Ignorància

Navegant per la superfície de l’immens oceà que és Internet, deixant-me atrapar pel cant de les sirenes de les xarxes socials, paranys que em roben massa temps i em fan balafiar energies, he obtingut més informació de la gent que m’envolta que en anys de relació. Hi ha masses ingents que van nues per les xarxes socials.

L’individu en les xarxes tendix a unir-se en grups d’afinitats, ja siguen de caràcter ideològic, de gustos i aficions o de simple veïnatge. Trobar-te per una raó o una altra vinculat a un individu que té una concepció de l’organització de la societat, del sistema econòmic, de l’origen de la llengua en les antípodes de la teua et pot donar una clau d’entrada a les estances digitals on són els “altres”. Entrar-hi pot ser una visita com a mínim dolorosa, però, a pesar de tot, recomanable; així, si no cometem l’error de fer-ho d’una manera sorollosa i bel·ligerant, sabrem de primera mà qui és “l’altre”, què el mou, com ens veu, a què té por, una informació que ens ajudarà sens dubte a entendre’l.

Hi ha magnífiques iniciatives en les xarxes socials que ens faciliten l’accés a l’opinió, la cultura, la informació, iniciatives que hi conviuen amb d'altres de negatives, com ara informacions no contrastades, insults, pamflets, denúncies falses i adobs diversos per tal de criminalitzar “l’altre” i que fan créixer a gran velocitat la llavor de l’odi.

Les xarxes socials són la nova àgora on abunden els grups i individus encoberts sota falses personalitats que són vertaders psicòpates socials.

En la meua navegació, que vull tranquil·la, he trobat rostres coneguts que cada dia donen una nova pinzellada al seu autoretrat. Individus que es miren cada matí a l’espill i creuen veure el rostre afable d’una persona generosa, solidària, oberta, lliure, moderna, intel·ligent, dialogant; però a mesura que van donant-li forma al seu autoretrat hi apareixen les faccions d’un reaccionari, un xenòfob, un sectari, un incoherent, un caspós, un enemic de la intel·ligència, un autoritari, un intolerant que va covant sota la llengua l’ou de l’odi contra l’altre a qui sol acusar de tot allò que en realitat és ell. Després, quan me’l trobe fora d’Internet, no sé quina cara posar-li. De vegades ens costa entendre que un individu amb talent creatiu, o un bon professional, siga un feixista, és més fàcil creure que ho siga un cafre, un descervellat, però les coses són com són.

Un pot ser un feixista, un reaccionari, un xenòfob sense saber-ho? I tant que sí! Internet n’està ple i els canals de televisió també.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat