Sobre RTVV

Des que Ximo Puig va ser nomenat president de la Generalitat Valenciana i formà govern que es parla de crear un nou ens públic que vinga a omplir el buit deixat per RTVV. Davant d’aquest propòsit no puc deixar de pensar en el deteriorament i la desaparició que va patir l’anterior. Ens han volgut fer creure als valencians que el govern de la Generalitat es va veure obligat a tancar-lo per un problema econòmic, ja que s’havia convertit en una rèmora per als pressupostos de la Generalitat, en un pou sense fons on es llançaven els diners a cabassos. Hi ha també qui ens parla de mala gestió, de desviament de diners, de corrupció, de balafiament dels recursos, d’abús de poder i maltractament dels treballadors. Hi ha qui afirma que fou una exigència del govern central pel saqueig que havia patit per part dels representants del partit que governava aleshores la Generalitat. Qüestions a les que caldria sumar la falta de credibilitat i la baixada constant de l’audiència produïda per l’ínfima qualitat de la programació, així com per la sospita de manipulació informativa a càrrec dels governs valencians presidits per Zaplana, Olivas, Camps i Fabra.

Possiblement, tots aquests arguments esgrimits són certs o s’alcen sobre una base de veritat. Sóc un radical, ho he dit més d’una vegada, perquè m’agrada anar a l’arrel de les coses. RTVV va nàixer producte d’un acord polític a les Corts Valencianes i ho féu sense fer-li gens de gràcia al govern central presidit aleshores pel socialista Felipe González.

Primer van aprovar una llei en què, entre altres coses, s’especificaven els objectius per la qual es creava. Uns objectius que gent com jo mateix (no tinc intenció d’amagar-me) trobàrem escassament ambiciosos, però que per als representants dels partits que els signaren anaven més enllà del que ells estaven disposats a acceptar, per la qual cosa des del primer moment començaren a incomplir la llei que ells mateixos havien redactat i aprovat.

Més endavant oferiren a la ciutadania una programació televisiva plena de renúncies, la primera de les quals fou la de convertir la llengua dels valencians en la llengua vehicular de l’ens, la segona fou respecte a la qualitat i l’excel·lència. Amb el pas del temps, la transformaren en la corretja de transmissió d’un govern amb una moral més que dubtosa i amb una tendència escandalosa a la manipulació i el frikisme.

Fa anys que vaig aprendre que les coses no passen només perquè sí. No existixen les casualitats i menys si parlem d’una eina tan poderosa per a la normalització de l’ús social del valencià i la promoció de la cultura valenciana com és aquesta, com també ho és per a la vertebració no sols informativa (RTVV era el mitjà que creava per primera vegada un espai informatiu en valencià per a tot el País Valencià les vint-i-quatre hores del dia els 365 dies de l’any), sinó per a la vertebració social del País Valencià.

Estic convençut que pervertir els objectius inicials de RTVV, deteriorar la seua credibilitat, enfonsar-la econòmicament i a la fi tancar-la de la manera que es va fer, privant la nostra llengua i la nostra cultura de l’ens normalitzador més gran que mai no ha tingut, fou una qüestió planificada des d’alguns laboratoris polítics dels principals partits. Eixos mateixos partits que mai no defenen les discriminacions lingüístiques que patixen dia si i dia també els valencianoparlants i que veuen fantasmes pertot arreu confabulant-se contra la unitat d’Espanya. Són els mateixos que perseguiren ACPV i van lluitar fins aconseguir que es fera impossible la recepció dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals al País Valencià. Ho feren amb una mentalitat no sols cavernària, sinó analfabeta, els pobres inquisidors no s’havien adonat que estaven ja en el segle xxi, el de les noves tecnologies que fan possible una fluïdesa global d’informació (també de desinformació) mai no vista fins ara.

Qui vulga que m’acuse de simplista, de simplificador o de partidari de teories conspiratives, està en el seu dret.

La creació del nou ens públic de ràdio i televisió valencià està sent complicada. Abans de donar qualsevol pas, cal deixar aclarides totes les qüestions que han restat dramàticament obertes. En aquest i en altres sentits no sóc optimista, el procés de tancament d’aquella etapa està enverinat. La nova Radiotelevisió valenciana es crearà de nou amb objectius poc ambiciosos, i amb el temps i els canvis de govern que portaran a l’alternança política s’intentarà posar en marxa el procés per tal de convertir l’ens en una eina social inútil. Perquè el problema és de fonaments ideològics, tenen una por cerval a un País Valencià vertebrat socialment i amb una llengua pròpia que estiga en el mateix pla d’igualtat que el castellà.


 
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat