Que el teu fill s’enganxe a una saga literària és car. Que li ho diguen als meus pares que, quan tenia dotze anys i estava a dos volums d’acabar Harry Potter, em reuniren en una espècie d’armistici filioparental per tal de recordar-me que no podíem gastar vint euros cada dues setmanes en un llibre nou. “Massa per a la carabassa”, fou l’argument principal. La inversió en un llibre electrònic s’albirava com a solució perquè la meua incipient demanda de volums no repercutira tant en l’economia familiar.
Efectivament, Harry Potter em costà l’eBook, però l’atractiu dels llibres en paper era massa fort i les meues demandes continuaren succeint-se. Totes elles, però, xocaven contra el mateix mur una vegada rere altra: “espera a la Fira del Llibre”.
La Fira, la festa, del Llibre. Un ambient propici per a la seua compra: activitats que apropen el món literari als lectors, concentració de botigues a l’aire lliure i descomptes d’ocasió. Val a dir que no són els Ocho Días de Oro i que tampoc no es veurà l’estampida elefantina de les rebaixes de moda. No obstant això, tota ajuda és poca.
En una altra festa, la del cinema, tampoc no es veu una impetuosa estampida, malgrat les eventuals escenes durant tres dies pròpies de la cabina dels germans Marx. Una bona demostració del fet que, si la indústria cultural ha fet atots, no és pel menysteniment generalitzat dels usuaris, sinó pels preus abusius.
Els diners, sempre els diners, tan perniciosos com essencials. La seua implicació sempre suposa un conflicte d’interessos: usuaris, productors, intermediaris, creadors. Malauradament, la ineficient gestió del problema, juntament amb les noves tecnologies, ha esdevingut la pedra llançada a la mateixa teulada de la literatura. Qualsevol persona amb un ordinador pot descarregar-se un llibre a cost zero per a la seua butxaca i amb guany zero per als laboriosos processos de creació i edició.
Cert és que hi ha altres vies com la biblioteca, els llibres de segona mà o els llibres electrònics (pagats, és clar). Cert és també que moltes vegades o no hi trobem un llibre determinat o no el podem aconseguir tan ràpid com necessitaríem. Tanmateix, la qüestió és que el preu continua fent dels llibres un bé de luxe allunyat de la població amb recursos escassos i impulsor de l’esvoranc abismal de classes. Sembla que no volem adonar-nos-en: un llibre és tan necessari com uns pantalons vaquers esquinçats premeditadament (com dictamine la moda), per molt rebaixats que puguen costar-te els segons.
Finalment, comprí els últims dos volums de Harry Potter en paper. L’olor, el tacte, l’aguait intranquil de no perdre el marcapàgines i la diversitat de la prestatgeria es tornen addiccions difícils de repel·lir. Potser és un malaltís materialisme social o inclús una mera nostàlgia sensiblera. El cas és que hui, l’irremeiable “mono” de materialistes, nostàlgics i, sobretot, lectors es veurà saciat amb la 52a Fira del Llibre de València.
El meu eBook farà vacances a partir de hui. Fins prompte.
