Fil d’aranya
Enfile l’agulla per teixir aquesta teranyina columnística la setmana en què se celebra el dia del llibre infantil i un mes després d’haver debutat com a professora de Literatura Catalana Infantil a la Universitat d’Alacant. Dilluns passat la Facultat d’Educació feia goig, ja que gràcies a un grandíssim esforç de professors i de bibliotecaris se’ns va omplir de xiquets i de contes, de versos, de colors, de bruixes, de fades i de nans. De màgia i d’esperança, en definitiva. Tanmateix, tinc la sensació que, des del punt de vista literari, la Universitat és un món a part, un miratge que s’esvaeix en traspassar les portes de la societat.
Ho dic perquè fa uns dies, durant una presentació de la meua última novel·la juvenil, Moisés, estigues quiet, Josep Lluís Santonja, director d’Arxius i Biblioteques de l’Ajuntament d’Alcoi, m’explicava que des de fa uns anys, arran de la crisi, han desaparegut gran part de les ajudes al foment lector i que les subvencions d’enguany, com les de 2015 no demanen cap compra de llibres en valencià específicament (ORDRE 78/2016, de 2 de desembre, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport). Me’n faig creus!
No podem tenir fons de literatura infantil i juvenil, pobres, esquifits i antiquats perquè garantir la competència literària dels nostres xiquets és imprescindible si aspirem a tenir una societat neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, per dir-ho a la manera d’Espriu. Una societat amb capacitat de crítica i de decisió, en definitiva. I garantir eixa adquisició de la competència literària en valencià és fonamental si tenim en compte que, ens agrade o no, la nostra no és encara una literatura “normal” en tant que, malauradament, l’única manera que tenim de crear consumidors de literatura en valencià és formant-los des de l’escola perquè a la llarga esdevinguen lectors habituals; i, en aquest sentit, les biblioteques públiques i les biblioteques d’aula i dels centres educatius tenen un paper importantíssim, ja que, precisament en temps de crisi, són la taula de salvació literària de molts menuts que debuten com a lectors. La cosa és encara més greu si, a més a més, pensem en la llarga nòmina d’escriptors de qualitat amb què compta la nostra literatura: Francesc Gisbert, Jordi-Raül Verdú, Gemma Pascual, Teresa Broseta, Lourdes Boïgues o Silvestre Vilaplana, només per esmentar-ne una mostra, i que des del punt de vista de corpus literari i de recepció crítica està ben a l’altura de la literatura europea contemporània.
Si pretenem tenir d’una vegada una cultura i una comunitat lectora normals i a l’altura d’Europa, la inversió en el foment de la lectura en valencià és no solament és necessària, sinó que és indispensable i hauria de ser una prioritat i un compromís moral del nostre govern.
