Vergonya

Jo he estat un xiquet tímid, introvertit. En el meu poble aquestes paraules per aquell temps les utilitzava poca gent, era més habitual escoltar la paraula «vergonyós». Trobe a faltar en les noves generacions de conveïns expressions i paraules que dotaven de personalitat la nostra parla.

Quan la timidesa m’impedia anar a algun lloc amb seguretat, parlar amb aquest o amb aquell amb decisió, ma mare –que ha estat i és una dona sàvia– sovint treia de la butxaca una dita que l’encertava de ple en cada moment i lloc: «Fill –em deia–, vergonya? Vergonya és robar i matar».

En aquest país se’ns ha enganyat i manipulat, s’ha traficat amb influències, s’ha fet la llei i tot seguit la trampa, s’ha corromput polítics, però també professionals d’altres camps, hi ha qui s’ha deixat corrompre, s’han parasitat els pressupostos públics..., el que és vergonya, n’hi ha molt poca. Hi ha individus que ni la coneixen ni esperen conéixer-la. Qui té vergonya es mor de fam, qui no en té... el món és seu, maleït refranyer reaccionari! Tindre’n encara que siga una mica, la suficient per a no acabar fent el ridícul, no dóna diners i sobretot poder. Poder polític per a propiciar l’avarícia, l’acaparament de diners i recursos, la insolidaritat, la injustícia social que acaba perjudicant els més febles de la societat i en alguns casos causant frustració, dolor i fins la mort. Ara fa poc més d’un any l’observatori de la dependència publicava que 126.000 dependents havien mort sense prestació degut a la destralada de Rajoy.

Hi ha qui, davant del fracàs electoral de la seua opció política, provocada en part per una descarada falta d’honestedat, va patir un atac sobtat de vergonya i va decidir passar un temps de reflexió i silenci. Hi ha qui no ha tingut mai vergonya, ja que la vergonya cria ronya, la vergonya era verda i se la menjà un burro, i amb desvergonyiment exagerat es dedica a fer el que sempre ha fet, tocar els talons d’Aquiles de la societat per tal de dividir-la, fraccionar-la entre bons i dolents, enfrontar-la, crear un cert caos, per a després, amb la cara més dura que una llamborda, aparéixer com a salvador del desficaci que ha provocat.

Aquesta gent de la qual no diré el nom, ho deixe a la perspicàcia dels lectors, no té ni un mínim sentit del ridícul i quan parla pareix que estiga il·luminada per una veritat sacrosanta. Solen atacar els seus adversaris acusant-los de segons quins anatemes i amb la complicitat d’artillers mediàtics, mercenaris o no, que hi ha qui es ven baratet, pretén exposar-los a la vergonya pública.

A mi em toca d’allò més les vergonyes aquesta tropa i la xaranga que l’acompanya, conformada per senyorets de toga o de portàtil, d’intolerants de barra de bar i filòlegs d’excusat. Sangoneres que es pensen que la majoria dels contribuents som idiotes i volen convertir de nou davant dels nostres nassos el país en un pessebre per a bèsties sense honra, com ho són ells. Només espere que entre tots sàpiga’m dir prou. Prou de pocavergonyes i prou de mediocritat. Em fa tot plegat massa vergonya pròpia i aliena.


 

Comentaris

Rosquilla L,horta
1.

Manel, molt bo l,article.Curt i ras.

No es que no hi ha contracte, el que no hi ha es vergonya.

  • 3
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat