De llengua i d’avis

En el meu poble, igual que en bona part del País Valencià i fins i tot a Tortosa, a aquell que té per ofici picar i tallar pedra no li deien picapedrer, sinó pedrapiquer. Els pedrapiquers del meu poble picaven pedra de pissarra a la serra Calderona, la transportaven amb carros fins els nuclis urbans per tal de construir cases, fer brancals, rastells per a les voreres i, fins i tot, lloses per a fregar la roba. També la portaven al secà per a construir marges i motes o per a fer parades a les séquies. El rastre de la seua tasca mil·lenària encara el podem trobar a ciutats i muntanyes. Fa anys que es van morir els darrers pedrapiquers del meu poble, també els carboners, els matalafers, els aiguaders (aülladers), els que treballaven l’espart. L’espartar més pròxim al nucli urbà desaparegué sota els fonaments de centenars de cases que conformen hui les diverses urbanitzacions que tenim al secà del terme. Junt amb aquests oficis i d'altres, com ara el de sarier, el d’arrier, el de margener i el de corretger, han anat desapareixent també paraules i expressions que conformaven el vocabulari dels nostres avis.

Hi ha qui es nega amb una contundència gens meditada a expressar-se amb el valencià que s’aprén a les escoles. El seu argument és que no vol renunciar al llegat dels seus avis. I afirma que ell parla tal com parlaven els seus ancestres. Mentida i, a més, de les grosses. La ignorància tot el món sap que és molt atrevida. Però quan una afirmació com aquesta la fa una persona que ha passat per les aules d’una universitat la cosa és preocupant.

La societat en què vivien els nostres avis i rebesavis era una societat agrícola i ramadera, marcada pel cicle anual de les collites que donava la terra. El que es conreava, el que es criava al corral, era tot el que conformava els seus plats i la seua rebosteria. El temps de festa també el marcava aquest cicle de la producció agrària, la sega d’arròs, la collita del meló, del raïm, de la taronja. A pobles com Puçol parlava castellà la guàrdia civil, algun funcionari i para de comptar, la gent era monolingüe i la pressió de l’única llengua oficial de l’Estat era de baixa intensitat: l’escola (qui anava), els diaris (qui els podia llegir) i la ràdio (qui en tenia).

Aquesta societat en un segle es va transformar a una velocitat sorprenent. Hem deixat de formar part d’una societat agrícola i hem cremat diferents etapes en pocs anys fins a convertir-nos en una societat de la informació. Ja no ens guanyem les garrofes de la mateixa manera, ja no ens divertim igual, ja no s’interrelacionem com els nostres avis ho feien. A més, la pressió del castellà sobre la vida quotidiana dels valencianoparlants durant aquestes dècades i fins ara ha estat i és terrible.

No parlem com els nostres ancestres, és impossible, la llengua és un ésser viu, també perquè en cada bugada d’aquesta ràpida evolució hem anat perdent un llençol: paraules, frases fetes, refranys, literatura oral, cançons tradicionals. El veïnat ja no és monolingüe ni tan sols bilingüe, tenim veïns magrebins, romanesos, italians... i les llengües en contacte es fan préstecs de paraules i sons. Les generacions de valencians que en un poble com el meu van viure abans del 1950 no tenien exactament la mateixa fonètica que les actuals, a Puçol el valencianoparlant aspira l’esse de 'mosatros', una 's' que ens han portat els nostres veïns d’origen manxec. Les noves generacions abandonen paraules com ara 'omplir' i les canvien pel barbarisme 'plenar'; 'enviar' per 'manar';  'porc' per 'cerdo'; 'façana' o el dialectal 'frontera' per fatxà; 'planter' per 'pedrera' o pitjor encara 'cantera', i 'pedrapiquer' per 'picapedra'. Quan ixen al camp tot el que vola és un pardal, perquè són incapaços de distingir un passerell d’un pit-roig o una cadernera d’un verderol.

Així que quan algú afirma que parla com el seu avi, no puc més que pensar que menteix, que és víctima de la peresa mental o que la ideologia de l’autoodi no li deixa veure la realitat.

Comentaris

toni
a Oliva diuen "petita" o xicoteta,"? recollons com esta el món ... ton iaio deia "petita"? tot va déu! quina maera de marejar l'all i oli, tan bonico que és el valencia i vols utilitzar secundaries
En resposta a toni
AMARCORD Oliva
10.

O jo m'expressat malament, que també puguera ser, o tu has llegit el que jo no he escrit. De tota mena em sembla tan sòrdid el teu raonament que no s'ho val la pena continuar raonant perquè ho entendràs tot al revés.

  • 0
  • 0
toni
a Oliva diuen "petita" o xicoteta,"? recollons com esta el món ... ton iaio deia "petita"? tot va déu! quina maera de marejar l'all i oli, tan bonico que és el valencia i vols utilitzar secundaries
En resposta a toni
AMARCORD Oliva
9.

O jo m'expressat malament, que també puguera ser, o tu has llegit el que jo no he escrit. De tota mena em sembla tan sòrdid el teu raonament que no s'ho val la pena continuar raonant perquè ho entendràs tot al revés.

  • 0
  • 0
toni
a Oliva diuen "petita" o xicoteta,"? recollons com esta el món ... ton iaio deia "petita"? tot va déu! quina maera de marejar l'all i oli, tan bonico que és el valencia i vols utilitzar secundaries
En resposta a toni
AMARCORD Oliva
8.

O jo m'expressat malament, que també puguera ser, o tu has llegit el que jo no he escrit. De tota mena em sembla tan sòrdid el teu raonament que no s'ho val la pena continuar raonant perquè ho entendràs tot al revés.

  • 1
  • 0
AMARCORD
No puc estar ja, més d'acord amb el que he llegit. Signe fil per randa tot el que has escrit. Excel·lent esmena per als endófobs ufanosos de la seua misèrrima concepció lingüística; "mon uelo parlava aixina", eixe és el seu mantra (i una merda que plou).
Vodria fer una petita aportació: a Oliva, els que coneixem l'ofici, encara diguem pedrapiquer però també "perepiquer". Ahir mateix, vaig saludar-ne a un que, fins i tot, du el malnom (per a mí, el bon nom) de "perepiquer".
En resposta a AMARCORD
toni l'alcúdia de crespins
7.

a Oliva diuen "petita" o xicoteta,"? recollons com esta el món ... ton iaio deia "petita"? tot va déu! quina maera de marejar l'all i oli, tan bonico que és el valencia i vols utilitzar secundaries

  • 0
  • 2
Esclafamuntanyes
Un problema de les teues argumentacions és que condueixen indefectíblement a validar tot tipus de localismes que farien, també, del nostre valencià un idioma inintel·ligible. Els escriptors han d'escriure per a tots, i és lògic que empren un llenguatge estàndard que entenga tothom. Això passa en tots els idiomes. En tots. En la parla quotidiana, en publicacions de caràcter local no hi ha cap problema en l'ús de dialectalismes, però quan es traspassa eixe límit jo crec que és perfectament normal que es recòrrega al que s'ha establert com a estàndard per bé que eixa consideració siga sempre revisable en funció de l'ús que es faça de determinats mots o expressions. En concret, i pel que fa l'estàndard que fan servir la majoria dels articulistes de La Veu, jo crec que s'acosta molt més al nostre català que al del Principat o les Illes. M'extranyaria molt que hi haja valencians que no l'entenguen. No serà que no el volen entendre?.
En resposta a Esclafamuntanyes
AMARCORD Oliva
6.
Possiblement vaja errat en la meua definició, però el llenguatge estàndar, és per a mi, qualsevol parla local o comarcal. Jo parle i escric com ho fem a La Safor i un poquet de La Marina, be és cert que en l'escriptura tot i ser coloquial sempre procurem ser una miqueta més refinats i correctes. La dialectologia valenciana-catalana és mol diversa, aleshores quan s'escriu sobre qualsevol cosa o costum, emprar localismes i particularitats és el més adient per al coneixement de la llengua i el de la propia societat que la conrea. Estandarizar o pretendre reduir-la a un llenguatge administratiu o per definició emprar l'ús lingüístic de la zona amb més població és anihilar la llengua, i amb això el seu país natural.
De tota mena, l'autor de l'article més que de llenguatge estàndar, del que parla és sobre la pèrdua del lèxic que cada volta s'aguditza més.
Sempre s'ha dit que som el que hem menjat, el que hem llegit; i, jo afegiria que som la televisió que mirem. Canal 9 li va fer molt de mal a la parla dels valencians, i ara mateix a nivell de carrer es parla amb una sintaxi i uns barbarismes propis de Vallecas o de Sevilla perquè a T5 - A3 - Cuatro o La Sexta aixina es parla, i nosaltres ho incorporem a la nostra parla
  • 2
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat