireccionals, hem passat a establir un diàleg constant amb els continguts consumint-los quan i on volem, però també emetent-los. La disrupció ha modificat la manera de veure la televisió d’una a diverses pantalles alhora (la TV, el mòbil, la tauleta), de rituals setmanals a l’emissió a la carta, en reproducció en temps real i amb veritables maratons de series. Una curiositat: Netflix (la principal plataforma de contingut audiovisuals de reproducció en temps real) consumeix el 35% de l’ample de banda de la xarxa als EUA. Ara fes memòria de les sèries que veus alhora i de com han ocupat un espai central en el món audiovisual (i en els teus canals de xarxes socials).
Les possibilitats que ens donen aquestes formes de comunicació també posen damunt la taula un risc: el de l’escletxa digital. L’any 2015, el 81% de les llars estava connectada a la xarxa als països desenvolupats, mentre que als països en vies de desenvolupament no arribaven al 34%. Tenim un altre repte global, el de garantir l’accés com amb la resta de serveis bàsics, com també combatre l’escletxa generacional entre adults i joves (i també l’econòmica, especialment en l’actual context de crisi).
Mai la humanitat havia generat tanta informació en tant poc de temps. Aquest fet té molts avantatges, però també es genera una quantitat de soroll enorme. En els propers articles començarem a analitzar eines i recursos per gestionar tot aquest volum d’informació que ens cau, a mode d’allau, cada dia. També per trobar espais on aportar nous punts de vista o continguts rellevants. La conversa a la xarxa no s’atura mai.
