En blanc?

 Em pose a escriure l’article setmanal i em trobe amb la ment en blanc. No sé de què parlar. Els qui em coneixen no s’ho acabaran de creure. Tinc fama, entre els amics, coneguts i saludats, de parlar més que fetge en brasa. És una fama no merescuda, que només els qui em coneixen bé saben que és més falsa que un euro de la República de Mauella i Tauladella. Una etiqueta que m’han penjat injustament. Passe una gran quantitat d’hores al dia sol i en silenci.

Mai no he sigut conscient com a escriptor del pànic que diuen que genera la pàgina (la pantalla) en blanc. Fins i tot he arribat a pensar que és un tòpic alhora que una excusa per a omplir els temps buits de les tertúlies. S’han escrit articles, poemes, assajos... sobre la qüestió i també una llarga galeria de savis han donat el seu consell de com derrotar la pàgina en blanc. No res a dir al respecte.
Busque tema i no en trobe. Desesperat, fins i tot m’he plantejat la possibilitat de posar un anunci en el diari: Escriptor busca tema interessant. Telefoneu al 6... La paraula tema no acaba de fer-me el pes, tendix a ser mal interpretada. Sóc un home ben casat i no tinc ganes de malentesos i embolics, així que, per a evitar-me problemes, he acabat abstenint-me de telefonar a la secció d’anuncis per paraules del periòdic.

Aquests dies he llegit la premsa, escoltat la ràdio, mirat la televisió buscant en l’actualitat un tema que em seduïra, que em provocara la necessitat de desenvolupar un discurs, un sermó laic (com diria l’admirat Enric Sòria en referir-se als article d’opinió). Hi ha un nombre important de qüestions que m’indignen a hores d’ara. La poca paciència i la facilitat amb què els votants d’esquerres es desencanten de la gestió dels seus líders. L’odi d’alguns partits per la meua llengua. La xenofòbia, l’homofòbia, el supremacisme de bona part de la societat. Les injustícies de la justícia. De com un tarat pot arribar a la presidència d’una gran potència mundial. De la desmemòria col·lectiva que ens obliga a exercir el règim. Del fanatisme feixista. La guerra de Síria. De com la Mediterrània s’ha convertit en un cementeri. L’assassinat de dones. La hipocresia dels dirigents dels partits polítics. La tendència de les nacions a anar cap a democràcies aparents que oculten dictadures. Els interessos econòmics en el món de l’esport en general i del futbol en particular. La corrupció en la política. Les diferents vares de mesurar en la premsa, en la justícia, en la política.

Em cansen les notícies que han acabat convertint-se en culebrons, com ara la posada en marxa de la nova Radiotelevisió valenciana, el referèndum a Catalunya, la crisi de liderat del PSOE, la crisi del València CF...

No em diran, amics i amigues, que no tinc on elegir. Doncs, així i tot, cap d’aquests temes m’ha seduït aquesta setmana. Potser és que, com bona part del veïnat, estic saturat d’informació i res no em mou ja. Això i no la pàgina en blanc és el que em provoca un vertader pànic.


 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat