Diari La Veu del País Valencià
Medina del Campo, edició 2017

Allò escrit per a la passada edició, fins i tot les dates de celebració, val perfectament per apropar-nos a aquesta trigéssima edició, corresponent amb l’any 2017. La xicoteta ciutat vallisoletana organitza un encontre-festival (Semana de Cine l’anomenen, encara que dura més de set dies), replena d’esperances, confirmacions i veterans. La padrina d’honor i membre del jurat era l’actriu gallega Marta Larralde, arropada en el jurat principal per l’agitadora María Guerra, el crític Carlos F. Heredero, el cineasta Guillermo García López (Frágil equilibrio) i l’actor Manolo Solo, tots dos premiats recentment amb el Goya. Emiliano Allende Zapatero continua sent el director, la setmana segueix creixent, la referència també. Hi ha hagut curt-metratges de tot tipus, entre els quals destacaven el d’Isabel Coixet (No es tan fría Siberia), el de César Martínez (Ni siquiera una rosa), el d’animació d’Ageda Kopla (Beti Bezperako Koplak) així com molts detalls, fragments, interpretacions, ambientacions, de molts altres. Una secció anomenada Cortometrajes de Vinilo permetia trobar curt-metratges de finals de l’any noranta firmats per Antonio Hens, Antonio Conesa, Juan Vicente Córdoba, Kepa Sojo, etc. Va haver homenatges per a Àngela Molina, Rodrigo Sorogoyen, Carlos Santos –l’actor que ha guanyat un Goya per la seua composició de Roldán- e Ingrid García Jonsson i llarg-metratges espanyols i internacionals molt dignes d’atenció: El hombre de las mil caras, Que Dios nos perdone, Tarde para la ira, Comanchería, El ciudadano ilustre, Las inocentes, Frágil equilibrio, Yo, Daniel Blake, etc. i una mirada als clàssics com Perdición, Deseos humanos, Pánico en las calles…Una atenció especial a l’actriu Huppert, amb El porvenir i Elle, que han arribat juntes a les nostres pantalles, i una bona quantitat de concerts i encontres, com el celebrat en el seu conegut balneari, titolat Del corto al Oscar, amb dos invitats d’honor: Juanjo Giménez i Esteban Crespo. Un any més, Medina del Campo ensenya i obri camins. Llàstima que no se li faça més cas.

Comparteix

Icona de pantalla completa